Distretos de Bartzellona

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia

Limba Sarda Comuna

. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

Sos distretos munitzipales sunt sas unidades territoriales prus mannas de sa tzitade de Bartzellona. In s'organizatzione territoriale atuale, de su 1984, su comunu si dividet de manera amministrativa in deghe distretos chi, a bia issoro, si subdivident in unu totale de 73 bighinados. Paris, òcupant una superfìtzie de 101,35 km² (39m²).

Sos distretos sunt territòrios in ue si materialitzat sa detzentralitzazione polìtica e amministrativa de su Comunu de Bartzellona, ca tenent autonomia e capatzidade de detzisione e gestione econòmica in campos determinados.

Sos 10 distretos e sos 73 bighinados

Sos 10 distritos e sos 73 bighinados de Bartzellona tenent denumenatzione numèrica e nominale puru. Sa Bartzellona istòrica currispondet a sos distretos 1 e 2: Ciutat Vella est su nùcleu urbanu prus antigu de sa tzitade e s'Eixample est s'estensione de sa tzitade chi, sighende su Planu Cerdá, est istada realizada in su sèculu XIX, a pustis de sa demolitzione de sos muros. A inghìriu a issa, una corona formada dae sos distretos sos cales làcanas sunt, in carchi medida, in lìnia cun cussos de sos ex comunos indipendentes de su Pla de Barcelona, atacados a sa tzitade a sa fine de su sèculu XIX e a su cumintzu de su sèculu XX.

Est su chi est acontèssidu in sos distretos de Sants Montjuïc (ex comunu de Santa Maria de Sants), Les Corts (ex comunu de Les Corts de Sarrià), Sarrià-Sant Gervasi (ex comunos de Sarrià e Sant Gervasi de Cassoles), Gràcia (antiga Vila de Gràcia), Horta-Guinardó (ex comunu de Horta), Sant Andreu (ex comunu de Sant Andreu de Palomar) e Sant Martí (ex comunu de Sant Martí dels Provençals). Ultres a custos noe distretos, b'est su Nou Barris puru, chi in su 1984 (cando est istada istituida s'atuale partzidura territoriale) fiat su prus giòvanu de sa tzitade, essende costituidu dae bighinados populares medas chi, pro efetu de s'isvilupismu, fiant creschidos in sos costàgios de Collserola partinde dae sos annos '50.

Nº	Distretu	Superfìtzie km²^[1]	Populatzione (2019)^[2]	Densidade ab/km²	Bighinados (nº)	*Regidor*
1	Ciutat Vella	4,11	103 429	25 159,09	El Raval (1), Barri Gòtico (2), La Barceloneta (3) y Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (4)	Jordi Rabassa (Barcelona en Comú)
2	Eixample	7,46	265 910	35 625,67	El Fort Pienc (5), Sagrada Família (6), Dreta de l'Eixample (7), L'Antiga Esquerra de l'Eixample (8), La Nova Esquerra de l'Eixample (9) y Sant Antoni (10)	Jordi Martí (Barcelona en Comú)
3	Sants-Montjuïc	22,68	184 091	8118,32	Poble Sec (11), La Marina del Prat Vermell (12), La Marina de Port (13), La Font de la Guatlla (14), Hostafrancs (15), La Bordeta (16), Sants-Badal (17), Sants (18), Zona Franca () y Montjuïc ()	Marc Serra (Barcelona en Comú)
4	Les Corts	6,02	81 974	13 607,11	Les Corts (19), La Maternitat i Sant Ramon (20) y Pedralbes (21)	Xavier Marcé (PSC)
5	Sarrià-Sant Gervasi	19,91	149 260	7497,11	Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (22), Sarrià (23), Las Tres Torres (24), Sant Gervasi-Bonanova (25), Sant Gervasi-Galvany (26) y El Putxet i Farró (27)	Albert Batlle (PSC)
6	Gràcia	4,19	121 798	29 082,62	Vallcarca i els Penitents (28), El Coll (29), La Salut (30), Vila de Gràcia (31) y Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (32)	Eloi Badia (Barcelona en Comú)
7	Horta - Guinardó	11,96	171 495	14 342,64	Baix Guinardó (33), Can Baró (34), El Guinardó (35), La Font d'en Fargues (36), El Carmelo (37), La Teixonera (38), Sant Genís dels Agudells (39), Montbau (40), La Vall d'Hebrón (41), La Clota (42) y Horta (43)	Rosa Alarcón (PSC)
8	Nou Barris	8,05	170 669	21 198,48	Vilapicina i La Torre Llobeta (44), Porta (45), Turó de la Peira (46), Can Peguera (47), La Guineueta (48), Canyelles (49), Les Roquetes (50), Verdún (51), La Prosperitat (52), La Trinitat Nova (53), Torre Baró (54), Ciudad Meridiana (55) y Vallbona (56)	Marga Marí-Klose (PSC)
9	Sant Andreu	6,59	149 821	22 724,25	La Trinitat Vella (57), Baró de Viver (58), El Bon Pastor (59), San Andreu (60), La Sagrera (61), Congrés i els Indians (62) y Navas (63)	Lucía Martín (Barcelona en Comú)
10	Sant Martí	10,39	238 315	22 943,58	El Camp de l'Arpa del Clot (64), El Clot (65), El Parc i la Llacuna del Poblenou (66), La Vila Olímpica del Poblenou (67), Poble Nou (68), Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou (69), El Besòs i el Maresme (70), Provençals del Poblenou (71), Sant Martí de Provençals (72) y La Verneda i la Pau (73)	David Escudé (PSC)

