Vés al contingut

Claudette Colbert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaudette Colbert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Émilie Chauchoin Modifica el valor a Wikidata
13 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Mandé (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1996 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Speightstown (Barbados) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBarbados Modifica el valor a Wikidata
FormacióArt Students League of New York
Institut Washington Irving Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de teatre, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1925 Modifica el valor a Wikidata - 1987 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNorman Foster (1928–1935) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001055 Allocine: 2000 Rottentomatoes: celebrity/claudette_colbert Allmovie: p14003 32817 TV.com: people/claudette-colbert IBDB: 35788 AFI: 32817 TMDB.org: 30155
Musicbrainz: 1f22ded3-0c0f-424d-829a-50a3f684a926 Discogs: 368932 Find a Grave: 22371 Modifica el valor a Wikidata

Claudette Colbert (Saint-Mandé, París, 13 de setembre de 1903 - Cobblers Cove, Barbados, 30 de juliol de 1996) fou una actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.[1] Actuà també en sèries de televisió i en obres teatrals. Va emigrar als Estats Units amb la seva família amb sis anys. Després d'interpretar el paper de dona fatal en múltiples pel·lícules, es va especialitzar en personatges més lleugers. L'any 1934 va obtenir l'Oscar a la millor actriu per Va succeir una nit. També films seus són The Sign of the Cross (1932), Cleopatra (1934), Thunder on the Hill (1951). Retirada des de finals dels anys cinquanta, una de les seves últimes aparicions en públic va ser el 1990, quan el Festival de Sant Sebastià li va retre un homenatge.

Primers anys

[modifica]

Émilie Chauchoin va néixer el 1903 a Saint-Mandé, França,[2] filla de Jeanne Marie i Georges Claude Chauchoin.[3][4]

Encara que va ser batejada com «Émilie», es va anomenar «Lily» en honor de l'actriu Lillie Langtry,[5] nascuda a Jersey, i perquè una tia soltera del mateix nom, la filla adoptiva de la seva àvia materna, Émilie Loew, vivia amb la família. Jeanne, Emilie Loew i l'àvia de Colbert, Marie Augustine Loew,[6] van néixer a les Illes Anglonormandes. Així, ja parlaven anglès amb fluïdesa abans d'arribar als Estats Units.[5] El germà de Colbert, Charles Auguste Chauchoin (1898–1971), també va néixer a la Bailía de Jersey. Sa mare va exercir diverses ocupacions. Si bé Georges Chauchoin havia perdut la vista a l'ull dret i no s'havia establert en una professió, va treballar com a banquer d'inversions, patint contratemps empresarials. Marie Loew ja havia estat als Estats Units i el cunyat de Georges (de cognom Vedel) ja vivia a la ciutat de Nova York. Marie estava disposada a ajudar econòmicament a Georges, però també el va animar a provar sort als Estats Units.[5]

Així, per buscar més oportunitats laborals, Colbert i la seva família, incloses Marie i Emilie Loew, van emigrar a Manhattan el 1906.[5][7]

Vivien en un cinquè pis al carrer 53. Colbert va afirmar que pujar aquestes escales cada dia fins al 1922 li va fer belles les cames.[8] Els seus pares van canviar formalment el seu nom legal a Lily Claudette Chauchoin.[9] Georges Chauchoin va treballar com a funcionari menor al First National City Bank,[5] i la família es va naturalitzar el 1912. Abans que Colbert entrés a l'escola pública, ràpidament va aprendre anglès de la seva àvia Marie,[10] i va créixer com a bilingüe parlant tant anglès com francès.[11][12] Tenia l'esperança de convertir-se en pintora des que va agafar el seu primer llapis. La seva mare era una fanàtica de la música d'òpera.[5]

Colbert va estudiar a la Washington Irving High School, que era coneguda pel seu fort programa d'arts. La seva professora de parla, Alice Rossetter, la va animar a fer una audició per a una obra que Rossetter havia escrit. El 1919, Colbert va fer el seu debut a l'escenari al Provincetown Playhouse a The Widow's Veil amb 15 anys.[9] Els seus interessos, però, encara es van inclinar cap a la pintura, el disseny de moda i l'art comercial.[8]

Colbert amb la seva mare, Jeanne, el 1936

Amb la intenció de convertir-se en dissenyadora de moda, va assistir a l'Art Students League de Nova York, on va pagar la seva educació artística treballant en una botiga de vestits. Després d'assistir a una festa amb l'escriptora Anne Morrison, a Colbert se li va oferir una petita part en l'obra de Morrison i va aparèixer a l'escenari de Broadway en un paper a The Wild Westcotts (1923).[13] Havia utilitzat el nom de Claudette, en comptes de Lily, des de l'institut; pel seu nom artístic, va afegir el nom de soltera de la seva àvia materna, Colbert.[14] El seu pare, Georges, va morir el 1925, i la seva àvia, Marie Loew, va morir a Nova York el 1930.[5]

Carrera

[modifica]

