Aller au contenu

Vielyechevena

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Lyechevena, Vielyacheneva, Vielyecheneva

Cet’articllo est ècrit en arpitan[V 1] liyonês / ORB lârge. Lo blâson du Liyonês


Vielyechevena
[vi.tsə.ˈvə.na]

Vielyechevena
Vuya du vilâjo de Vielyechevena.
Blâson de Vielyechevena
Blâson

Gentilyiço Milotiér, Milotiéreen arpetan

Milotien, MilotienneouMilottier, Milottièreen francês

Noms arpetans
Ôtros noms arpitans Lyechevena

[lɪ.tsə.ˈvə.nə]

Vielyacheneva

[vi.la.ˈʃnə.va]

Vielyecheneva

[vi.ˈʃnœv], [vi.lə.ʃə.ˈnə.va],

[vi.lə.ʃə.ˈnɛ.və]

Vielyechenèvaen grafia sarrâ
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Vĕtŭla Cannăba
Nom francês Villechenève [vil.ʃə.nɛv]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Forês(dens los
monts du Liyonês)
Payis Drapél de la France France
Règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Rôno
Arrondissement Liyon
Entèrcomunalitât Comunôtât de comunes de los Monts du Liyonês
Sendeco
Mandat
Bèrnârd Chesâles
2020-2026
Code postâl 69770
Code comena 69263
Dèmografia
Populacion
municipâla
Fôta : gins de modulo hab. (Fôta : gins de modulo Fôta : gins de modulo)
Geografia
Coordonâs 45° 48′ 49″ bise, 4° 24′ 25″ levant
Hôtior Min. 499 m
Max. 891 m
Supèrficie 14,15 km2
Tipo Comuna campagnârda a mêsons ècartâs
Unitât urbèna Defôr l’unitât urbèna
Sôl d’atraccion Liyon
(comuna de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton de L’Âbrèla
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes
Vielyechevena
Geolocalisacion sus la mapa : Rôno
Vêde dessus la mapa topografica du Rôno
Vielyechevena
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Vielyechevena
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Vielyechevena

Vielyechevena[N 1],[V 2] [vi.tsə.ˈvə.na][N 2] ou Lyechevena [lɪ.tsə.ˈvə.nə][N 3] (Villechenève [vil.ʃə.nɛv] en francês) est na comuna[V 3] francêse[V 4] et arpitana[V 5] du Forês dedens los monts du Liyonês, que sè trôve dens le dèpartament du Rôno[T 1] en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du vilâjo[V 6] s’apèlont los Milotiérs [lo mi.lɔ.ˈti] et les Milotiéres [lə mi.lɔ.ˈtiː.ʀə].

Le bôrg de la comuna sè trôve a 724 m de hiôt sus la pendua[V 7] d’un crét de los monts du Liyonês u madin[V 8] du Forês sus los confins du Liyonês historico.

Le nom de la comuna est composâ du latin VĔTŬLA (« na miéta vielye ») et CANNĂBA qu’est na varianta de CĀNĂBA (« cabôrna ») — confondua avouéc CANNĂBIS (« chenevo, cheveno ») — que vôt dére « cabôrna qu’est na miéta vielye » → pués-ce[V 9] « chenevo, cheveno qu’est na miéta viely ».

Atèstacions historiques (sèlèccion)


  • Veillicheneva en 908 ;
  • Vielli Cheneva en 937 ;
  • Vetula Canaba en 957 et 985 ;
  • Villechenève en 1032 ;
  • Veilla Cheneva en 1057 ;
  • Vetula Caneva en 1174.

Pendent le Moyen Âjo, le nom arpitan d’origina — Vielyecheneva [ˌvi.ʎi.tsə.ˈnə.va], [ˌvi.ʎi.ʃə.ˈnə.va] — sè change en patouès locâl per mètatèsa de les lètres « n » et « v ». Des vês[V 10], y at arriér-més n’aferésa de la premiére silaba.

