collir

Catalan

Etymology

Inherited from Latin colligere (“collect”) (compare Occitan culhir, French cueillir, Italian cogliere, Portuguese colher, Sicilian cògghiri, Spanish coger, English collect).

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [kuˈʎi]
• IPA^(key): (Valencia) [koˈʎiɾ]
• Rhymes: -i(ɾ)

Verb

collir (first-person singular present cullo, first-person singular preterite collí, past participle collit)

1. to pick (flower, fruit, etc.)
2. to harvest
3. to pick up

Conjugation

    Conjugation of collir (third conjugation, without -eix-, irregular)

infinitive			collir
gerund			collint
past participle				masculine		feminine
		singular		collit		collida
		plural		collits		collides
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cullo	culls	cull	collim	colliu	cullen
	imperfect	collia	collies	collia	collíem	collíeu	collien
	future	colliré	colliràs	collirà	collirem	collireu	colliran
	preterite	collí	collires	collí	collírem	collíreu	colliren
	conditional	colliria	colliries	colliria	colliríem	colliríeu	collirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	culli	cullis	culli	collim	colliu	cullin
	imperfect	collís	collissis	collís	collíssim	collíssiu	collissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	cull	culli	collim	colliu	cullin
	negative (no)	—	no cullis	no culli	no collim	no colliu	no cullin

Related terms

• acollir
• col·lecció
• col·lecta
• collita
• colliter
• escollir
• recollir

 

Further reading

• “collir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “collir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “collir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “collir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.