Cançonièr trobadoresc
Los cançonièrs èran lo mejan per que se transmetèt la poesia trobadoresca.
La poesia trobadoresca (un còrpus de mai de 2.500 poesias d'unes 450 trobadors e trobairitz) se conservèt sonque dins de cançonièrs, recuèlhs de poesias fachs gaireben totes dins als sègles XIII e XIV e copiats en Itàlia (mai de la mitat), Catalonha (una desena), Occitània (una cinquena part) o al nòrd de França (unes 14).[1] Se conservan pas de manuscrits de joglar ni, tampauc, d'autografs. I a tanben a l'escasença de poesias, o simplament d'estròfas, que son presentas solament en citacion dins de gramaticas o de tractats poetics. D'autras poesias, mai sovent sonque de fragments, se conservan dins los tèxtes de las vidas, tanben copiadas dins los cançonièrs. Domoran près d'un centenat de cançonièrs; mas unes son solament de fragments d'unes fulhets qu'a vegada los sabents classifican pas coma cançonièr independent mas que l'associan al cançonièr a que semblan mai. Unes cançonièrs conservan de poesia trobadoresca e de poesia francesa.
Als cançonièrs escrichs sus pergamin se los donan de siglas en letras majusculas e als cançonièrs escriches sus papièr, de minusculas. Lo sistèma de siglas foguèt introdusit per Karl Bartsch.[2] Als cançonièrs descobèrts mai tard se los dona de siglas en seguent l'òrdre alfabetic o en apondent de letras addicionalas en sosindex (vejatz los cases de Sg o VeAg).
Contengut
[modificar | Modificar lo còdi]Los cançonièrs còpian abitualament las poesias ordenadas per genres o per autors. Cal notar qu'a vegada diferents cançonièrs atribuisson una mèsma poesia a diferents autors. Aquò se pòt passar quitament a l'interior d'un quita cançonièr.
Qualques cançonièrs comprenon de vidas, de biografias brèvas dels trobadors, que sovent son de rubrucas inseridas al recuèlh de sas poesias o tanben reculhidas a despart. E tanben rasons, de pichons escrits qu'explican las circonstàncias que s'escriguèt una poesia.
De cançonièrs comprenon d'enluminaduras que fan lo retrach, plan segur pas de biais realista, dels trobadors e trobairitz. Las miniaturas illustran sovent d'aspèctes mencionats dins la vida del trobador; se la vida ditz qu'acabèt sos jorns dins un convent, èra presentat coma monge; se la vida ditz que fasiá de bona musica, se lo representa amb un instrument, eca. Los cançonièrs A, H, E, K contenon d'enluminuras al bòrd de las vidas dels trobadors. D'autres cançonièrs (C, E, M, N, R) contenon tanben d'enluminuras mas sens relacion amb la vida e la seleccion de poesias del quita trobador.
Quatre cançonièrs (G, R, W e X) an conservat, en mai, la notacion musicala de las pèças. Dins l'ensems, se conservan 265 melodias de poesias trobadorescas, es a dire, una desena partida de tot lo corpus trobadoresc.[3]
Taula dels principals cançoners de la poesia trobadoresca
[modificar | Modificar lo còdi]Imatge | Sigla del cançoner | Provenença / Data | Localitzacion actuala | Signatura | Nòtas | |
---|---|---|---|---|---|---|
A | Lombardia, Segle XIII |
Biblioteca Vaticana, Roma |
Latini 5232 | Amb 45 minaturas que representan de trobadors e trobairitz | ||
B | Occitània, Sègle XIII |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 1592 | |||
C | Occitània, Sègle XIV |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 856 | Conté 1206 composicions; es aquel que ne conten lo mai[5] Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
D | Lombardia, 12 d'agost de 1254 (la primera partida) |
Biblioteca Estense, Modena |
Kg.4.MS2=E.45=α.R.4.4 | Despartit en quatre, la darrièra es lo florilegi de Ferrarino Trogni da Ferraraa, començement de sègle XV. Disponible en linha | ||
E | Occitània, Segle XIV |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 1749 | Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
F | Lombardia, Sègle XIV |
Biblioteca Vaticana, Roma |
Chigi L.IV.106 | |||
G | Lombardia o Vènet, fin del sègle XIII |
Biblioteca Ambrosiana, Milan |
R 71 sup. | Conten de notacions musicalas | ||
H | Lombardia, fina del sègle XIII |
Biblioteca Vaticana, Roma |
