Sâta a-o contegnûo

Plazas de soberanía

Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize
Da Wikipedia
ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ
Màppa de plazas de soberanía ciù Çéota (con l'îzoa de Perejil) e Melìlla in sciô continénte e l'îzoa de Alborán, 50 km ciù a nòrd

Plazas de soberanía (in spagnòllo prononçiòu [ˈplaθas ðe soβeɾaˈni.a], sàiva a dî "rocafòrte de sovranitæ"[1]) o l'é 'n nómme ch'o l'ìndica di teritöi spagnòlli d'ôtremâ spantegæ lóngo a còsta in sciô Mà Mediterànio de l'Àfrica do Nòrd e do Maròcco in particolâ. Sto nómme chi o l'é dêuviòu pe di teritöi ch'én pàrte da Spàgna scìnn-a da-a formaçión do régno d'ancheu (1492-1556) e o no conprénde quélle tære africànn-e conquistæ da-i spagnòlli tra o sécolo XIX e o coménso do sécolo XX, inte l'ànbito da coscì dîta "córsa a l'Àfrica".

Storicaménte, gh'é stæto 'na distinçión tra e Plazas de soberanía prinçipæ, sàiva a dî e dôe çitæ outònome de Çéota e de Melìlla, e-e Plazas de soberanía minoî, de îzoe e 'na penîzoa picìnn-a in scâ còsta africànn-a. A ògni mòddo, a-a giornâ d'ancheu, sto nómme chi o l'é dêuviòu sorviatùtto pe indicâ i posediménti segondâi.

O Maròcco o gh'à de rivendicaçioìn in sce quésti teritöi (fêua che in sce l'îzoa de Alborán, a ciù lontànn-a da l'Àfrica) scìnn-a da-o moménto da sò indipendénsa into 1956[2].

O Peñón de Vélez de la Gomera, vìsto da-a còsta marochìnn-a into 2007

Óltre e dôe çitæ de Çéota e de Melìlla, storicaménte e træ plazas de soberanía són:

Teritöio Cordinæ Àrea (ha)
Îzoe Alhucemas 35°12′54″N 3°53′47″W 4,6
 · Îzoa de Mâ 35°13′03.65″N 3°54′02.69″W 1,4
 · Îzoa de Tæra 35°12′55.83″N 3°54′08.1″W 1,7
 · Peñón de Alhucemas 35°12′48″N 3°53′21″W 1,5
Îzoe Chafarinas 35°11′N 2°26′W 52,5
 · Îzoa de Izabèlla II 35°10′55.77″N 2°25′46.9″W 15,3
 · Îzoa do Rè 35°10′51.72″N 2°25′24.96″W 11,6
 · Îzoa do Congrèsso 35°10′43.9″N 2°26′28.31″W 25,6
Peñón de Vélez de la Gomera 35°10′21.29″N 4°18′02.89″W 1,9

Pe de ciù, gh'é ancón dôe îzoe che spésse vòtte són conscideræ tra e plazas de soberanía, sàiva a dî l'îzoa disputâ de Perejil, 'n'îzoöto dezabitòu da-arénte a Çéota ch'o l'é aministròu da-a Spàgna cómme pàrte da çitæ e no cómme teritöio pe cónto sò[3], e quélla de Alborán, 'n'îzoa do Mediterànio de ponénte scitoâ a ciù ò mêno 50 chilòmetri da-e còste africànn-e e a 90 chilòmetri da l'Eoröpa, ch'a l'é aministrâ da-o comùn de Almerîa, in sciâ Penîzoa Ibérica.

E plazas de soberanía són de îzoe picìnn-e e 'na penîzoa in sciâ còsta do Maròcco (a ògni mòddo a penîzoa, sàiva a dî quélla do Peñón de Vélez de la Gomera, a l'é stæta scìnn-a-o 1934 'n'îzoa lê ascì, quànde 'na boràsca a l'à formòu o pónte d'ænn-a ch'o-a lîga a-a tærafèrma). Són controlæ da goarnixoìn militâri e aministræ diretaménte da-o govèrno spagnòllo.

Cómme e çitæ de Çéota e de Melìlla, són pàrte do stâto spagnòllo e dónca de l'Unión Eoropêa ascì, co-a sò monæa ch'a l'é l'éoro.

