Lùvula
Coordinadas: 40°28′12.71″N 9°29′10.24″E / 40.470196°N 9.486179°E
Lùvula | |
Nùmene ufitziale: | Lula |
Istadu: | Itàlia |
Regione: | Sardigna |
Provìntzia: | Nùgoro (NU) |
Sìndigu: | Mario Calia |
Ladiore: | 40°28′0″ Nord |
Longhiore: | 9°29′0″ Est |
Artiore: | 521 m. subra su mare |
Tirada: | 148,56 km² |
Populatzione: | 1.298 8,66 biv./km² |
Comunes lacanantes: | Bitzi, Durgali, Garteddi, Irgoli, Lòcula, Lodè, Onanie, Orane, Orune, Thiniscole |
Còdighe postale: | 08020 |
Prefissu telefònicu: | 0784 |
Còdighe istat: | 091043 |
Còdighe catastale: | E736 |
Bividores: | luvulesos o lugulesos |
Patronu: - Santu - Die |
Santa Maria Assunta 15 de austu |
Giassu web: | [1] |
Lùvula (connota fintzas comente Lùgula, in italianu Lula) est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro, e tenet 1288 abitantes.
Su sartu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Lùvula est una comuna de sa Provìntzia de Nùgoro, est a 521 metros de artària dae mare, e nch’est a largu unos 35 km dae Nùgoro.
Su sartu est mannu 148,56 km cuadrados, in sa Sardigna de tzentru/nord. Faghet a làcana a Sud e a Est cun sas comunas de sa Baronia (Garteddi, Irgoli, Lòcula e Thiniscole) e cun su sartu de Durgali, imbetzes a Nord cun Lodè e cun Onanie, e a Ovest cun Bitzi e cun Orane.
Posta in pees de s’ala otzidentale de su Monte. Su monte, gasi li narant sos luvulesos, l’at decraradu s’Unione Europea SIC (situ de interessu comunitàriu), si comente s’òmine non b’at fraigadu belle e nudda, nen b’at caminos, s’est mantesu gasi comente est semper istadu, e at cunservadu nessi su 30 pro chentu de tupas e fundos sardos, chene contare sos animales, e intre costos su fòssile biu: su Geotritone de Montarvu (Speleomantes Flavus).
Su Monte, chi s'isterret unos 8000 ètaros, est carcu de matas, su bonu sunt padentes de èlighe, ma b’at finas ghinìperu, lidone e chessa e in mesu b’istat genias diferentes de animales: muvrones, sirbones, margianes, lèperes, e in ue faghet su nidu finas s’àbbila reale sarda.
Su restu de su sartu est su bonu a cùcuros, francu su tretu de su paris de S’orrotha/Isalle, e ue como b’est finas sa zona industriale de su Sòlogo.
S'istòria
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa presèntzia manna de testimonias antigas isparghinadas in totu su sartu, faghent cumprèndere chi s’òmine fiat presente finas dae sos tempos arcàicos de su neolìticu. Est de importu mannu su chi ant agatadu in sas concas càrsicas de "Conca de Òmines Agrestes” e de "Conca de Crapas” in su monte, in prus unu tantu mannu de concheddas. Fàtzile chi custu dipendat dae unu sartu ricu de cumbènias mineràrias, custas concheddas difatis sunt a curtzu a sos sitos mineràrios de Sos Enatos, e faghent supònnere chi sos minerales siant istados isfrutados dae tempus antigu. Difatis sa presèntzia est cunfirmada finas in su tempus de sos Romanos, chi ant abertu tando sa mina de "Guzzurra".
Sa bidda de como est fundada in s'edade mèdia, fiat parte de su Giuigadu de Gaddura, e de sa curadoria de Garteddi.