Primers papers de teatre, 1924–1927

[modifica]
Colbert el 1920

El 1924, el productor Al Woods, impressionat per la capacitat de Colbert per parlar tant amb accents americans com britànics, la va contractar a The Fake de Frederick Lonsdale, però la va substituir Frieda Inescort abans que s'estrenés.[15] Després de signar un contracte de cinc anys amb Woods, Colbert va interpretar papers d'ingenue a Broadway des de 1925 fins a 1929. Durant aquest període no li agradava que l'encastessin com a criada francesa.[16] Colbert va dir més tard: «Al principi, em volien donar papers francesos… Per això solia dir el meu nom 'Col-bert' tal com s'escriu, en lloc de 'Col-baire'. No volia fer-ho.»[17] L'any 1925 va tanir èxit a la comèdia A Kiss in a Taxi, que va tenir 103 representacions durant un període de dos mesos.[18] Va rebre l'aclamació de la crítica com a encantadora de serps de carnaval a la producció de Broadway de The Barker (1927), i va repetir el paper al West End de Londres. Va ser observada pel productor teatral Leland Hayward, que la va suggerir per al paper d'heroïna a la pel·lícula muda For the Love of Mike (1927). Ara la pel·lícula es considera perduda. No va tenir bons resultats a la taquilla.[3][19]

Estrellat al cinema, 1928–1934

[modifica]
Colbert a la producció de Broadway La Gringa, 1928

El 1928, Colbert va signar un contracte amb Paramount Pictures.[9] Hi havia una demanda d'actors escènics que poguessin gestionar el diàleg en els nous «talkies», i l'elegància i la veu musical de Colbert eren entre els seus millors actius.[3] La seva bellesa va cridar l'atenció a The Hole in the Wall (1929), però al principi no li agradava la interpretació cinematogràfica.[13] Les seves primeres pel·lícules es van produir a Nova York. Durant el rodatge de The Lady Lies (també 1929), també va aparèixer cada nit a l'obra See Naples and Die. The Lady Lies va ser un èxit de taquilla.[3] El 1930, va protagonitzar al costat de Maurice Chevalier a The Big Pond, que va ser filmada tant en anglès com en francès. Va protagonitzar amb Fredric March a Manslaughter (1930),[20] rebent elogis de la crítica per la seva interpretació com a dona acusada d'homicidi involuntari.[21] Va tornar a ser emparellada amb March a Honor Among Lovers (1931). També va protagonitzar Mysterious Mr. Parkes (1931), una versió en francès de Slightly Scarlet per al mercat europeu, tot i que també es va projectar als Estats Units. Va cantar i tocar el piano al musical d'Ernst Lubitsch The Smiling Lieutenant (1931), que va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula. Colbert va concloure l'any amb una aparició amb un modest èxit a His Woman (1931) amb Gary Cooper.[19]

El signe de la creu, 1932

La carrera de Colbert va rebre un nou impuls quan Cecil B. DeMille la va contractar com la femme fatale Poppaea a l'èpica històrica El signe de la creu (1932), al costat de Fredric March i Charles Laughton. En una de les escenes més recordades de la seva carrera cinematogràfica, es banya nua en una piscina de marbre plena de llet d'ase.[22][23] La pel·lícula va ser un dels seus majors èxits de taquilla.[19]

Colbert a Va succeir una nit, 1934

El 1933, Colbert va renegociar el seu contracte amb Paramount per permetre-li aparèixer en pel·lícules per a altres estudis. La seva veu musical, un contralt entrenat per Bing Crosby, també va aparèixer a Torch Singer (1933),[24] protagonitzada per Ricardo Cortez i David Manners. En part com a resultat, es va classificar com la 13a estrella més taquillera de l'any.[25][26] El 1933, havia aparegut en 21 pel·lícules, amb una mitjana de quatre per any. Moltes de les seves primeres pel·lícules van ser èxits comercials i les seves actuacions van ser admirades.[3][12] Els seus papers principals eren reals i diversos, destacant la seva versatilitat.[16]

En un principi, Colbert es va mostrar reticent a aparèixer a la pel·lícula Va succeir una nit (1934). L'estudi va acceptar pagar-li 50.000 dòlars pel paper i va garantir que el rodatge es faria en quatre setmanes perquè pogués prendre's unes vacances planificades.[27] Va guanyar l'Oscar a la millor actriu per la pel·lícula.[28]

Colbert a Cleopatra, 1934

A Cleopatra (1934), Colbert va interpretar el paper principal al costat de Warren William i Henry Wilcoxon. Va ser la pel·lícula més taquillera d'aquell any als Estats Units.[3][19] A partir de llavors, Colbert no va voler ser retratada com obertament sexual, i més tard va rebutjar aquests papers.[29] Imitation of Life (1934), quan estava cedida a Universal, va ser un altre èxit de taquilla.[19][30] Aquestes tres pel·lícules van ser nominades per a l'Oscar a la millor pel·lícula l'any següent. Colbert és l'única actriu fins ara que protagonitza tres pel·lícules nominades a la millor pel·lícula el mateix any.

