Vejatz lo contengut

Constitucion francesa de 1958

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula documentConstitucion francesa de 1958
Tipeconstitucion Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
AutorMichel Debré e Charles de Gaulle Modifica el valor a Wikidata
Tèxt complètTèxt complèt, Tèxt complèt, Tèxt complèt, Tèxt complèt e Tèxt complèt Modifica el valor a Wikidata
Site webconseil-constitutionnel.fr… Modifica el valor a Wikidata
Un exemplar de la Constitucion Francesa de 1958

La Constitucion francesa del 4 d'octobre de 1958 es l'actuala Constitucion de França. Nòrma juridica suprèma du país, es tanben una de las Constitucions mai establas qu'aja conegut França.

Fondament juridic de la Cinquena Republica francesa, foguèt redigida per tòca d'acabar amb l'instabilitat governamentala e aprèp la crisi de la Guèrra d'Argeria; se caracteriza pel retorn d'un executiu fòrt. Dos òmes i estampèron lors idèas: Michel Debré, inspirat pel modèl britanic e de son Primièr ministre fòrt, e lo General de Gaulle volent plaçar lo President de la Republica coma garent de las institucions. La constitucion de la Cinquena Republica es fòrça influenciada pels principis enonciats per Charles de Gaulle dins de son celèbre discors de Bayeux lo 16 de junh de 1946.

Lo preambul de la Constitucion cita dos tèxtes fondamentals: la Declaracion dels Dreches de l'Òme e del Ciutadan del 26 d'agost de 1789 e lo Preambul de la Constitucion de 1946. La Carta de l'environament de 2004 i foguèt joncha pus tard. Aqueles tèxtes, coma los principis fondamentals reconeguts per las leis de la Republica, forman lo blòc de constitucionalitat.

Lo Conselh Constitucional francés verifica a priori la conformitat de las leis a la Constitucion quand n'es saisit. Un contraròlte del Conselh Constitucional per via d'excepcion es tanben possible dempuèi la Lei constitucionala del 23 de julhet de 2008 quand las libertats fondamentalas sont en jòc.

Le putsch d'Argièr menat per l'armada e la crisi del 13 de mai de 1958 provoquèron lo retorn al poder del General de Gaulle. Lo 1èr de junh, aquel foguèt investit pel Parlament coma president del Conselh. Aceptèt de tornar prenre lo poder e «d'assumir los poders de la Republica» a condicion que pòsca gouvernar per ordonança per una durada de sièis meses e de poder modificar la Constitucion. Lo Parlament acceptèt sas condicions e adoptèt la lei constitucionala del 3 de junh de 1958, qu'autregèt lo gouvèrn De Gaulle a prepausar una modificacion de la Constitucion, tot en sometent aquela revision a de condicions de fons e de forma. La revision devent atal èsser somesa a referendum. Aquela procedura foguèt discutada e fa controvèrcia, perque permetèt al govèrn de Charles de Gaulle d'evitar la procedura de revision contrenhenta de la Constitucion de la IVa Republica.

A partir del 4 de junh de 1958 lo general de Gaulle formèt un pichon grop informal, amb Yves Guéna, encargat de redigir un esboç de constitucion. Lo 15 de julhet de 1958, lo comitat consultatiu constitucional foguèt creat e utilizèt los trabalhs preparatòris[1]. Amb Michel Debré mas tanben un cortègi de politicians d'autras tendencias politicas, la redaccion de la Constitucion se faguèt pendent tot l'estiu.

L'elaboracion de la novèla Constitucion

[modificar | Modificar lo còdi]

Se distinga tres grandas estapas dins la formacion d'aquela novèla Constitucion:

  • la primièra es l'elaboracion d'un abans projècte de Constitucion, que comencèt lo 29 de juilhet. Dos organs participan a la preparacion d'aquel abans projècte: lo Comitat d'expèrts, constituit de nauts fonctionaris, e lo Comitat interministerial format amb lo general de Gaulle e del Garda dels Sagèls, Michel Debré. Aqueles dos comitats sostenguèron diferentas proposicions de l'esquèrra e de la drecha dempuèi 1920 e fondadas sul renfortiment del poder executiu contra lo poder legislatiu ;
  • la segonda estapa es l'intervencion del Comitat consultatiu format pel Parlament per deliberar sus aquel abans projècte. Lo Comitat consultatiu prepausèt qualques cambis, que modifican pas l'esperit general del tèxte, e que qualques foguèron retenguts;
  • fin finala, darrièra estapa, l'abans projècte modificat es, dempuèi lo 15 d'agost de 1958, examinat pel Conselh d'Estat.

