Perifèrica

Artìculu in LSC

Ischermu a tubu a rajos catòdicos

Una perifèrica (a manera prus formale, unidade perifèrica), in informàtica, indicat unu cale si siat dispositivu hardware chi faghet parte de unu sistema de elaboratzione eletrònicu (de sòlitu, ma no a manera esclusiva, un'elaboradore), chi est collegadu a s'unidade tzentrale chi ddu controllat cun su sistema operativu. Ogni perifèrica podet èssere de intrada, de bessida o ausiliària a su funtzionamentu internu.

Mancari chi su tèrmine "perifèrica" potzat sugerire un'importu segundàriu, medas tipos de perifèricas sunt de importu primàriu in s'economia de unu sistema de elaboratzione de datos chi si potzat nàrrere de s'in totu efitziente e duncas cumpletu.

Funtzionamentu

Tecladu

Sòrighe

Imprentadora

Letore CD

Discu tèteru

Ischeda de retze

Modem

Digitalizadore

Sa perifèrica est collegada a su restu de su sistema pro mèdiu de unu canale chi ddi narant bus. Ddoe at bus chi sunt progetados pro èssere impreados a intro de s'elaboradore, comente a su bus PCI chi permitit de agiùnghere perifèricas in forma de ischedas de espansione e àteros chi permitint de collegare dispositivos cun cavos, a esèmpiu su bus USB. Oe in die ddoe at fintzas perifèricas sena filos chi comùnicant cun d'elaboradore pro mèdiu de undas eletromagnèticas. S'atzessu a su bus est arbitradu dae unu controllore de perifèrica chi, de sòlitu (ma non semper) est integradu in s'ischeda base de s'elaboradore. Custu cumponente retzit is cumandos dae su sistema operativu (pro mèdiu de programmas ispetziales, is pilotas de dispositivu) e ddus imbiat a su dispositivu etotu. Cando su dispositivu est prontu a imbiare is datos rechertos, su controllore imbiat un'interrutzione pro avèrtere su sistema operativu. Sa còpia de is datos dae su dispositivu a sa memòria tzentrale de s'elaboradore podet èssere fata dae su pilota de su dispositivu pro mèdiu de su micro-protzessore o cun un'atzessu diretu a sa memòria (connotu comente a DMA, dae s'inglesu Direct Memory Access) cun un'atòliu prus mannu.

Classificatzione

Is tipos de perifèricas sunt medas ma totus capent in is tres printzipales grupos sighentes:

• perifèrica interna e perifèrica esterna;
• perifèrica de intrada, perifèrica de essida e perifèrica de intrada/essida;
• perifèrica locale e perifèrica remota.

Interna e esterna

Sa perifèrica interna est una perifèrica chi est installada a intro de s'elaboradore, paris a is àteros cumponentes est de sòlitu un'ischeda eletrònica connessa cun s'ischeda base (ischeda video, ischeda àudio, ischeda de retze, ischeda de memòria) e dae custa cun sa CPU pro mèdiu de su chipset.

Sa perifèrica esterna, a su contràriu, est installada a foras de s'elaboradore (es. su sòrighe).

Custos duos tipos de perifèricas non sunt esclusivos in manera mùtua. Esistent difatis tipos de perifèricas chi sunt realizados siat comente a perifèricas internas, siat comente a perifèricas esternas. (es. su discu fissu internu/esternu, ischeda audio, video e de retze esterna).

Intrada e essida

Sa perifèrica de intrada est una perifèrica chi ponet datos in sa memòria tzentrale de s'elaboradore traballende in manera uni-diretzionale. (es. tecladu e sòrighe).

Sa perifèrica de essida est una perifèrica chi retzit datos dae sa memòria tzentrale de s'elaboradore traballende in manera uni-diretzionale (es. ischermu e imprentadora).

Sa perifèrica de intrada/essida est una perifèrica chi ponet datos in sa memòria tzentrale de s'elaboradore e nde retzit de issa, traballende in manera bi-diretzionale. (es. modem, memòria de massa, ischeda vìdeo, ischeda àudio, ischeda de retze).

Locales e remotas

Sa perifèrica locale indicat una cale si siat perifèrica chi est connessa a manera dereta a un'elaboradore

Sa perifèrica remota indicat una cale si chi siat perifèrica connètida a s'elaboradore pro mèdiu de una retze de elaboradores.

Boghes cullegadas

• Intrada/essida