Després de l'Oscar 1935–1944

[modifica]

El seu perfil creixent li va permetre tornar a renegociar el seu contracte, fet que li va augmentar el sou. El 1935 i el 1936, va figurar sisena i vuitena a l'enquesta anual de Quigley «Top-Ten Money-Making Stars Poll».[31] Va rebre una nominació a l'Oscar pel seu paper al drama hospitalari Private Worlds (1935).[32]

El 1936, va signar un nou contracte amb Paramount, convertint-la en l'actriu millor pagada de Hollywood.[33] Quan l'estudi va renovar el seu contracte el 1938, es va tornar a informar que era l'actriu millor pagada de Hollywood, amb un sou de 426.924 dòlars.[34] En el punt àlgid de la seva popularitat a finals de la dècada de 1930, guanyava 150.000 dòlars per pel·lícula.[35] El 1937 i el 1938, va ser catalogada com la 14a i la sisena dona (respectivament) amb més diners als Estats Units.[9]

Colbert va passar la resta de la dècada de 1930 alternant hàbilment comèdies romàntiques i drames: She Married Her Boss (1935) amb Melvyn Douglas; The Gilded Lily (1935) i The Bride Comes Home (1935), ambdues amb Fred MacMurray; Under Two Flags (1936) amb Ronald Colman; Zaza (1939) amb Herbert Marshall; Midnight (1939) amb Don Ameche; i It's a Wonderful World (1939) amb James Stewart.

Feia 165 cm d'alçada.[36] La columnista Hedda Hopper va escriure que Colbert va situar la seva carrera «per davant de tot, excepte possiblement el seu matrimoni», i que tenia un fort sentit de què era millor per a ella i un «desig profund d'estar en forma, eficient i sota control».[37] El biògraf A. Scott Berg va escriure que «va ajudar a definir la feminitat per a la seva generació amb la seva manera elegant».[38] Colbert va dir una vegada: «Sé què és el millor per a mi; després de tot, porto més temps que ningú al negoci de Claudette Colbert».[39][40]

Colbert era molt particular sobre com apareixia a la pantalla i creia que la seva cara era difícil d'il·luminar i fotografiar. Va insistir a tenir el costat dret de la cara lluny de la càmera a causa d'un petit bony al nas per haver-se'l trencat quan era petita.[41] Això de vegades va requerir un redisseny dels decorats de pel·lícules.[13] Durant el rodatge de Tovarich (1937), el director Anatole Litvak va acomiadar un dels seus càmera favorits. Després de veure les presses filmades pel seu substitut, Colbert es va negar a continuar. Va insistir a contractar el seu propi càmera i es va oferir a renunciar al seu sou si la pel·lícula superava el pressupost com a conseqüència.[33] Gary Cooper estava aterrit davant la perspectiva de treballar amb Colbert en la seva primera comèdia, Bluebeard's Eighth Wife (1938), considerant que Colbert era una experta en el gènere.[42]

Drums Along the Mohawk, 1939

Colbert va aprendre sobre il·luminació i cinematografia, i es va negar a començar a filmar fins que estigués satisfeta que es veuria de la millor manera possible.[43] Drums Along the Mohawk (1939) amb Henry Fonda va ser la seva primera pel·lícula en color i una de les 20 més taquilleres de l'any. No obstant això, desconfiava del procés relativament nou de Technicolor, i tement que no pogués fotografiar bé, va preferir després ser filmada en blanc i negre.[43]

Durant aquest temps, va començar a actuar al popular programa de ràdio Lux Radio Theatre de CBS, i es va sentir en 22 episodis entre 1935 i 1954.[44] També va participar en 13 episodis de The Screen Guild Theatre de ràdio, entre 1939 i 1952.[45]

El 1940, va rebutjar un contracte de set anys amb Paramount que li hauria pagat 200.000 dòlars anuals, després de saber que podia guanyar 150.000 dòlars per pel·lícula com a artista independent. Amb el seu gerent, va aconseguir papers en pel·lícules de prestigi, i aquest període va marcar l'apogeu de la seva capacitat de guanyar diners.[33] Boom Town, estrenada l'agost de 1940, va ser la pel·lícula més taquillera de l'any als Estats Units. Tanmateix, Colbert va dir una vegada que Aixeca't, amor meu (1940) era la seva preferida de totes les seves pel·lícules.[46][47] Va guanyar l'Oscar a la millor història.

Durant el rodatge de So Proudly We Hail! (1943), es va produir una ruptura entre ella i la coprotagonista Paulette Goddard, que preferia una altra coprotagonista, Veronica Lake, en lloc de Colbert. Va sentir que Goddard la tractava com una vella. Goddard va dir que Colbert «va capgirar», que «estava als meus ulls en cada moment» i que van continuar la seva disputa durant el rodatge.[37] Això era inusual per a Colbert, que, d'altra banda, era coneguda per mantenir alts estàndards de professionalitat.[12][39]

Impressionat pel seu paper a So Proudly We Hail!, David O. Selznick es va apropar a ella per interpretar el paper principal a Since You Went Away (1944). Al principi es va mostrar reticent a aparèixer com a mare de nens adolescents, però finalment Selznick la va convencer.[48] Estrenada el juny de 1944, la pel·lícula va guanyar gairebé 5 milions de dòlars a la taquilla dels Estats Units i va ser la tercera pel·lícula més taquillera de l'any. El crític James Agee va elogiar aspectes de la pel·lícula, però especialment el treball de Colbert.[49] Com a resultat, va rebre una nominació a l'Oscar a la millor actriu.[50]

