Servi Sulpici Galba
Aparença
Bust de Galba | |
Projectes germans | |
---|---|
Biografia a la Viquipèdia | |
Multimèdia a Commons | |
Dades biogràfiques | |
Naixement |
Terracina (Itàlia), 24 de desembre de 3 aC |
Mort |
Roma, 15 de gener de 69 dC (70 anys) |
Ocupació | Polític i militar |
Servi Sulpici Galba [Servius Sulpicius Galba] (Terracina, aprox. 5 aC — Roma, 15 de gener de 69) fou un emperador romà (68-69).
Citacions
[modifica | modifica el codi]Vides dels dotze Cèsars. Galba
[modifica | modifica el codi]Recull de citacions de Galba documentades per Suetoni en la sèrie de llibres Vides dels Dotze Cèsars (De Vitis Caesarum):
- (en llatí) Nemo rationem otii sui reddere cogeretur.
- Vides dels dotze Cèsars. Galba. Epígraf VI.
- Vers repetit a l'exèrcit de la Germania que donava mostres d'indisciplina.
- Vides dels dotze Cèsars. Galba. Epígraf VI.
- Ningú no obliga un altre a donar compte de la seva manca d'activitat.[1]
- (en llatí) Nemo rationem otii sui reddere cogeretur.
- Vides dels dotze Cèsars. Galba. Epígraf IX.
Atribuïdes
[modifica | modifica el codi]- Què feu camarades? Jo sóc vostre i vosaltres sou meus.[1]
- (en llatí) Quid agitis commilitones? Ego uester sum et uos mei.
- Vides dels dotze cèsars. Galba. Epígraf XX.
- Algunes fonts diuen que van ser les seves darreres paraules que digué en ser apunyalat pels seus assassins, no obstant, el mateix Suetoni indica que no digué res i només els oferí el seu coll com a senyal per matar-lo.
- Vides dels dotze cèsars. Galba. Epígraf XX.
Citacions d'altres persones
[modifica | modifica el codi]- Tu també, menut, tastaràs el nostre poder.[1]
- Vides dels dotze cèsars. Galba. Epígraf IV. — August
- Comentari premonitori d'August, com indica Suetoni, del l'ascens al tron imperial de Galba.
- Vides dels dotze cèsars. Galba. Epígraf IV. — August
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Suetoni, 1971.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum V. Galba. Otó. Vitel·li. Vespasià. Tit. Domicià. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1971.
|