Lo tèxte eissit de totas aquelas intervencions foguèt, lo 28 de setembre de 1958, adoptèt pels electors franceses, consultats per referendum, a una majoritat de 79,25 % dels vòtes. La Constitucion foguèt promulgada per René Coty lo 4 d'octobre de 1958.

Disposicions importantas

[modificar | Modificar lo còdi]

La Constitucion de 1958 conten subretot d'articles organizant las institucions francesas.

Los dreches fondamentals son, eles, reconeguts en referéncia als tèxtes de la Declaracion dels Dreches de l'Òme e del Ciutadan, lo preambul de la Constitucion de 1946, los principis fondamentals reconeguts per las leis de la Republica coma la Carte de l'environament de 2004. La dobertura cap a de tèxtes tèrç foguèt permesa per una decision del 16 de julhet de 1971 que reconeguèt la valor constitucionala del Preambul e dels tèxtes que fa referéncia, creant lo blòc de constitucionalitat.

La revision de la Constitucion

[modificar | Modificar lo còdi]

La revision de la Constitucion se fa segon l'article 89 e s'efectua en quatre fasas especificas:

  • iniciativa: la revision constitucionala se pòt preposar o pel president de la Republica sus prepausa del Primièr Ministre, o per un membre del Parlament. Lo President de la Republica deu doncas aver l'accòrdi del Primièr Ministre per començar la procedura;
  • discussion e adopdion: la revision deu èsser examinada puèi adoptada en letras identicas per ambeoas assembladas parlementàrias;
  • ratificacion : o per referendum (de drech plen), o pel Congrès del Parlament (reünion de las ambedoas assembladas) a la majoritat dels tres cinquens. La ratificacion pel Congrès se pòt realizat sonque se l'initiativa de la revision ven del poder executiu;
  • promulgacion pel President de la Republica dins los quinze jorns (pas al delàs) que seguisson son adopcion.
  1. 1960: Lei constitucionala n°60-525 del 4 de junh de 1960 tendent a completar las disposicions del títol XII de la Constitucion: disposicions modificadas: articles 85 e 86.
  2. 1962: Lei constitucionala n°62-1292 del 6 de novembre de 1962 relativa a l'election del President de la Republica al sufragi universal: disposicions modificadas: articles 6 e 7.
  3. 1963: Lei constitucionala n°63-1327 del 30 de decembre de 1963: disposicions modificadas: article 28. (Session parlamentària)
  4. 1974: Lei constitucionala n°74-904 del 29 d'octobre de 1974 sus la revision de l'article 61 de la Constitucion: disposicions modificadas: article 61.
  5. 1976: Lei constitucionala n°76-527 del 18 de junh de 1976 modificant l'article 7 de la Constitucion: disposicions modificadas: article 7. (imterim de President de la Republica)
  6. 1992: Lei constitucionala n°92-554 del 25 de junh de 1992 apondent a la Constitucion un títol: «De las comunautats europèas e de l'Union europèa»: Títols XIV e XV: novèla numerotacion; disposicions modificadas: articles 2, 54 e 74 ; disposicions apondudas: títol XIV, articles 88-1, 88-2, 88-3 e 88-4.
  7. 1993: Lei constitucionala n°93-952 del 27 de juilhet de 1993 sus la revision de la Constitucion del 4 d'octobre de 1958 e modificant sos titres VIII, IX, X e XVI : Títols amb nòus numèros: X, XI, XII, XIII, XIV, XV e XVI ; disposicions modificadas: articles 65 e 68 ; disposicions apondudas: títols X, articles 68-1, 68-2 e 93.
  8. 1993: Lei constitucionala n°93-1256 del 25 de novembre de 1993 relativa als acòrdis internacionals en matèria de drech d'asili: disposicions apondudas: article 53-1.
  9. 1995: Lei constitucionala n°95-880 del 4 d'agost de 1995 sus espediment del camp d'aplicacion del referendum, instituissent una session parlamentària unica, modificant lo regim de l'inviolabilitat parlamentària e abrogant las disposicions relativas a la Comunautat e las disposicions transitòrias: disposicions modificadas: articles 1, 2, 5, 11, 12, 26, 28, 48, 49, 51, 70 e 88; disposicions apondudas: article 68-3; disposicions abrogadas: títols XIII e XVII, articles 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 90, 91, 92 e 93.