(*) Sa Zona Franca e Montjuïc sunt elencadas dae su Comunu de Bartzellona comente a àreas de riellu ispetziale. Nointames, ambos territòrios sunt assignados a sos bighinados de su Poble Sec (Parcu de Montjuïc) e Sa Marina del Prat Vermell (Zona Franca) de pare a pare, pro fines organizativos/amministrativos comente a setziones de tzensu, àreas istatìsticas de base, bighinados e distretos.

Mapa de sos bighinados e de sos distretos

Istòria

*Plano de Barcelona dividido en distritos y barrios aprobado en sesión de 31 de octubre de 1878*, anònimu.

Orìgines e antetzedentes

Sa Bartzellona medievale fiat dividida in chimbe «cuarteles» (quarters): Framenors, Pi, Mar, Sant Pere e Raval (sèculu XV).^[3]

In 1769 s'est fata una riforma chi at creadu chimbe cuarteles', partzidos cadaunu in oto bighinados^[4]

I-Palau: Portal de Mar, Sombrerers, Llana, Esplanada, Capella d'en Marcús, 1º de la Barceloneta, 2º de la Barceloneta E 3º de la Barceloneta.
II-Sant Pere: Sant Francesc de Paula, Santa Marta, Santa Caterina, Sant Cugat, Giralt, Molins, Sant Pere E Portal Nou.
III-Reial Audiència: Oli, Catedral, Sant Felip Neri, Pi, Descalces, Santa Anna, Magdalenes E Sant Gaietà.
IV-Casa de la Ciutat: Sant Miquel, Mercè, Sant Francesc d'Assís, Caputxins, Ample, Encants, Argenteria i Sants Just e Pastor.
V-Raval: Santa Mònica, Nou de la Rambla, Sant Agustí, Sant Antoni Abat, Hospital, Sant Llàtzer, Carme e Àngels.

In su 1847 s'est fata una riforma noa e sa tzitade est restada dividida in bator distretos: Lonja, Sant Pere, Universidtat e Sant Pau. Prus in antis, in su 1878, si sunt istabilidos 10 distretos: I-La Barceloneta, II-Borne, III-Lonja, IV-Atarazanas, V-Hospital, VI-Audiencia, VII-Instituto, VIII-Universidad, IX-Hostafranchs e X-Concepción.

Intre fines de su de XIX sèculu e printzìpios de su de XX si aiant agregadu a sa tzitade diversos munitzìpios a làcana: in su 1897 Sants, Les Corts, Sant Gervasi de Cassolas, Vila de Gràcia, Sant Andreu de Palomar e Sant Martí dels Provençals; in su 1904, Sant Joan de Horta; in su 1921, Sarrià; in su 1924, Collblanc e sa Zona Franca; e in su 1943 El Bon Pastor e su Baró de Viver, separados dae Santa Coloma de Gramenet. S'est realizada tando una nou ordenamentu amministrativu, de nou cun 10 distretos: I-Barceloneta y Poble Nou, II-Sant Pere, III-Lonja y Audiència, IV-Concepció, V-Atarazanas i Hospital, VI-Universitat, VII-Sants, Les Corts e Hostalfranchs, VIII-Gràcia e Sant Gervasi, IX-Horta e Sant Andreu del Palomar, X-Sant Martí dels Provençals.^[5]

