Vés al contingut

Rock Hudson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRock Hudson

(1952) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Rock Hudson
(en) Roy Harold Scherer, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Roy Harold Scherer Jr. Modifica el valor a Wikidata
17 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Winnetka (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Marina del Rey (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó
malaltia relacionada amb la sida Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRock Hudson Modifica el valor a Wikidata
FormacióNew Trier High School (–1943) Modifica el valor a Wikidata
Alçada196 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar (1944–1946), actor, activista contra el VIH/sida, actor de teatre, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata - 1985 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern, drama, cinema de terror, cinema de ciència-ficció, thriller, cinema de ciència-ficció de terror, cinema d'aventures, cinema d'acció, pel·lícula de thriller psicològic, cinema de misteri, cinema de ficció criminal i cinema de terror psicològic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Rang militarsoldat (1944–1946) Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePhyllis Gates (1955–1958) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001369 Allocine: 1650 Rottentomatoes: celebrity/rock_hudson Allmovie: p33748 133734 TV.com: people/rock-hudson TMDB.org: 18735
Musicbrainz: c6f9c182-2bca-42f7-8f7b-4dcd4903251c Discogs: 1563068 Find a Grave: 519 Modifica el valor a Wikidata

Roy Scherer, més conegut pel seu nom artístic Rock Hudson, (Winnetka, Illinois, 1925 - Beverly Hills, 2 d'octubre de 1985) fou un actor de cinema estatunidenc, famós pels seus papers de galant.[1] És va conèixer als Estats Units com un dels primers famosos que van tenir sida, que van ser publicats.[2]

Carrera professional

[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial es va allistar a la Marina dels Estats Units i a la fi de la guerra va anar a viure a Los Angeles, on va fer diversos oficis (carter, camioner, taxista), alternant aquests treballs amb càstings per a papers menors en films des de 1948. El 1949 obté un contracte amb Universal Studios el 1949.[3]

Entre les seves primeres pel·lícules hi ha Fighter Squadron (1948) de Raoul Walsh, i Winchester 73 (1950) d'Anthony Mann. Durant la dècada de 1950 i principi de la dècada de 1960 esdevé un dels grans galants de Hollywood, treballant en films com a Magnificent Obsession (1954), All That Heaven Allows (1955), Escrit en el vent (1956), tots dirigits per Douglas Sirk; i Gegant (1956) de George Stevens, per la qual va rebre una primera i única nominació a l'Oscar.[4]

A la dècada de 1970 va tenir una pròpia sèrie de televisió, McMillan i esposa, i el 1980 va rodar El mirall trencat al costat de la seva amiga Elizabeth Taylor i altres estrelles veteranes.

Els seus papers masculins eren molt apreciats pel públic femení de l'època la qual cosa no feia sospitar ni en el més mínim que era homosexual, condició que va ocultar i que només era coneguda al seu cercle íntim.

Malaltia

[modifica]

Va contreure el virus de la immunodeficiència humana (VIH) als anys 1970, encara que la malaltia de la sida només es va manifestar uns dotze anys més tard, quan participava en la sèrie de televisió Dynasty.[5] Pel que sembla, va encobrir la malaltia durant l'enregistrament. Quan Linda Evans ho va saber, va escampar l'alarma perquè l'hi havia donat un petò en una escena.[5] Aleshores, les vies de transmissió del virus encara no eren pas ben conegudes. El 1984 va rodar un últim film: The Ambassador al costat de Robert Mitchum.[6]

Va morir després d'una llarga batalla contra la sida a Beverly Hills a l'estat de Califòrnia, el 2 d'octubre de 1985.

El 1990 va sortir un film biogràfic, La història de Rock Hudson,[7][8] basat en el llibre My Husband, Rock Hudson de la seva exdona Phyllis Gates[9] i en els registres de la cort sobre la demanda civil del seu examant Marc Chistian.

Filmografia

[modifica]

Premis

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rock Hudson

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Rock Hudson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Pujol, Josep Maria; et alii. Benvingut/da al club de la sida i altres rumors d'actualitat (pdf). Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2002, p. 12 (Temes d'Etnologia de Catalunya núm. 5). ISBN 84-393-5523-8. 
  3. ↑ Mercer, John. Rock Hudson (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019, p. 168. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «60th Anniversary of GIANT» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 19-07-2016. [Consulta: 19 octubre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 Ibrahim, Samantha «Rock Hudson had ‘traumatic experience’ kissing Linda Evans on ‘Dynasty’» (en anglès). The New York Post, 27-06-2023.
  6. ↑ Roberts, Jerry. Mitchum: In His Own Words (en anglès). Limelight Editions, 2000, p. 235. ISBN 978-0-87910-292-0. 
  7. ↑ «La historia de Rock Hudson». Sida Studi, 1990. [Consulta: 19 octubre 2024].
  8. ↑ «Rock Hudson» (en anglès). Imdb, 08-01-1990. [Consulta: 19 octubre 2024].
  9. ↑ Gates, Phyllis; Davidson, Sara. My Husband, Rock Hudson (en anglès). Nova York: Doubleday, 1987, p. 232. ISBN 978-0207157844. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rock_Hudson&oldid=34129774»