  10. 1996: Lei constitucionala n°96-138 del 22 de febrièr de 1996: disposicions modificadas: articles 34 e 39 ; disposicions apondudas: articles 47-1. (Lei de financiament de la securitat sociala)
  11. 1998: Lei constitucionala n°98-610 del de 20 julhet de 1998 relativa a la Nòva Caledònia: disposicions apondudas: títol XIII, articles 76 e 77.
  12. 1999: Lei constitucionala n°99-49 del 25 de genièr de 1999 modificant los articles 88-2 e 88-4 de la Constitucion: disposicions modificadas: articles 88-2 e 88-4. (Tractat d'Amsterdam)
  13. 1999: Lei constitucionala n°99-568 del 8 de juilhet de 1999 inserissent, al títol VI de la Constitucion, un article 53-2 e relativa a la Cort penala internacionala: disposicions apondudas: article 53-2.
  14. 1999: Lei constitucionala n°99-569 del 8 de juilhet de 1999 relativa a l'egalitat entre las femnas e los òmes: disposicions modificadas: articles 3 e 4.
  15. 2000: Loi constitucionala n]2000-64 del 2 d'octobre de 2000 relativa a la durada del mandat del President de la Republica: disposicions modificadas: article 6.
  16. 2003: Lei constitucionala n°2003-267 del 25 de març de 2003 relativa al mandat d'arrèst europèu: disposicions modificadas: article 88-2.
  17. 2003: Lei constitucionala n°2003-276 del 28 de març de 2003 relativa a l'organizacion descentralizada de la Republica: disposicions modificadas: articles 1, 7, 13, 34, 39, 60, 72, 73 e 74, ; disposicions apondudas: articles 37-1, 72-1, 72-2, 72-3, 72-4 e 74-1.
  18. 2005: Lei constitucionala n°2005-204 del 1èr de març de 2005 modificant lo títol XV de la Constitucion: disposicions modificadas: intitulat del Títol XV, articles 60, 88-1, 88-2, 88-3 e 88-4 ; disposicions apondudas: article 88-5, 88-6 e 88-7. (Tractat establissent una Constitucion per Euròpa)
  19. 2005: Lei constitucionala n°2005-205 del 1èr de març de 2005 relativa a la Carta de l'environament: disposicions modificadas: Preambul, article 34, disposicions apondudas: Carta de l'environament.
  20. 2007: Lei constitucionala n°2007-237 del 19 de febrièr de 2007 completant l'article 77 de la Constitucion: disposicions modificadas: article 77. (Còs electoral de la Nòva Caledònia)
  21. 2007: Lei constitucionala n°2007-238 del 19 febrièr de 2007 sus la modificacion del títol IX de la Constitucion: disposicions modificadas: intitulat del Títol XI, articles 67 e 68. (Responsabilitat del President de la Republica)
  22. 2007: Lei constitucionala n°2007-239 del 19 de febrièr de 2007 relativa a l'interdiccion de la pena de mòrt: disposicions apondudas: article 66-1.
  23. 2008: Lei constitucionala n°2008-103 del 4 de febrièr de 2008 modificant lo títol XV de la Constitucion: disposicions modificadas: intitulat del Titre XI, articles 88-1, 88-2 e 88-5 ; disposicions modificadas: articles 88-6 e 88-7. (Tractat de Lisbona)
  24. 2008 : Lei constitucionala n°2008-724 del 23 de julhet de 2008: disposicions modificadas: intitulats dels Títols XI e XIV, articles 1, 3, 4, 6, 11, 13, 16, 17, 18, 24, 25, 34, 35, 38, 39, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 47-1, 48, 49, 56, 61, 62, 65, 69, 70, 71, 72-3, 73, 74-1, 88-4, 88-5, 88-6 e 89 ; disposicions apondudas: Títols XI bis, articles 34-1, 47-2, 50-1, 51-1, 51-2, 61-1, 71-1, 75-1 e 87. (Mondernizacion de Va Republica que la Question Prioritària de Constitucionalitat)

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Entrevista d'Yves Guéna lo 17 de febrièr de 2008, (fr) les enfants d'Europe1, Europe1

Bibliografia (en francés)

[modificar | Modificar lo còdi]
  • La Constitution de 1958. Bilan pour un cinquantenaire,(dir. Pascal Jan), La Documentation française, 2008.

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes (en francés)

[modificar | Modificar lo còdi]