Carrera durant postguerra, 1945–1965

[modifica]
Colbert a The Secret Heart, 1946

El 1945, Colbert va acabar amb la seva associació amb Paramount i va continuar treballant com a freelance en pel·lícules com Guest Wife (1945) amb Don Ameche. Va protagonitzar al costat de John Wayne a Without Reservations (1946), de RKO, que va recaptar 3 milions de dòlars als Estats Units. Mentre hi treballava, el director Mervyn LeRoy va descriure a Colbert com una dona «interessant» per treballar, recordant el seu hàbit de no mirar cap a on anava i xocar constantment amb coses.[51] Elogiada pel seu sentit de l'estil i la moda, Colbert va assegurar al llarg de la seva carrera que estava impecablement cuidada i vestida. Per al melodrama Tomorrow Is Forever (1946), Jean Louis va ser contractat per crear-li 18 canvis de vestuari.[52] Tomorrow is Forever i The Secret Heart (també 1946) també van ser èxits comercials substancials,[19] i la popularitat de Colbert durant el 1947 la va portar a col·locar-se en el 9è lloc a l'enquesta «Top Ten Money-Making Stars Poll» de Quigley.[31]

Va aconseguir un gran èxit al costat de Fred MacMurray a la comèdia The Egg and I (1947), que va ser la segona pel·lícula més taquillera de l'any, i més tard va ser reconeguda com la 12a pel·lícula més rendible dels anys quaranta als EUA.[53] La pel·lícula de suspens Sleep, My Love (1948) amb Robert Cummings va ser un modest èxit comercial. El 1949, encara era la 22a estrella més taquillera.[54]

Colbert a Three Came Home, 1950

La comèdia romàntica Bride for Sale (1949), on Colbert va interpretar part d'un triangle amorós que incloïa George Brent i Robert Young, va ser ben rebuda.[55] La seva actuació a la pel·lícula de la guerra del Pacífic Three Came Home (1950) també va ser elogiada per la crítica.[3] Tanmateix, el melodrama de misteri The Secret Fury (1950), distribuït per RKO Studios, va rebre crítiques mixtes.[55] Durant aquest període, Colbert no va poder treballar més enllà de les 5 p.m. cada dia per ordres del seu metge.[56] Tot i que Colbert encara semblava una dona jove,[8] li va costar fer la transició per interpretar personatges més madurs quan entrava a l'edat mitjana.[37] Ella va dir: «Sóc una molt bona humorista, però sempre vaig lluitar contra aquesta imatge, també».[35]

El 1949, Colbert va ser seleccionada per interpretar a Margo Channing a Tot sobre Eva, perquè el productor Joseph L. Mankiewicz va considerar que representava millor l'estil que ell imaginava per al paper. Tanmateix, es va ferir greument l'esquena, la qual cosa la va obligar a abandonar el rodatge poc abans de començar el rodatge. En canvi, Bette Davis va ser elegida i va rebre una nominació a l'Oscar per la pel·lícula.

A principis de la dècada de 1950, Colbert va viatjar a Europa amb finalitats fiscals i va fer menys pel·lícules.[8] The Planter's Wife (1952) va ser un èxit al mercat britànic.[57] Va fer un paper secundari a Royal Affairs in Versalles (1954), la seva única pel·lícula amb un director francès (Sacha Guitry).[58] Es va projectar als Estats Units l'any 1957.[59]

Colbert en una producció televisiva de CBS, 1959

El 1954, Colbert va rebutjar un acord d'emissió d'un milió de dòlars amb NBC-TV,[8] però va fer un pacte per protagonitzar diverses sèries de televisió. Després d'una aparició reeixida en una versió televisiva de The Royal Family (una paròdia de la família Barrymore a la sèrie The Best of Broadway),[9] va assumir més treballs televisius. Va protagonitzar adaptacions televisives de Blithe Spirit el 1956 i The Bells of St. Mary's el 1959, i va protagonitzar Robert Montgomery Presents i Playhouse 90.

El 1956, Colbert va acollir la 28a cerimònia dels Premis de l'Acadèmia.

El 1957, va interpretar a Lucy Bradford, dona del mestre d'escola Jim Bradford (Jeff Morrow), a l'episodi «Blood in the Dust» de Dick Powell's Zane Grey Theatre de CBS. A la història, Jim es nega a fer marxa enrere quan un pistoler li ordena que abandoni la ciutat, i Lucy està angoixada perquè Jim no ha disparat cap arma des de la Guerra Civil Americana.[60]

A l'episodi de 1960 de la sèrie «So Young the Savage Land», va interpretar a Beth Brayden, que es desil·lusiona amb el seu marit ramader Jim (John Dehner) quan aquest recorre a la violència per protegir la seva propietat.[61]

El 1958, va tornar a Broadway a The Marriage-Go-Round, pel qual va ser nominada al premi Tony a la millor actriu.

Colberg en una fotografia promocional de CBS, 1959

Va fer un breu retorn a la pantalla, al costat de Troy Donahue a Parrish (1961). Va ser la seva última aparició a la pantalla gran, i va fer el paper secundari de la mare. La pel·lícula va ser un èxit comercial,[62] però Colbert va rebre poca atenció, i va dirigir al seu agent per posar fi a qualsevol altre intent de generar interès en ella com a actriu de cinema.[62]

Últims anys, 1962–1996

[modifica]

Colbert va fer aparicions reeixides a Broadway a The Irregular Verb to Love (1963); a The Kingfisher (1978), amb Rex Harrison com a coprotagonista; i a l'obra de Frederick Lonsdale, Aren't We All? (1985), també amb Harrison. Ella va dir a un entrevistador: «El públic sempre sembla que està content de veure'm, i jo estic molt contenta de veure'ls».[3]

Va aparèixer en un paper secundari a la minisèrie de televisió The Two Mrs. Grenvilles (1987), que va ser un èxit d'audiència, i per la qual va guanyar un Globus d'Or i va ser nominada a un premi Emmy. Cap al final de la seva vida, va explicar que mai havia escrit una autobiografia: «He estat feliç, i això no és cap història».[63]

Durant anys, Colbert va dividir el seu temps entre el seu apartament de Manhattan i la seva casa de vacances a Speightstown, Barbados.[3] Aquesta última, comprada a un cavaller britànic i sobrenomenada Bellerive, era l'única casa de l'illa davant de la platja.[8] Tanmateix, la seva adreça permanent va romandre Manhattan.

