Vés al contingut

Marion Cotillard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Queda en 2016»
Plantilla:Infotaula personaMarion Cotillard

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 setembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Colombia (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire à rayonnement départemental d'Orléans (1994–1998) Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1982 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaGuillaume Canet (2007–) Modifica el valor a Wikidata
ParesJean-Claude Cotillard Modifica el valor a Wikidata  i Niseema Theillaud Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillaume Cotillard
Quentin Cotillard Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0182839 Allocine: 17367 Rottentomatoes: celebrity/marion_cotillard Allmovie: p195575 TCM: 556825 Metacritic: person/marion-cotillard AFI: 280666 TMDB.org: 8293
Instagram: marioncotillard Last fm: Marion+Cotillard Musicbrainz: 76c84ded-d648-4b6c-b09a-f1db5fd3c3f2 Discogs: 800728 Modifica el valor a Wikidata

Marion Cotillard (París, 30 de setembre de 1975)[1] és una actriu francesa que ha guanyat diversos premis internacionals i que es va fer molt popular per la seva interpretació d'Édith Piaf a la pel·lícula La vida en rosa. Accedeix a la consagració internacional el 2008, guanyant de manera successiva el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica, el BAFTA a la millor actriu, el César i l'Oscar a la millor actriu per a la seva interpretació d'Édith Piaf a La Môme (rebatejat com La vida en rosa).

Infantesa i formació

[modifica]
Marion Cotillard el 2019

Marion Cotillard és immersa de petita en l'univers artístic, gràcies als seus pares: la seva mare és l'actriu Niseema Theillaud i el seu pare, Jean-Claude Cotillard, és comediant, mim i escenògraf, però també el director pedagògic de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de la ciutat de París.[2] Té també dos germans, més joves que ella, els bessons Quentin (pintor i escultor) i Guillaume (guionista i director), nascuts el 6 de novembre de 1977.

La seva primera obra, Y a des nounous dans le placard, és posada en escena pel seu cosí, Laurent Cotillard. El 1994, obté el primer premi del Conservatori d'art dramàtic d'Orleans.

Carrera d'actriu

[modifica]

Debuta amb papers en sèries com Highlander o Extrême Limite, després amb primers papers en el cinema, sobretot a la pel·lícula La Belle Verte.

És la pel·lícula Taxi, produïda per Luc Besson, que la revela al gran públic i li val una primera nominació als Césars. Se la veu llavors a La gavina, després a Lisa, de Pierre Grimblat, amb Benoît Magimel i Jeanne Moreau. El 2001 interpreta el doble paper principal de Les Jolies Choses, per al qual és de nou nominada al César de la millor esperança femenina.

Després de Taxi 3, el 2002, en què roda sense poder llegir el guió, i volent desfer-se de la seva imatge de nina, adverteix Luc Besson, el productor i guionista, que no vol formar més part de l'equip: no apareixerà doncs en el quart opus de la sèrie, estrenada el 2007. El 2003 el director Tim Burton li ofereix el seu primer paper en una pel·lícula estatunidenca gràcies a Big Fish.

El 2004 el seu paper de Tina Lombardi a Llarg diumenge de festeig, de Jean-Pierre Jeunet, li val el César a la millor actriu secundària.

El 2007 té el paper d'Édith Piaf a la pel·lícula d'Olivier Dahan, La vida en rosa. En el moment de la tria de l'actriu principal, era en competència amb Audrey Tautou, però va tenir el suport actiu del director Olivier Dahan i el productor Alain Goldman, raó per la qual TF1 va reduir el seu finançament.[3] Malgrat els problemes de producció, la pel·lícula serà un èxit mundial i valdrà a Marion Cotillard moltes recompenses que cap altra actriu no havia aconseguit acaparar abans per a un mateix paper, és a dir el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica, el BAFTA a la millor actriu, el César i sobretot l'Oscar 2008 a la millor actriu.