In su 1933 s'est torradu a fàghere un àteru ordinamentu, custu puru cun deghe distretos: I-Barceloneta, II-Poble Sec y Montjuïc, III-Sarrià, Vallvidrera y Sant Gervasi, IV- Sant Pere y Dreta de l'Eixample, V-Raval, VI-Esquerra de l'Eixample, VII-Sants, Les Corts e Hostafrancs, VIII-Gràcia, IX-Horta, Sant Andreu del Palomar, Sagrera e Camp de l'Arpa, X-Sant Martí de Provençals, Clot e Poblenou. A custos distretos lis ant agregadu in su 1949 XI-Les Corts e XII-Sagrada Família.^[6]

Sos distretos de su 1984

In sos annos 1980, a pustis de sa ditadura franchista, su nou cuntzistoru democràticu at cumintzadu unu protzessu de riorganizatzione de sos distretos munitzipales, cun s'obietivu de incuragire sa detzentralizatzione de s'amministratzione e sa partetzipatzione tzitadina. A pustis de unu perìodu longu de istùdiu e debata, in ghennàrgiu de 1984 si aiat aprovada s'organizatzione atuale de deghes distretos. Sa divisione noa s'est fata cunsiderende a critèrios sotzioculturales e istòricos de sa tzitade, ca sa majoria de sos distretos currispondent, in grandu mesura, cun sos antigos munitzìpios indipendentes aunidos a Bartzellona durante sos su de XIX sèculos e XX, e chi galu cunservant una personalidade pròpia e una coesione interna importante.

Sa Bartzellona de sos bighinados

In su 2005 su Munitzìpiu bartzellonesu, cun Joan Clos comente a sìndigu, at cunsideradu de bisòngiu creare una noa divisione amministrativa, cun noas unidades territoriales in intro de sos distretos munitzipales, cun s'obietivu de megiorare ssos servìtzios de curtzesa. Su progetu fiat istadu batejadu comente La Barcelona dels barris (Sa Bartzellona de sos bighinados). Tras diversos meses de istùdios e debatas, sa mapa de sos 73 bighinados est istada aprovada in su mese de nadale de su 2006. Sa detzisione non fiat sena chistione, dae chi sunt istados segmentados calicunos bighinados istòricos cunsiderados dae sos assòtzios de bighinos comente a ùnica unidade, comente pro El Clot (de su cale est istadu separadu su bighinadu de El Camp del Arpa), Sants (de su cale est istadu separadu su bighinadu de Badal), l'Esquerra de l'Eixample (dividida intre La Nova Esquerra de l'Eixample e l'Antiga) o el Poble Nou (frammentadu in chimbe bighinados). E, a s'imbesse, carchi unidade de bighinados prus minores no ant bidu realizadas sas aspiratziones suas de si cunvertire in bighinados cun reconnoschimentu ufitziale, comente Can Caralleu, Penitents, Torre Melina o El Polvorí.

*Casa de la Villa de Sarrià*, antiga sede de su Munitzìpiu e oe sede de su Distretu.

Artìculos ligados

Riferimentos

↑ Superficie por distritos 2018. Ayuntamiento de Barcelona., in bcn.cat. URL consultadu su 7 nadale 2020 (archiviadu dae s'url originale su 30 ghennàrgiu 2020).
↑ Cifras oficiales de población a 1 de enero de 2019. Ayuntamiento de Barcelona.
↑ A.A.V.V., p. 18.
↑ A.A.V.V., p. 20.
↑ A.A.V.V., p. 23.
↑ A.A.V.V., p. 25.

Bibliografía

(CA) A.A.V.V., Els Barris de Barcelona I. Ciutat Vella, L'Eixample. Bartzellona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1999, ISBN: 84-412-2768-3.
(CA) Ajuntament de Barcelona, Barcelona barri x barri. El nou mapa de barris de la ciutat. Bartzellona: El Periódico de Catalunya, 2007.
(CA) Huertas Claveria, Josep Maria e Jaume Fabre, Tots els barris de Barcelona. Bartzellona: Edicions 62, 1976, ISBN: 84-297-1180-5.
(CA) Alberch, Ramon (ed.), Els barris de Barcelona. Bartzellona: Enciclopèdia Catalana, 2000, ISBN: 84-412-2772-1.

Ligàmenes esternos

[1] Superficie por distritos 2018. Ayuntamiento de Barcelona., in bcn.cat. URL consultadu su 7 nadale 2020 (archiviadu dae s'url originale su 30 ghennàrgiu 2020).

[2] Cifras oficiales de población a 1 de enero de 2019. Ayuntamiento de Barcelona.

[3] A.A.V.V., p. 18.

[4] A.A.V.V., p. 20.

[5] A.A.V.V., p. 23.

[6] A.A.V.V., p. 25.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]