O Peñón de Alhucemas into 1925

Inti ànni da Reconquista e, in particolâ, dòppo a préiza de Granâda into 1492, e trùppe di régni de Castìggia e do Portogàllo àivan conquistòu numerôxi teritöi inte l'Àfrica do Nòrd, dêuviæ cómme bâze comerciâle e pi-â diféiza cóntra i pirâti barbaréschi.

Into méize d'agósto do 1415 i portoghéixi àn conquistòu a çitæ de Çéota. Into 1481 a bólla Aeterni regis do Pàppa Scìsto IV a l'àiva reconosciûo a-o Portogàllo tùtte e tære a sùd de Îzoe Canâie. I poscediménti spagnòlli in Àfrica êan dónca limitæ a-e Canâie, a Santa Cruz de la Mar Pequeña (1476-1524), Melìlla (conquistâ da-o Pedro de Estopiñán into 1497), Villa Cisneros (fondâ do 1502 into modèrno Sahara de Ponénte), Mazalquivir (1505), Peñón de Vélez de la Gomera (1508), Oràn (1509-1708, 1732-1792), Argê (1510-1529), Bugia (1510-1554), Trìpoli (1511-1551) e Tùnixi (1535-1569). A ògni mòddo, con l'indipendénsa do Portogàllo e a fìn de l'Unión Ibérica a goìdda spagnòlla, Çéota a l'é stæta çedûa a-a Spàgna into 1668[4].

Màppa do Maròcco Spagnòllo into 1925

Into 1848 e trùppe spagnòlle àn conquistòu e Îzoe Chafarinas. Vèrso a fìn do sécolo XIX, aprêuvo a-a coscì dîta "córsa a l'Àfrica", e naçioìn eoropêe àivan pigiòu o contròllo da ciù pàrte do continénte africàn. Co-o tratâto de Fez, firmòu a-i 30 de màrso do 1912, a ciù pàrte do Maròcco a l'êa diventâ 'n protetorâto da Frànsa, co-a Spàgna che in scàngio a l'àiva òtegnûo o mandâto in sciâ pàrte ciù a nòrd, o Maròcco Spagnòllo[5].

Quànde a Spàgna a l'à renonçiòu a-o sò protetorâto, reconoscéndo l'indipendénsa do Maròcco into 1956, a no l'à però çedûo sti teritöi chi, zaché a ghe n'àiva o contròllo da bén bén de ténpo prìmma da creaçión do protetorâto.

A-i 11 de lùggio do 2002 o Maròcco o l'à decîzo d'òcupâ l'îzoa de Perejil con sêi sordàtti, fæto ch'o l'à fîto portòu a de protèste da Spàgna. L'ezèrcito spagnòllo o l'à dónca inandiòu 'n intervénto militâre ciamòu Romeo-Sierra, meténdo in cànpo de trùppe do Grupo de Operaciones Especiales co-o supòrto da flòtta e de l'aviaçión. I sêi sordàtti marochìn se són fîto aréixi e da quéllo moménto l'îzoa a l'é tegnûa vêua co-in acòrdio tra i doî stâti[6].

  1. (ES) ASALE, RAE-; RAE, plaza #3 | Diccionario de la lengua española, in sce dle.rae.es. URL consultòu o 12 lùggio 2023.
  2. (EN) Jamie Trinidad, An Evaluation of Morocco's Claims to Spain's Remaining Territories in Africa, in International and Comparative Law Quarterly, vol. 61, n. 861, 2012.
  3. (EN) Giles Tremlett, Moroccans seize Parsley Island and leave a bitter taste in Spanish mouths, The Guardian, 13 lùggio 2002.
  4. (PT) Rui A. M. da Silva, Treaties Galore, Olivença - Portugal Livre. URL consultòu o 12 lùggio 2023.
  5. (EN) Treaty Between France and Spain Regarding Morocco, in The American Journal of International Law, vol. 7, n. 2, Arvî 1913, pp. 81-99.
  6. (EN) Monica Ceberia Belaza, Ignacio Cembrero e Miguel González, The last remains of the empire, El Pais, 17 seténbre 2012. URL consultòu o 12 lùggio 2023.

Âtri progètti

[modìfica | modìfica wikitèsto]

Conligaménti estèrni

[modìfica | modìfica wikitèsto]