Esdevé així la segona francesa, 48 anys després de Simone Signoret[4] en guanyar una figureta a Hollywood en aquesta categoria, la segona actriu després de Sofia Loren a ser consagrada per a una interpretació en una llengua diferent de l'anglès[5]

La seva carrera hollywoodienca comença llavors amb la pel·lícula Public Enemies, de Michael Mann, on comparteix cartell amb Johnny Depp. La pel·lícula és un èxit i genera llavors 100 milions de dòlars de recaptacions al món. Roda també Nine, remake musical de la pel·lícula Vuit i mig, amb Daniel Day-lewis, Nicole Kidman, Penélope Cruz, i Kate Hudson. Comparteix també el cartell, a França aquesta vegada, amb el seu company, Guillaume Canet, a Le Dernier Vol, de Karim Dridi. La pel·lícula surt el 16 de desembre de 2009. El gener de 2010 rep la seva segona nominació per al Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per la pel·lícula Nine, tanmateix és l'actriu Meryl Streep, gran favorita, qui obté el premi.

El 22 de gener de 2009 és designada per ser la presidenta de la 35a cerimònia dels Premis César, dos anys després de la seva consagració a Hollywood per La Môme.

Finalment, rodarà Inception, de Christopher Nolan, al costat de Leonardo DiCaprio, així com Les petits mouchoirs, del seu company Guillaume Canet.

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Paper Notes
1994 L'Histoire du garçon qui voulait qu'on l'embrasse Mathilde
1996 Comment je me suis disputé... (ma vie sexuelle) Estudiant
La Belle Verte Student
1998 Taxi Lili Bertineau Nominada — César a la millor promesa
1999 La Guerre dans le Haut Pays Julie Bonzon
Furia Élia
Du bleu jusqu'en Amérique Solange
2000 Taxi 2 Lili Bertineau
2001 Lisa Lisa, de jove
Les Jolies choses Marie/Lucie Nominada — César a la millor promesa
2002 Une affaire privée Clarisse Entoven
2003 Taxi 3: a tota velocitat (Taxi3) Lili Bertineau
Jeux d'enfants Sophie Kowalsky
Big Fish Joséphine Bloom
2004 Innocence Mademoiselle Éva
Llarg diumenge de festeig (Un long dimanche de fiançailles) Tina Lombardi César a la millor actriu secundària
2005 Cavalcade Alizée
Edy Céline/La cantant del somni
Ma vie en l'air Alice
Mary Gretchen Mol
Sauf le respect que je vous dois Lisa
La Boîte noire Isabelle Kruger/Alice
2006 Toi et Moi Léna
Dikkenek Nadine
Fair Play Nicole
Un bon any (A Good Year) Fanny Chenal
2007 La vida en rosa (La môme) Edith Piaf Oscar a la millor actriu
BAFTA a la millor actriu
César a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
2009 Enemics Públics (Public Enemies) Billie Frechette
OceanWorld 3D narrador
Nine Luisa Contini Nominada — Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Le dernier vol Marie Vallières de Beaumont
2010 Origen (Inception) Mal
Petites mentides sense importància (Les petits mouchoirs) Marie
2011 Midnight in Paris Musa
Contagion Leonora Orantes
2012 De rouille et d'os Stéphanie Nominada — Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominada — BAFTA a la millor actriu
El cavaller fosc: la llegenda reneix (The Dark Knight Rises) Miranda Tate
2013 Blood Ties Monica
El somni d'Ellis (The Immigrant) Ewa Cybulska
2014 Dos dies, una nit (Deux jours, une nuit) Sandra Nominada — Oscar a la millor actriu
Nominada — BAFTA a la millor actriu
2015 Macbeth Lady Macbeth
2016 Juste la fin du monde Catherine
2016 El somni de la Gabrielle (Mal de pierres) Gabrielle Nominada — BAFTA a la millor actriu
Allied Marianne