Quan la seva mare, Jeanne, va morir el 1970, i el seu germà Charles el 1971,[9] el seu únic parent supervivent va ser la filla del seu germà, Coco Lewis.

Colbert va patir una sèrie de petits cops durant els últims tres anys de la seva vida. Va morir el 1996 a Barbados,[3] on tenia contractada una mestressa de casa i dos cuiners. Tenia 92 anys. Les seves restes van ser transportades a la ciutat de Nova York per a la cremació i els serveis funeraris.[8]

Més tard es va celebrar una missa de rèquiem a l'església de Sant Vicent Ferrer de Manhattan.[64] Les seves cendres van ser dipositades al cementiri de l'església de Godings Bay, Speightstown, Saint Peter, Barbados, al costat de la seva mare i el seu segon marit.[8]

Colbert mai va tenir fills. Va deixar la major part del seu patrimoni, estimat en 3,5 milions de dòlars i inclòs el seu apartament de Manhattan i Bellerive, a una amiga de molt de temps, Helen O'Hagan, una directora de relacions corporatives retirada de Saks Fifth Avenue. Colbert va conèixer O'Hagan el 1961 al plató de Parrish,[65][66] i es van fer millors amigues cap al 1970.[9] Després de la mort del seu segon marit, Joel Pressman, Colbert va ordenar als seus amics que tractessin O'Hagan com l'havien tractat a ell, «com el seu cònjuge».[67] El testament també va deixar 150.000 dòlars a la seva neboda Coco Lewis; més de 100.000 dòlars a la UCLA School of Medicine, en memòria de Pressman, que hi era professor; i 75.000 dòlars a Marie Corbin, la cuidadora de la seva casa.[8]

Els crítics moderns han assenyalat que Colbert tenia un conjunt únic d'atributs: la seva cara arrodonida,[9] els ulls grans, els cabells arrissats,[3] el cos esvelt, la veu elegant, la manera aristocràtica, l'actuació relaxada, la vivacitat irònica, l'estil intel·ligent, el moment còmic, i un encant seductor femení,[68] que la distingeix d'altres actrius dels anys trenta.[39] A les seves comèdies, invariablement interpretava dones astutes i autosuficients; A diferència de molts dels seus contemporanis, però, poques vegades es dedicava a la comèdia física. Els seus personatges eren més propensos a ser observadors i comentaristes.[69]