Comente s’isperdeit sa famìllia de sos Visconti, su Comunu l’amministreint funtzionàrios de Pisa. A pustis de sa Conchista aragonesa, in su 1334 lu cuntzedeint pro fèudu a Pedru Torrents; ma cando in su 1334 comintzeit sa gherra intre Gènova e Aragona, sa populatzione luvulesa s'irvorteit.
Comente agiusteit sa gherra, mancari cun dannu meda, sa bidda fiat galo de sos Torrents, e s’erèntzia de sos òmines s’isperdeit in su 1358. Tando sa bidda la cuntzedeint a Bartolu Catoni, ma a pustis de su 1364 la ocupeint sos sordados de su Giùighe de Arborea, chi aiat torradu a comintzare sa gherra cun sos Aragonesos. A pustis de sa batalla de Seddori, Lùvula coleit a su Visconte de Narbona, chi la mantengeit finas a su 1420; torreit in manos de sos Aragonesos, e a pustis de unas cantas peleas l’inclueint in su fèudu chi comporeit Sarvadore Guiso in su 1449. Dae sos Guisos, coleit a sos Mancas, e in su XVII sèculu pro sa prepotèntzia de su feudatàriu bi cumbineint avolotos meda. Su sartu devenneit amparu de bandidos e sa seguràntzia pùblica fiat in bagante tales chi linas sos barratzellos no la chergeint contivigiare prus.
Ispèrdidos sos Mancas, in su 1788 sa bidda no l'infeudeint prus finas a su 1821, cando intreit in sa Provìntzia de Nùgoro. In su 1848 intreit in su mandamentu amministrativu de Nùgoro finas a su 1859 cando intreit parte de sa Provìntzia de Tàtari, finas a su 1927, cando, torrada in possa sa provìntzia de Nùgoro, torreit a in ie.
Sa cultura
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Lùvula mantenet in su tempus de como, su connotu de tempus antigu, comintzende dae sa limba e sighende cun su carrasegare e cun su tenore.
Sa variedade luvulesa de sa limba sarda mantenet caraterìsticas de su latinu de su primu sèculu in antis de Gesucristu, est galu cunservada bia in sas famìllias e sos pitzinneddos la faeddant.
Su carrasegare luvulesu, ligadu a sa màscara de "Su Batileddu", est intre sos carrasegares de importu mannu, de sos prus cunsiderados de totu sa regione. Su batileddu est devènnidu in su tempus una de sas màscaras prus pretziadas, a in tundu suo b'at istùdios iscientìfìcos de valore, fatos dae istudiosos sias sardos chi continentales e furisteris puru.
Sa màscara, a bisu de unos cantos chircadores e intre de custos s'etnòloga Dolores Turchi, paret chi siat ligada a sos ritos arcàicos de su massariu, cando sa terra la fecundaiat su sàmbene. Una mustra de sa chi unu tempus deviat èssere s'ammentu de sa passione e de sa morte de Dionisu Mainoles (in Sardigna li naraiant Maimone) cunsideradu su deus de prantas e àrbores. Est una caratza bestida de pedde de berbeghe o de mascru, su mucadore in conca, chin sa cara pintada de carbone. In sa petorra picat sos marratzos e in suta su "chetu puzzone ortatu", chi est una bentre de berbeghe prena de sàmbene e abba. In sa protzessione li benit istampadu pro li fàghere essire su sàmbene chi nde rughet a terra pro lu fàghere proigare. Lu sighint sos batileddos, òmines bestidos de fèminas gatias, sa cara pintada de carbone sighint cantende unu lamentu de mortu, pigant in fatu una pupiedda de istratzos chi la depent basare a sa gente in su caminu.
In Lùvula b'at unu tenore chi si narat Tenore Luvulesu, e mantenet bia sa manera de cantare luvulesa chi fiat in arriscu de iscumpàrrere. Lùvula est bidda chi contivigiat s'arte de sa poesia, difatis dae su 2009, tzintzigada dae unu grustu de persones, s'Amministratzione Comunale faghet su prèmiu de poesia Lùvula Ti Canto.
