Pansa
 Panses | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| País d'origen | República Popular de la Xina i Iran |
| Tipus | fruita dessecada i ingredient culinari |
 | |
La pansa és el gra de raïm o de pruna dessecat per l'acció del sol. És un fruit de gra gros, dolç i de pell forta.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- (var.) Per l'agost el que pansa, balla la dansa.[2]
- Lo que es perd en la pansa, es guanya en la figa.[1]
- Menjar cues de pansa fa tenir memòria.[3]
- Panses i pinyons, coses de minyons.[3]
- Panses, nous i figues són bones amigues.[3]
- Santa Tecla, escaldadora de panses.[4]
- Vi amb les panses i aigua amb les figues.[3]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Estar com a panses en cofí.[1]
Estar molt estret, atapeït (Val.).
- Fer les panses.[1]
- Menja panses, i hi pensaràs.[1]
- (var.) Menja cues de pansa, i hi pensaràs.[1]
- Més segur que panses.[1]
Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Una vella arrugadeta
que al cul porta una estaqueta.[5]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pansa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982, p. 688.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1931.
- ↑ Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.