Filmografia

[modifica]
Any # Títol Rol Parella protagonista Director Notes
1927 1 For the Love of Mike Mary Ben Lyon Frank Capra Pel·lícula en la que va debutar, l'única muda. Actualment perduda.[70]
1929 2 The Hole in the Wall Jean Oliver Edward G. Robinson Robert Florey
3 The Lady Lies Joyce Roamer Walter Huston Hobart Henley
1930 4 Young Man of Manhattan Ann Vaughn Norman Foster Monta Bell Amb Ginger Rogers
5 The Big Pond Barbara Billings Maurice Chevalier Hobart Henley
6 Manslaughter Lydia Thorne Fredric March George Abbott La primera de les quatre pel·lícules que Colbert va fer al costat de March.
7 Mysterious Mr. Parkes Lucy Stavrin Adolphe Menjou Louis J. Gasnier Versió en francès de la pel·lícula de 1930 Slightly Scarlet
1931 8 Honor Among Lovers Julia Traynor Fredric March Dorothy Arzner
9 The Smiling Lieutenant Franzi Maurice Chevalier Ernst Lubitsch Amb Miriam Hopkins. Es va filmar un versió en francès amb el mateix repartiment.[71]
10 Secrets of a Secretary Helen Blake Herbert Marshall George Abbott
11 His Woman Sally Clark Gary Cooper Edward Sloman
1932 12 The Wiser Sex Margaret Hughes Melvyn Douglas Berthold Viertel
Victor Viertel 		Amb Lilyan Tashman
13 Misleading Lady Helen Steele Edmund Lowe Stuart Walker
14 The Man from Yesterday Sylvia Suffolk Clive Brook
Charles Boyer 		Berthold Viertel
15 The Phantom President Felicia Hammond George M. Cohan Norman Taurog
16 The Sign of the Cross Empress Poppaea Fredric March
Charles Laughton 		Cecil B. DeMille
1933 17 Tonight Is Ours Princess Nadya Fredric March Stuart Walker Basada en l'obra de Noël Coward.
18 I Cover the Waterfront Julie Kirk Ben Lyon James Cruze
19 Three-Cornered Moon Elizabeth Rimplegar Richard Arlen Elliott Nugent Amb Mary Boland
20 Torch Singer Sally Trent («Mimi Benton») Ricardo Cortez
David Manners 		Alexander Hall
George Somnes 		Amb Lyda Roberti
1934 21 Four Frightened People Judy Jones Herbert Marshall Cecil B. DeMille Amb Mary Boland. Rodada a Hawaii.
22 Va succeir una nit Ellie Andrews Clark Gable Frank Capra Oscar a la millor actriu
23 Cleopatra Cleòpatra VII Henry Wilcoxon
Warren William 		Cecil B. DeMille
24 Imitation of Life Beatrice 'Bea' Pullman Warren William John M. Stahl
Ned Sparks 		Amb Rochelle Hudson. Refeta el 1959 amb Lana Turner en el mateix paper de Colbert.
1935 25 The Gilded Lily Marilyn David Fred MacMurray
Ray Milland 		Wesley Ruggles La primera de les set pel·lícules que va fer al costat de MacMurray.
26 Private Worlds Dr. Jane Everest Charles Boyer
Joel McCrea 		Gregory La Cava Amb Joan Bennett
Nominació − Oscar a la millor actriu
27 She Married Her Boss Julia Scott Melvyn Douglas Gregory La Cava
28 The Bride Comes Home Jeannette Desmereau Fred MacMurray
Robert Young 		Wesley Ruggles
1936 29 Under Two Flags Cigarette Ronald Colman
Victor McLaglen 		Frank Lloyd Amb Rosalind Russell
1937 30 Maid of Salem Barbara Clarke Fred MacMurray Frank Lloyd Amb Gale Sondergaard
31 I Met Him in Paris Kay Denham Melvyn Douglas
Robert Young 		Wesley Ruggles
32 Tovarich Gran Duquessa Tatiana Petrovna Romanov Charles Boyer
Basil Rathbone 		Anatole Litvak Amb Anita Louise
1938 33 Bluebeard's Eighth Wife Nicole de Loiselle Gary Cooper Ernst Lubitsch
1939 34 Zaza Zaza Herbert Marshall George Cukor
35 Midnight Eve Peabody Don Ameche
John Barrymore 		Mitchell Leisen Amb Mary Astor
36 It's a Wonderful World Edwina Corday James Stewart W.S. Van Dyke
37 Drums Along the Mohawk Lana Martin Henry Fonda John Ford Amb John Carradine. Primera pel·lícula de Colbert en Technicolor.
1940 38 Boom Town Elizabeth Bartlett McMasters Clark Gable
Spencer Tracy 		Jack Conway Amb Hedy Lamarr
39 Arise, My Love Augusta Ray Milland
Dennis O'Keefe 		Mitchell Leisen Colbert va dir que era la seva pel·lícula favorita.[72][73]
1941 40 Skylark Lydia Kenyon Ray Milland Mark Sandrich
Brian Aherne
41 Remember the Day Nora Trinell John Payne Henry King
1942 42 The Palm Beach Story Geraldine 'Gerry' Jeffers Joel McCrea Preston Sturges amb Mary Astor, Rudy Vallee.
1943 43 No Time for Love Katherine Grant Fred MacMurray Mitchell Leisen
44 So Proudly We Hail! Tinent Janet Davy Davidson George Reeves Mark Sandrich amb Paulette Goddard, Veronica Lake, Sonny Tufts.
1944 45 Since You Went Away Mrs. Anne Hilton Joseph Cotten John Cromwell Amb Jennifer Jones, Shirley Temple, Robert Walker.
Nominació − Oscar a la millor actriu
46 Practically Yours Peggy Martin Fred MacMurray Mitchell Leisen
1945 47 Guest Wife Mary Price Don Ameche Sam Wood
1946 48 Tomorrow Is Forever Elizabeth Hamilton Orson Welles Irving Pichel
George Brent
49 Without Reservations Christopher Kit Madden John Wayne Mervyn LeRoy
50 The Secret Heart Leola 'Lee' Addams Walter Pidgeon Robert Z. Leonard amb June Allyson.
1947 51 The Egg and I Betty MacDonald Fred MacMurray Chester Erskine
1948 52 Sleep, My Love Alison Courtland Robert Cummings Douglas Sirk
Don Ameche
