Economia de Mexic
Economia de Mexic | |
Moneda | Peso mexican |
---|---|
Organizacions comercialas | OMC, APEC, NAFTA, OCDE, G-3 e altres |
Estadisticas[1] | |
PIB | USD 1 163 miliards (2012) |
Reng PIB | 12ena granda |
Creissença del PIB | 4% (2012) |
PIB per càpita | 15 300 (2012) |
PIB per sector | agricultura 3,7%, industria 34,2%, comèrci e servicis 62,1% (2012) |
Inflacion | 3,6%(2012) |
IDH | cap d'informacions |
Populacion jol lindal de pauretat | 51,3% (2010) |
Fòrça de trabalh | 50,7 milions (2012) |
Fòrça de trabalh per ocupacion | agricultura 13,7%, industria 23,4%, comèrci e servicis 62,9% (2005) |
Caumatge | 5% (2005) |
Partenaris comercials[1] | |
Expòrts | US$370,9 miliards (2012) |
Sòcis principals | Estats Units 78% (2011) |
Impòrts | US$ 379,4 miliards (2012) |
Sòcis principals | Estats Units 49,7%, Republica Populara de China 14,9%, Japon 4,7% (2011) |
Finanças publicas[1] | |
Deute extèrne | 125,7 miliards (2012) |
Revenguts | USD cap d'informacions |
Despensas | 308,2 miliards (2012) |
Mexic possedís una economia que çò ne cabís d'una mescla de modèrna e retardatària a l'encòp industria e agricultura, del tot al tot dominada pel sector privat.
D'unas politicas administrativas recentas an espandida cèrta concurréncia dins los domenis dels pòrts de mar, camins de fèrre, telecomunicacions, produccion d'electricitat, distribucion de gas natural e aeropòrts. Lo revengut per capita es de quatre parts una d'aquel dels Estats Units d'America. La reparticion dels beneficis demòra fòrça inegala.
Lo comèrci amb los Estats Units e Canadà a triplat dempuèi la mesa en plaça de la NAFTA (o Acòrd de Liure Escambi de l'America del Nòrd) en 1994.
Mexic a 12 acòrds de liure escambi amb mai de 40 païses incluses Guatemala, Honduras, El Salvador, l'airal de liure escambi europèu e Japon. Mai de 90% del comèrci de Mexic se realiza en acòrds de liure escambi.
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ CIA. «The World Factbook». Accessat lo 10 d'abril de 2013