Divers

[modifica]
  • Un documental titulat El meu pallasso, realitzat per Bastien Duval, permet seguir, durant un any, Marion Cotillard en la promoció mundial de La Môme.[6]
  • Segons Le Figaro, els seus guanys el 2007 s'estimen en 1.150.000 d'euros, cosa que en fa la 3a actriu més ben pagada de França darrere de Mathilde Seigner i Nathalie Baye.[7]
  • Des de 2008, és l'ambaixadora de la marca Dior.
  • Després d'haver-se emportat l'Oscar a la millor actriu, ha estat lògicament convidada a fer-se membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, l'associació estatunidenca dels professionals del cinema que distingeix cada any les millors actuacions en cada disciplina. Podrà doncs en el futur i tota la seva vida votar per designar els nominats i escollir els guanyadors de les famoses estatuetes. D'altra banda el 2009 va estar en el Teatre Kodak, al costat de Sofia Loren, Shirley Maclaine, Nicole Kidman i Halle Berry, per donar el seu trofeu a Kate Winslet que la succeeix gràcies a la seva interpretació a El lector.
  • S'ha negat a fer un anunci per a L'Oréal, ja que els seus cosmètics són a la llista negra de Greenpeace del qual és militant.[8]
  • Ha participat en la gravació de la cançó Beds are Burning, missatge a favor de l'ecologia, per tal de mobilitzar la població en vista de la cimera de Copenhaguen que s'ha desenvolupat el desembre de 2009, missatge llançat per Kofi Annan.
  • El gener de 2010, grava una cançó titulada The eyes of Mars en col·laboració amb Franz Ferdinand per la campanya Dior de la qual n'és la musa.

Vida privada

[modifica]

És militant ecologista.[9]

Després d'haver tingut una relació amb el cantant Sinclair, és des de 2007 la companya de Guillaume Canet. [10]

Controvèrsia

[modifica]

Entrevistada per París Première el 16 de febrer del 2007, o sigui més d'un any abans que no rebi el seu Oscar, Marion Cotillard posava en dubte les circumstàncies dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, de la mort de Coluche o de la presència dels estatunidencs a la Lluna en els anys 1970. Les seves paraules van ser posades en relleu per la premsa internacional.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Marion Cotillard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
  2. ↑ Article sobre el paper del pare de Marion Cotillard en la seva carrera de la revista "I Love Cinema"
  3. ↑ Entrevista «Dona actual»Plantilla:Numero1162
  4. ↑ En realitat, Cotillard és la tercera francesa a obtenir aquest trofeu si es té en compte el cas de l'actriu francesa naturalitzada estatunidenca Claudette Colbert (nascuda a Saint-Mandé, el 1903) que havia obtingut igualment l'Oscar a la millor actriu el 1935 per a Va succeir una nit de Frank Capra. Cotillard esdevé doncs la quarta francesa a ser oscaritzada ja que Juliette Binoche també havia obtingut una figureta però de l'Oscar a la millor actriu secundària, el 1997 per El pacient anglès d'Anthony Minghella.
  5. ↑ Sofia Loren havia obtingut l'Oscar a la millor actriu per a La Ciociara (1960) de Vittorio De Sica per a un paper rodat en italià, sent així l'única actriu en ser honorada per a una interpretació no anglòfona.
  6. ↑ Difusió al Canal + el 14 de març de 2008
  7. ↑ titre=Palmarès 2008 des acteurs: Daniel Auteuil l'emporte. Autor=Léna Lutaud, 25 de febrer de 2008
  8. ↑ «Mélanie Laurent vs Marion Cotillard». Arxivat de l'original el 2009-11-07. [Consulta: 8 febrer 2010].
  9. ↑ «Un gran bravo a Marion Cotillard!». Arxivat de l'original el 2010-02-09. [Consulta: 8 febrer 2010].
  10. ↑ (francès), Purepeople, «Guillaume Canet, Marion Cotillard... Una parella magnifica! Arxivat 2010-02-07 a Wayback Machine.»
  11. ↑ Les repercussions de les declaracions de Marion Cotillard

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marion Cotillard
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marion_Cotillard&oldid=33721718»