1949 53 Family Honeymoon Katie Armstrong Jordan Fred MacMurray Claude Binyon amb Rita Johnson.
54 Bride for Sale Nora Shelley Robert Young William D. Russell
George Brent
1950 55 Three Came Home Agnes Newton Keith Patric Knowles Jean Negulesco amb Florence Desmond.
Sessue Hayakawa
56 The Secret Fury Ellen R. Ewing Robert Ryan Mel Ferrer El director Ferrer apareix en un petit rol.
1951 57 Thunder on the Hill Sister Mary Robert Douglas Douglas Sirk amb Ann Blyth.
58 Let's Make It Legal Miriam Halsworth MacDonald Carey Richard Sale amb Marilyn Monroe.
Zachary Scott
Robert Wagner
1952 59 The Planter's Wife Liz Frazer Jack Hawkins Ken Annakin Pel·lícula anglesa estrenada als Estats Units com Outpost in Malaya.
1954 60 Destinées Elizabeth Whitefield - Marcello Pagliero (segment Elisabeth)[74] amb Eleonora Rossi Drago. Pel·lícula en francès. Estrenada als EUA com Daughters of Destiny, i a UK com Love, Soldiers, and Women. Colbert apareix en el segment Elizabeth.
61 Royal Affairs in Versailles Madame de Montespan - Sacha Guitry En francès, però més coneguda pel seu títol en anglès.[75]
1955 62 Texas Lady Prudence Webb Barry Sullivan Tim Whelan En Technicolor.
1961 63 Parrish Ellen McLean Troy Donahue Delmer Daves L'última pel·lícula de Colbert.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Claudette Colbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
  2. ↑ COLBERT, Claudette, British Film Institute. BFI.org.uk.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Pace, Eric «Claudette Colbert, Unflappable Heroine of Screwball Comedies, Is Dead At 92». The New York Times, 31-07-1996 [Consulta: 26 octubre 2018].
  4. ↑ Quirk, "Claudette Colbert", p. 5.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Dick, Bernard F. «Chapter 1. Lily of Saint-Mandé». A: Claudette Colbert: She Walked in Beauty. University Press of Mississippi, 2008. 
  6. ↑ «MyHeritage Family Trees». WorldVitalRecords.com. [Consulta: 27 febrer 2013].
  7. ↑ «Ellis Island National Monument: Destined For Fame». American Park Network. [Consulta: 25 febrer 2013].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 «A Perfect Star». Vanity Fair. January 1998. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 «Claudette Colbert profile». TCM. [Consulta: 9 febrer 2013].
  10. ↑ «Hollywood Legend Claudette Colbert Dies». Los Angeles Times, 31-07-1996.
  11. ↑ Shipman, The Great Movie Stars, pp. 114–115.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Claudette Colbert – Britannica Concise». [Consulta: 23 octubre 2016].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Hal Erickson. «Claudette Colbert biography». All Movie Guide. [Consulta: 16 novembre 2016].
  14. ↑ The Associated Press «Claudette Colbert, actress». The Beaver County Times. The Associated Press, 31-07-1996.
  15. ↑ Dick, Bernard F. Claudette Colbert: She Walked in Beauty. pp. 24–25
  16. ↑ 16,0 16,1 Jan Richardson. «Claudette Colbert». The Movie Profiles & Premiums Newsletter – Immortal Ephemera. [Consulta: 25 març 2013].
  17. ↑ Quirk, Lawrence J. Claudette Colbert: An Illustrated Biography. New York: Crown, 1985.
  18. ↑ «A Kiss in a Taxi». [Consulta: 16 novembre 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 «Claudette Colbert Movies». Ultimate Movie Rankings, 29-01-2016. [Consulta: 22 octubre 2016].
  20. ↑ Quirk, p. 64 citing The New York Times.
  21. ↑ Hal Erickson. «Manslaughter». All Movie Guide. [Consulta: 11 febrer 2013].
  22. ↑ «Claudette Colbert (1903–1996)». Hollywood's Golden Age. [Consulta: 24 juliol 2012].
  23. ↑ Springer, John. They Had Faces Then, Annabella to Zorina, the Superstars, Stars and Starlets of the 1930s, 1978, p. 62. ISBN 0-8065-0657-1. 
  24. ↑ Bradley, Edwin M. Unsung Hollywood Musicals of the Golden Era: 50 Overlooked Films and Their Stars, 1929–1939 (en anglès). McFarland, 2016. ISBN 978-0-7864-9833-8. 
  25. ↑ Schallert, Edwin. "Stars' Box-Office Ratings for Past Season Given: Survey Shows Sophisticates Slipping Fast. Will Rogers Tops All; Shirley Temple and Crosby Shoot Up", Los Angeles Times, December 9, 1934, p. A1.
  26. ↑ Motion Picture Herald, December 1, 1934; accessed October 13, 2016
  27. ↑ Hirschnor, Joel. Rating the Movie Stars for Home Video, TV and Cable. Publications International Limited, 1983, p. 87. ISBN 0-88176-152-4. 
  28. ↑ «The 7th Academy Awards (1935) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) [Consulta: 27 agost 2013].
  29. ↑ Chaneles, Sol. The Movie Makers. Octopus Books, 1974, p. 97. ISBN 0-7064-0387-8. 
  30. ↑ «Early Years». University of Virginia [Consulta: 9 octubre 2016].
  31. ↑ 31,0 31,1 «The 2006 Motion Picture Almanac, Top Ten Money-Making Stars». Quigley Publishing Company. Arxivat de l'original el 14 gener 2013. [Consulta: 18 agost 2006].
