Vés al contingut

pintar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /pinˈta/
Occidental:  nord-occidental /pinˈta/
valencià /pinˈtaɾ/, /pinˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Àudio: or
  • Homòfon: pintà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *pinctāre, de *pinctus, del clàssic pictus, participi de pingō, segle XIV.

Verb

[modifica]

pintar trans., pron. ‎(pronominal pintar-se)

  1. Donar color a un dibuix.
  2. Exercir l'art de la pintura.
  3. Cobrir una superfície amb pintura.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: pinto, pinta, pintem

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  1. no pintar res = ser menystingut (col·loquial)

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pin·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ainprt)
  • Anagrames: parint, pirant, trapin

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /pinˈtaɾ/, meridional \piŋˈtaɾ\
Americà: alt /p(i)nˈtaɾ/, baix \piŋˈtaɾ\, austral /pinˈtaɾ/

Verb

[modifica]

pintar trans., intr. ‎(present pinto, passat pinté, futur pintaré)

  1. pintar

Conjugació

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pin·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (ainprt)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pintar