Vés al contingut

Ciceró

De Viquidites
Infotaula de personaCiceró
Bust de Marc Tul·li Ciceró
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Obres de l'autor a Viquitexts
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Arpino (Itàlia), 
3 de gener de 106 aC
Mort Formia (Itàlia), 
7 de desembre de 43 aC (63 anys)
Ocupació Filòsof, poeta, teòric polític, jurista, escriptor, sacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, advocat, orador i polític
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Marc Tul·li Ciceró [en llatí: Marcus Tullius Cicero] (Arpino, Laci, 3 de gener de 106 aC — Formia, Laci, 7 de desembre de 43 aC) fou un orador, escriptor, polític i filòsof llatí.

Citacions

[modifica | modifica el codi]
  • El record de l'esclavitud fa més joiosa la llibertat.[1]
  • És més culpable el qui s'interposa a l'activitat intel·lectual d'altri que no pas aquell que es damna ell mateix a l'ociositat mental.[2]
  • Ningú no ha viscut massa poc, si ha acomplert perfectament les exigències d'una virtut perfecta.[3]
  • No es pot fer tot al mateix temps.[3]
  • Res no hi ha més ràpid que la calúmnia.[1]
  • Viure bé i feliçment no és altra cosa que portar una vida honesta i recta.[3]
  • La gratitud és la més gran de les virtuts, i també la que engendra totes les altres.[4]
Discurs contra Gneu Planci.
  • Tal com és la mestressa així són les serventes.[5]
(en llatí) Qualis hera tales pedissequae.
Cartes a Àtic § 5,11,5.
(en llatí) Virtute duce, comite fortuna.
Cartes als familiars § 10,3,2.
  • Cal refiar-se dels antics.[5]
(en llatí) Priscis credendum.
Timeu § 38.
  • Aprenen a parlar parlant.[5]
(en llatí) Dicendo dicer discunt.
De l'orador. Llibre I, § 149.
(en llatí) Historia magistra vitae.
De l'orador. Llibre II, § 9,36.
  • Cal servar la moderació en les plasenteries.[7]
(en llatí) Adhibenda est primum in iocando moderatio.
De l'orador. Llibre II, § 59,238.
(en llatí) Imago animi vultus.
De l'orador. Llibre III, § 59,221.
  • El que ha estat aconseguit de mala manera, de mala manera desapareix.[5]
(en llatí) Male parta male dilabuntur.
Filípiques. Llibre § 2.65.
(en llatí) Ut cum dignitate potius cadamus quam cum ignominia serviamus
Filípiques. Llibre III, § 14,35.
  • És propi de qualsevol home equivocar-se, només de l'estúpid, perseverar en l'error.[6]
(en llatí) Cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare.
Filípiques. Llibre XII, § 5.
  • La fam és el condiment del menjar, la set ho és del beure.[6]
(en llatí) Cibi condimentum est fames, potionis sitis.
Sobre el bé i el mal suprem. Llibre II. § 28,90.
(en llatí) Si hortum in bibliotheca habes, deerit nihil.
Epistularum ad Familiares. Llibre IX. § 4.

Les Catilinàries (63 aC)

[modifica | modifica el codi]
  • Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?[10]
(en llatí) Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
Temple de Júpiter Estàtor (Roma), 8 de novembre de 63 aC.
Discurs del cònsol Ciceró denunciant la conjuració del senador Catilina

Tusculanes (45 aC)

[modifica | modifica el codi]
Pàgina principal: Tusculanes

Recull de citacions de l'assaig Tusculanes (Tusculanae Disputationes) de Marc Tul·li Ciceró, publicat l'any 45 aC:

(en llatí) Gloria virtutem tamquam umbra sequitur.
Tusculanes. Llibre I. § 45,109.
  • Hi ha realment una medicina de l'ànima, la filosofia.[7]
(en llatí) Est profecto animi medicina philosophia.
Tusculanes. Llibre III. § 3,6.
  • És propi de l'estupidesa veure els vicis dels altres, i oblidar-se dels propis.[11]
(en llatí) Est enim proprium stultitiae aliorum vitia cernere, oblivisci suorum.
Tusculanes Llibre III. § 30,73.
  • Més val patir una injustícia que no pas fer-la.[7]
(en llatí) Accipere quam facere praestat iniuriam.
Tusculanes. Llibre V. § 19,56.