  32. ↑ «The 8th Academy Awards (1936) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) [Consulta: 27 agost 2013].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Shipman, The Great Movie Stars, p. 117.
  34. ↑ The Movie Stars Story, An Illustrated Guide to 500 of the World's Most Famous Stars of the Cinema. Octopus Books, 1984, p. 53. ISBN 0-7064-2092-6. 
  35. ↑ 35,0 35,1 «Oscar-Winner Claudette Colbert dead at 92». Tributes.com [Consulta: 20 febrer 2012].
  36. ↑ «Claudette Colbert Biography». listal.com. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2020. [Consulta: 9 octubre 2016].
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Shipman, David. Movie Talk. St. Martin's Press, 1988, p. 126. ISBN 0-312-03403-2. 
  38. ↑ Berg, A. Scott. Goldwyn. Sphere Books, 1989, p. 190. ISBN 0-7474-0593-X. 
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Andre Soares. «Claudette Colbert Q&A Pt. 1: 'The Claudette Colbert Business'». Alt Film Guide, 12-08-2011. [Consulta: 13 maig 2018].
  40. ↑ Legends of Hollywood: The Life Claudette Colbert. CreateSpace, 2014. ISBN 1497538424. [Pàgina?]
  41. ↑ Helen Dudar, "Claudette Colbert Revels in a Happy, Starry Past", The New York Times, October 27, 1991, p. A-1
  42. ↑ Niven, David. Bring on the Empty Horses. Putnam, 1976, p. 286. ISBN 0-399-11542-0. 
  43. ↑ 43,0 43,1 Kotsilibas-Davis and Loy, Myrna. Being and Becoming. Donald I. Fine Inc., 1988, p. 119. ISBN 1-55611-101-0. 
  44. ↑ «Audio Classics Archive Radio Logs: 'Lux Radio Theater'». [Consulta: 23 novembre 2007].
  45. ↑ «The Screen Guild Radio Programs». Radio Program Logs – The Digital Deli Online. Arxivat de l'original el 11 maig 2011. [Consulta: 15 febrer 2013].
  46. ↑ «Claudette Colbert – Pure Panache – Biography». Arxivat de l'original el de març 3, 2016. [Consulta: 25 novembre 2007].
  47. ↑ «Claudette Colbert Biography (1903–1996)». Lenin Imports. Arxivat de l'original el 10 juny 2013. [Consulta: 25 novembre 2007].
  48. ↑ Haver, pp. 338–340.
  49. ↑ Haver, p. 342.
  50. ↑ «The 17th Academy Awards (1945) Nominees and Winners». Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS) [Consulta: 27 agost 2013].
  51. ↑ Stephanie Thames. «Without Reservations (1946)». TCM. [Consulta: 31 gener 2013].
  52. ↑ Jewell and Harbin, p. 209.
  53. ↑ Finler, p. 216.
  54. ↑ «Filmdom Ranks Its Money-Spinning Stars Best At Box-Office». The Sydney Morning Herald. National Library of Australia, 30-03-1950, p. 12 [Consulta: 13 octubre 2016].
  55. ↑ 55,0 55,1 Jewell and Harbin, p. 248.
  56. ↑ Anderson, Christopher. An Affair to Remember, The Remarkable Love Story of Katharine Hepburn and Spencer Tracy. William Morrow and Co. Inc., 1997, p. 191–192. ISBN 0-688-15311-9. 
  57. ↑ «Phillip to see 'Cruel Sea' premiere». The Argus (Melbourne) [Victoria, Australia], 27-02-1953, p. 16 [Consulta: 5 setembre 2020].
  58. ↑ Soares, Andre. «Best Films – 1954». Alternative Film Guide, 12-01-2005.
  59. ↑ Bosley Crowther. «Screen: 'Royal Affairs in Versailles'; French Import Aims at Palace Pageantry Guitry, the Director, Stars as Louis XIV The Cast». The New York Times, 09-03-1957.
  60. ↑ «Blood in the Dust on 'Dick Powell's Zane Grey Theatre'». IMDb. [Consulta: 6 juny 2021].
  61. ↑ «So Young the Savage Land on Dick Powell's Zane Grey Theatre». tv.com. Arxivat de l'original el de febrer 7, 2020. [Consulta: 6 juny 2021].
  62. ↑ 62,0 62,1 "All-Time Top Grossers", Variety, 8 January 1964 p 69
  63. ↑ Sonneborn, Liz. A to Z of American Women in the Performing Arts (en anglès). Facts on File, 2002. ISBN 9780816043989. 
  64. ↑ Dick, Bernard F. «Chapter 17. Envoi». A: Claudette Colbert: She Walked in Beauty. University Press of Mississippi, 2008. 
  65. ↑ Stephanie Harvin, "O'Hagan, a Legend at Saks", Post and Courier, August 23, 1996
  66. ↑ "Colbert's Will Provides for Long-Time Friends", Austin American-Statesman, August 10, 1996, p. B12
  67. ↑ Mann, William J. Behind the Screen: How Gays and Lesbians Shaped Hollywood, 1910–1969. Nova York: Viking, 2001, p. 81–82. ISBN 0670030171. 
  68. ↑ James Robert Parish. The Paramount Pretties. New Rochelle, NY: Arlington House, 1972, p. 92. ISBN 9780870001802. 
  69. ↑ Di Battista, Maria. Fast Talking Dames. Yale University Press, 2001, p. 210. ISBN 0-300-09903-7. 
  70. ↑ Classic Film Guide
  71. ↑ Bradley, Edwin M. The First Hollywood Musicals. Jefferson, NC, and London. McFarland Press, 1996.
  72. ↑ «Claudette Colbert - Pure Panache - Biography». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 novembre 2007].
  73. ↑ «Claudette Colbert Biography (1903-1996) - Lenin Imports». Arxivat de l'original el 2013-06-10. [Consulta: 25 novembre 2007].
  74. ↑ http://www.imdb.com/title/tt0044544/fullcredits#directors
  75. ↑ Erickson, Hal. «allmovie». [Consulta: 27 novembre 2007].[Enllaç no actiu]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudette Colbert
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claudette_Colbert&oldid=34000217»