Cultura locâla et patrimouèno (a complètar)

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Le blâson de Vielyechevena.

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdia libros sus Vielyechevena.

Notes et rèferences

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
  1. Diont arriér-més Vielyacheneva [vi.la.ˈʃnə.va] en patouès de Marsenôd et Vielyecheneva [vi.ˈʃnœv] en patouès de Tarravouère, [vi.lə.ʃə.ˈnə.va] en patouès de Mont-Châl et [vi.lə.ʃə.ˈnɛ.və] (Vielyechenèva en grafia sarrâ) en patouès de Marsenôd.
    Les ôtres vês, prononciêvont probâblament [ˌvi.ʎi.ʃə.ˈnə.va] ou [ˌvi.ʎi.ˈʃnə.va].
  2. Dens los temps, prononciêvont probâblament [ˌvi.ʎi.tsə.ˈnə.va] → pués-ce [ˌvi.ʎi.tsə.ˈvə.na].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpitan.
  3. Les ôtres vês, prononciêvont probâblament [ʎi.tsə.ˈvə.na].
  1. Prononciê [ʀuːn] (le Rhône en francês).
  2. Prononciê [e.ˈliː.zɪ sã.ˌdzã.ba.ˈtiːs] (l’église Saint-Jean-Baptiste en francês), qu’ècrisont arriér-més « l’églése Sant-Jian-Baptisso » en grafia sarrâ.

— Enfocajon et rèferences (a complètar)

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
  1. Varianta liyonêse [ˈvyː.ja] de « viua » f.
  2. Varianta liyonêse [sa.ˈʀɔ] de « sarrâye » a f.
  3. Varianta liyonêse [kɔ.ˈmyː.nə] de « comenes » fpl.
  4. Varianta liyonêse [e.kaʀ.ˈtɔ] de « èpatâyes » ou « ècartâyes » a fpl.
  5. Varianta liyonêse [ˈviː.lə] de « veles » fpl.
  6. Varianta liyonêse [jã] de « lims » mpl.
  7. Varianta liyonêse [vaʀ] de « vâl » f.
  8. Varianta liyonêse [ʀə.tʀãs.ˈkʀiː.tɪ] de « retranscrita » pp f.
  1. Varianta liyonêse [aʀ.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  2. « les ôtres fês » [lə.ˌz‿ɔː.tʀə.ˈvaˑɛ] loc adv est le parlar liyonês por « los ôtros côps » loc adv.
  3. Varianta liyonêse [kɔ.ˈmyː.na] de « comena » f.
  4. Varianta liyonêse [fʀã.ˈseː.zɪ] de « francêsa » a f.
  5. Varianta liyonêse [aʀ.pi.ˈtaː.na] de « arpetana » a f.
  6. Varianta liyonêse [vi.ˈlaːdz] de « velâjo » m.
  7. « pendua » [pɛ̃.ˈdɥa] f est la parola liyonêse por « couta » f, « penta » f, « bârma » f ou « revèrs » m.
  8. « madin » [ma.ˈdɛ̃] m est la parola liyonêse por « levant » m.
  9. Varianta liyonêse [pyː‿s] de « pués-cen » adv.
  10. « des vês » [də.ˈvaˑɛ] loc adv est le parlar liyonês por « des côps » loc adv.
  11. Varianta rouanârda [sã.ˌdzã.ba.ˈtiːs] de « Sant-Jian-Baptisto » m.

Rèferences (a complètar)

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
  1. Prononciacion en arpitan liyonês de la Vâr de la reviére de Tarâro retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) F.E.D. de l’Ècllèriê, Chansons, Contes, Poésies de Traditions Populaires du Val de Turdine. bilingue, Tarâro, Imprimerie Vignon & Cie, 1985, p. 109 (liére en legne).
  3. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, pp. 487-488.
  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 509-510 (liére en legne).
  2. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, p. 169.
  3. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1405, nô 25732.

— Suplèmentères

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]