Latini 3207 | Amb 8 minaturas que representan de trobairitz: Almucs de Castelnòu, Beatritz de Diá (dos retrachs), Iseut de Capio, Maria de Ventadorn, Lombarda, Tibors de Sarenom e una trobairitz anonima. | ||
I | Lombardia, Segle XIII |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 854 | Amb 91 minaturas que representan de trobadors e trobairitz. Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
J | Occitània, Sègle XIV |
Biblioteca Nazionale, Flornça |
Conventi Soppressi F.IV.776 | |||
K | Lombardia, Segle XIII |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 12473 | Amb 79 minaturas que representan de trobadors e trobairitz. Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
L | Lombardia, Sègle XIV |
Biblioteca Vaticana, Roma |
Latini 3206 | |||
M | Lombardia, Segle XIV |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 12474 | Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
N | Lombardia, Fin del sègle XIII |
Pierpont Morgan, Nòva York |
819 | Apartenguèt a Sir Thomas Phillips | ||
O | Lombardia, Sègle XIV |
Biblioteca Vaticana, Roma |
Vat. Lat. 3208 | |||
P | Lombardia, 1310 |
Biblioteca Laurenziana, Florença |
XLI.42 | |||
Q | Lombardia, Sègle XIV |
Biblioteca Riccardiana, Florença |
2909 | |||
R | Regió de Tolosa o Roergue, Sègle XIV |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 22543 | Cançonièr La Vallière. Conten un grand nombre de peças amb de notacions musicalas. Es lo cançonièr que'n conten lo mai. Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
S | Lombardia, Sègle XIII |
Bodleian Library, Oxford |
Douce 269 | |||
Sg | Catalonha, Sègle XIV |
Biblioteca de Catalonha, Barcelona |
146 | Cançonièr Gil; sigla Z, segon Zufferey | ||
T | Lombardia, fin del sègle XIII |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 15211 | Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
U | Lombardia, Sègle XIV |
Biblioteca Laurenziana, Florença |
XLI.43 | |||
V | Catalonha, 1268 |
Biblioteca Marciana, Venècia |
278, fr. App. cod. XI | Compilat per R. de Capellades | ||
Veag | Catalonha, Segle XV |
Biblioteca de Catalunya, Barcelona |
7, 8 | Cançonièr Vega-Aguilon | ||
W | benlèu en Artés, 1254–c. 1280 |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 844 | Conten de notacions musicalas. Conten tanben de poesia francesa (de Trovèrs; conegut com un cançonièr M per la poesia dels trovèrs). Chansonnier du roi benlèu fach per a Carles d'Anjou. Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
X | Lorena, Segle XIII |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 20050 | ''Chansonnier de Saint-Germain-des-Prés'', que n'èra lo propietari al sègle XVIII. Conten de notacions musicalas. Conten tanben de poesia francesa (de Trovèrs; conegut coma cançonièr U per la poesia dels trovèrs). Reproduccion fotografica sus Gallica | ||
Y | França/Lombardia, Sègle XIII |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 795 | |||
Z | Occitània, Sègle XIII |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 1745 | |||
a | Biblioteca Riccardiana, Florença |
2814 | Copia facha per Jaume Teissier de Tarascon d'un cançonièr perdut compilat per Bernart Amoros. Conservat en doas partidas: a e a1. | |||
a1 | Biblioteca Estense, Modena |
Càmpori Appendice 426, 427, 494 (olim Gamma.N.8.4.11–13) |
||||
b | Itàlia, Segle XVI |
Biblioteca Vaticana, Roma |
Barberini 4087 | Còpia d'un cançonièr perdut de Miquel de la Tor. | ||
c | Itàlia, Segle XV |
Biblioteca Laurenziana, Florència |
XC if 26 | |||
f | Occitània, Segle XIV |
Bibliotèca Nacionala de França, París |
BN f.f. 12472 | Cançoner Giraud. Reproduccion fotografica sus Gallica |
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- William D. Paden, Manuscripts, in: F. R. P. Akehurst / Judith M. Davis (eds.), A Handbook of the Troubadours, Berkeley, University of California Press, 1995, pàg. 307-333
- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y Tèxtes. Barcelona: Ariel, 1983, vòl. 1, pàg. 12-14 [Listat de cançonièrs]
- François Zufferey, Recherches linguistiques sur las chansonniers provençaux, París, Droz, 1987 (Publications romanas te françaises; 176)