S'economia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]S'economia de sa bidda est fundada in su pastoriu. Su prus de su bestiàmene est berbeghinu, ma b'at finas vùvulos. B'at bìngias e olivàrios.
De importu pro s'economia de sa bidda sunt sas minas: a pàrrere de sos istòricos est dae su tempus romanu chi sas minas sunt impitadas e galu oe sos signales si bident in su sartu dae sos Enàthos a Gusurra e a Arghentaria. Sas minas de Lùvula sunt parte de su Parcu Geomineràriu Istòricu e Ambientale de sa Sardigna. Su Monte puru est parte de s'economia luvulesa, difatis b'at unu cantieri forestale ue bi traballat gente meda.
In sa bidda b'at finas atividades de cummèrtziu de materiale edile e de mobìlia, butegas de ferramenta e de materiale elètricu.
Sas festas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]S'annu comintzat cun sa festa de Santu Antoni, sentida meda in sa bidda. Su 16 a sero s'allughet sa foghina, e su pàrracu in antis la beneighet. In mesu b’est su punteddu: unu truncu de linna de unos deghe metros, subra b’est sa panada.
In chida santa in Lùvula si faghet s’iscravamentu e sa domìniga de Pasca b'est s'incontru. Ma sas festas chi sos luvulesos sentint de prus sunt sas de campagna. Sa prus connota de sas bator crèsias de campagna est sa chi est cunsagrada a Santu Frantziscu de Assisi, inghiriada dae cumbessias.[1] Su Prèmiu Nobel Gràssia Deledda nde faeddat in unos cantos contos, e arresonat de sa festa in Elias Portolu. Su santuàriu est a unos duos chilòmetros dae Lùvula, e sa festa si faghet duas bias a s’annu, in primos de santugaine e dae prima die a su deghe de maju: a sa festa e a sa novena bi andat fideles meda.[1]
In sas primas tres chidas de su mese de cabudanni, si faghent festas de importu mannu religiosu e sotziale, in sas crèsias de Nostra segnora de su Meràculu, de Santu Nicola, e de Santu Matzeu.
Cada annu, paris cun sa festa religiosa, sos tres priores numenados cada bia, tremesant sa festa pro totu sa bidda, su sàbadu a parte de sero bi coghent su brodu de berbeghe, sa petza a buddidu, e su sàmbene, e a pustis bi faghent sos ballos.
Sa domìniga, paris chi narant sa missa, b’est sa professone e a pustis su pranzu. So borta de die si tirant sos priores noos.
Persones nòdidas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Pàulu Calia: fiat iscenògrafu de Federico Fellini, e como nche traballat in Frantza dae deghinas de annos, in Sardigna Muss. Bustianu Sanguinetti est pìscamu de Tèmpiu e in antis fiat in Otieri: l’at cunsagradu pìscamu Papa Woityla.
De su tempus coladu est de ammentare Oreste Nemi alias Chircantoni Porcu istudiosu nàschidu e pàschidu in su de XIX sèculos.
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ 1.0 1.1 Lùvula, in Locos de Cultura, Unione de sos Comunes de su Monte Arvu, 27 freàrgiu 2023. URL consultadu su 2 austu 2024.
Bibliografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Jorgi Rusta, Lùvula, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 48-49.
- (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Lula, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 2, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
- (IT) Francesco Floris, Lula, in La Grande Enciclopedia della Sardegna, vol. 5, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2007, OCLC 879939459. URL consultadu su 28 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 làmpadas 2012).
- (IT) Albino Bernardini, Le bacchette di Lula, Firentze, La Nuova Italia, 1974, OCLC 634839253.
Ligàmenes esternos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- (IT) Situ istitutzionale, in comune.lula.nu.it.
Controllu de autoridade | VIAF (EN) 124584820 · GND (DE) 4748076-2 · LCCN (EN) nb2004300596 · WorldCat Identities (EN) nb2004-300596 |
---|
|