Arica
Arica | |||
Citad e communa dal Chile | |||
---|---|---|---|
Arica | |||
| |||
Administraziun | |||
Pajais | Chile | ||
Regiun | Región de Arica y Parinacota | ||
Provinza | Provinza d'Arica | ||
Alcalde | Carlos Valcarce Medina | ||
Territori | |||
Coordinatas: xyz | |||
Autezza | 38 m s.m. | ||
Surfatscha | 4'799 km² | ||
Populaziun | 185'268 abitants () | ||
Spessezza | 143,55 ab./km² | ||
Internet | |||
Pagina-web uffiziala |
Arica è ina citad en il nord extrem dal Chile en las Andas sidamericanas. Ella appartegna a la provinza d'Arica en la Región de Arica y Parinacota. En la tradiziun populara è ella enconuschenta sco ‹citad da la primavaira eterna›. Il Peru vischin ha perdì la citad durant la Guerra da salpeter. Arica ha 186’000 abitants (2005).
Ils 8 d'october 2007 è Arica daventà chapitala da la Región de Arica y Parinacota.
Geografia
[modifitgar | modifitgar il code]Situaziun geografica
[modifitgar | modifitgar il code]Arica è la citad la pli settentriunala dal Chile e giascha be paucs kilometers davent dal cunfin cun il Peru al Pacific. La distanza cun Santiago munta a 2’051 kilometers. La citad è situada a la confluenza dals flums Río Lluta e Río San José de Azapa.
Clima
[modifitgar | modifitgar il code]En la citad regna in clima da desert. Las temperaturas varieschan en la media annuala per stgars 19 °C. I na plova quasi mai. L’aua da las Andas procura dentant per parcs verds e pussibilitescha in’agricultura vasta en valladas fluvialas.
Istorgia
[modifitgar | modifitgar il code]Gia enturn l’8000 a.C. e fin il 2000 a.C. viveva il pievel dals Chinchorros en la val dad Arica. A partir dal 1450 èn ils Inca emigrads en il nord dal Chile. Il 1536 è Diego de Almagro sco emprim arrivà en ils conturns dad Arica. Lucas Martínez Vegazo ha fundà Arica ils 25 d’avrigl 1541.
La fin dal 17avel tschientaner han pirats englais smanatschà la flotta spagnola e la citad. Ils 5 da november 1680 ha il pirat englais Bartholomew Sharp attatgà la citad cun 140 umens. Ils Spagnols ha pudì defender Arica mo cun grondas sperditas. Ina segunda attatga ha gì lieu ils 9 da favrer 1681 cur ch’il pirat John Watling ha assaglì la citad cun 92 umens. Watling sez è mort tar quest’attatga.
Ils 13 d’avust 1868 è Arica vegnì devastà enormamain dad in tsunami; 300 abitants èn morts. Tar la proxima stremblida ils 9 da matg 1877 ha Arica cun tschintg morts gì dapli cletg.
Suenter las Guerras d’independenza en l’America dal Sid appartegneva Arica l’emprim al Peru. Cura ch’ins ha chattà grondas giaschaments da salpeter en il Desert d'Atacama, èsi vegnì tar la Guerra da salpeter tranter il Peru, la Bolivia ed il Chile. Suenter ferms cumbats la damaun dals 7 da zercladur 1880 han ils Chilens pudì conquistar Arica e la fortezza sin il Morro, in spelm sur la citad, ch’era fin alura en mauns peruans.
Suenter la fin da questa guerra il 1883 è Arica vegnì integrà definitivamain en il territori chilen (tractat d'Ancón). Tuttina han las dispitas enturn Arica e la citad peruana da Tacna, che sa chatta 60 kilometers pli al nord, anc cuzzà fin il 1929.
Populaziun
[modifitgar | modifitgar il code]Distrito censal | Abitants (2002) | Surfatscha (km²) |
---|---|---|
Puerto | 2.744 ab. | 1,2 km² |
Regimiento | 3.880 ab. | 0,7 km² |
Chinchorro | 12.816 ab. | 13,3 km² |
San José | 13.216 ab. | 1,2 km² |
Población Chile | 9.086 ab. | 17,3 km² |
Azapa | 14.991 ab. | 1.937,8 km² |
José Manuel Balmaceda | 11.984 ab. | 2,7 km² |
Carlos Dittborn | 10.525 ab. | 2,1 km² |
Parque Lauca | 4.934 ab. | 0,4 km² |
José Miguel Carrera | 5.836 ab. | 0,6 km² |
Condell | 6.358 ab. | 0,5 km² |
Fuerte Ciudadela | 28.209 ab. | 215,9 km² |
Chaca | 223 ab. | 794,0 km² |
El Morro | 3.286 ab. | 0,9 km² |
Chacalluta | 1.684 ab. | 419,3 km² |
Molinos | 649 ab. | 1.376,0 km² |
Pedro Blanquier | 25.131 ab. | 7,3 km² |
Cancha Rayada | 17.530 ab. | 5,3 km² |
Las Torres | 11.878 ab. | 2,9 km² |
Rezagados | 308 ab. |