Vés al contingut

Agènor (fill de Posidó)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeAgènor
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciórei Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTelefaassa, Argíope i Damno (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareLíbia Modifica el valor a Wikidata
ParePosidó Modifica el valor a Wikidata
FillsFènix, Europa, Fineu, Cadme, Tasos, Cílix (heroi grec), Isaea (en) Tradueix, Cefeu i Electra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansBelos Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecking of Phoenicia (en) Tradueix i rei de Tir Modifica el valor a Wikidata

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr[1]) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia. A través del seu avi, Èpaf, i la seva besàvia, Io, descendia directament de Zeus. Tenia un germà bessó, Belos. Mentre Belos regnava a Egipte, Agènor ho feia a Síria, on regnava sobre Tir i Sidó.

Era casat amb Telefaassa, i amb ella va tenir tres nois, Cadme, Fènix i Cílix, i una noia, Europa. Després del rapte d'Europa per Zeus, envià els seus fills a trobar-la i els prohibí que tornessin sense ella. Els nois es posaren en marxa, però a mesura que la recerca anava resultant infructuosa, van anar fundant ciutats, en les quals es van establir, a Cilícia, a Tebes, i a Tasos. Fènix s'establí a Fenícia.[2][3]

Les tradicions diuen coses diferents sobre els fills d'Agènor. Eurípides parla de Cílix, Fènix i Tasos. Pausànias només esmenta Tasos, i Heròdot parla de colònies fenícies establertes a l'illa de Tasos i d'una colònia fundada a l'illa de Tera per Cadme. Diodor de Sicília parla d'una altra colònia fundada per Cadme a l'illa de Rodes. Aquestes llegendes són tradicions locals que recordaven els establiments fenicis en aquells territoris.

De vegades, l'esposa d'Agènor no és Telefaassa, sinó Argíope. I de vegades ho és la seva neboda Antíope, filla de Belos.[4]

Referències

[modifica]
  1. Tant si el nom s'adapta al català a partir del cas recte com de l'acusatiu, el resultat ha d'ésser un nom amb accentuació plana, no pas aguda, atès que els acusatius en grec i llatí, respectivament, són Ἀγήνορα i Ăgēnŏrem.
  2. Parramon i Blasco, Jordi. «Agènor». A: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 11-12 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1. 
  3. «Agènor (fill de Posidó)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 17. ISBN 9788496061972.