pintares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pinˈta.ɾəs/, occidental /pinˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

pintares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de pintar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb pintar.

Variants

• [2] pinteguesses, pintessis, pintesses, pintassis, pintasses

Miscel·lània

• Anagrames: aprestin, pintar-se, trepanis