Cató el Vell, de la vellesa (44 aC)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions de l'assaig Cató el Vell, de la vellesa (Cato Maior de Senectute) de Marc Tul·li Ciceró:

Al·legoria del temps governat per la prudència
La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.
Pàgina principal: Cató el Vell, de la vellesa
  • Les armes que millor s'adiuen amb la vellesa, estimats Escipió i Leli, són les bones maneres i la pràctica de les virtuts.[12]
(en llatí) Aptissima omnino sunt, Scipio et Laeli, arma senectutis artes exercitationesque virtutum.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 9.
  • Les repúbliques més poderoses han estat arruïnades per la gent jove, mentre que han estat mantingudes dempeus i restablertes pels ancians.[12]
(en llatí) Maximas res publicas ab adulescentibus labefactatas, a senibus sustentatas et restitutas reperietis.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
  • La temeritat és pròpia de la flor de l'edat; la saviesa, en canvi, de la flor que va envellint.[12]
(en llatí) Temeritas est videlicet florentis aetatis, prudentia senescentis.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 20.
  • La cursa de la vida és ben definida, i la naturalesa té un camí únic i simple, i, a cada etapa de la vida, li ha tocat el seu moment.[12]
(en llatí) Cursus est certus aetatis et una via naturae, eaque simplex, suaque cuique parti aetatis tempestivitas est data.
Cató el Vell, de la Vellesa. § 33.

Leli, de l'amistat (44 aC)

[modifica | modifica el codi]
Autoretrat de Rafael amb un amic (1518)
Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.

Recull de citacions del tractat Leli, de l'amistat (Laelius de amicitia) de Marc Tul·li Ciceró:

Pàgina principal: Leli, de l'amistat
(en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
Leli, de l'amistat. § 5.
  • Tota estimació es comparteix o bé entre dues persones només, o bé entre uns pocs individus.[13]
(en llatí) Omnis caritas aut inter duos aut inter paucos iungeretur.
Leli, de l'amistat. § 20.
  • Els amics fins i tot absents són presents, fins i tot en la pobresa abunden, fins i tot quan són febles són forts, fins i tot —quelcom més difícil de dir— quan són morts, viuen.[14]
(en llatí) Quocirca et absentes adsunt et egentes abundant et imbecilli valent et, quod difficilius dictu est, mortui vivunt.
Leli, de l'amistat. § 23.
  • No hi ha res com l'amistat que, amb més dificultat, duri fins al darrer dia de la vida, perquè passa sovint que o bé ja no es dóna el mateix interès que abans, o bé es produeixen discrepàncies en els posicionaments polítics.[13]
(en llatí) Nihil difficilius esse dicebat, quam amicitiam usque ad extremum vitae diem permanere. Nam vel ut non idem expediret, incidere saepe, vel ut de re publica non idem sentiretur.
Leli, de l'amistat. § 33.

Dels deures (44 aC)

[modifica | modifica el codi]

Recull de citacions del tractat Dels deures (De officiis) de Marc Tul·li Ciceró:

Pàgina principal: Dels deures
  • El dret extremat és l'extrema injustícia.[15]
(en llatí) Summum ius, summa iniuria.
Dels deures. § I,33.
(en llatí) Virtutis enim laus omnis in actione consistit.
Dels deures. § VI,19.
  • El fonament de la justícia és la bona fe.[15]
(en llatí) Fundamentum autem est iustitiae fides.
Dels deures. § VII,23.
  • La raó d'emprendre una guerra ha d'ésser el desig de viure en pau i sense ofensa; però aconseguida la victòria, cal respectar els qui en la guerra no foren cruels ni inhumans.[15]
(en llatí) Quare suscipienda quidem bella sunt ob eam causam, ut sine iniuria in pace vivatur, parta autem victoria conservandi i, qui non crudeles in bello, non inmanes fuerunt.
Dels deures. § XI,35.
  • Cal vetllar sempre per una pau sense paranys.[15]
(en llatí) Mea quidem sententia paci, quae nihil habitura sit insidiarum, semper est consulendum.
Dels deures. § XI,35.

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. ↑ 1,0 1,1 Torralba, 2010.
  2. ↑ «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Num. 5, (15-12-1929), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Torralba, 2009.
  4. ↑ Núñez Pereira; Valcárcel, 2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Erasme de Rotterdam, 2018.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Escolà Tuset, 1997, p. 21-129.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Peris i Juan, 2001.
  8. ↑ Zweig, Stefan. Moments esteŀlars de la humanitat. Barcelona: Quaderns Crema, 2004, p. 11-34. ISBN 8477274215. 
  9. ↑ «Ciceró, la biblioteca i el jardí». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 1483752930. [Consulta: 10 juny 2017].
  10. ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Discursos. Volum X. Catilinàries. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 8472250016 [Consulta: 1334836716]. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Escolà Tuset, 1997, p. 77-129.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Ciceró, 1998.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Torralba, 2008.
  14. ↑ Ciceró, 1999.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Ciceró, Marc Tul·li. Dels deures. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1938-1946. 

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. 
  • Ciceró, Marc Tul·li. Leli de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150. 
  • Erasme de Rotterdam. No puc no parlar. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018. ISBN 9788494856129. 
  • Escolà Tuset, Josep M. Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62, 1997 (El Cangur ; 235). ISBN 8429742786. 
  • Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786. 
  • Torralba, Francesc. L'Amistat. Lleida: Pagès, 2008 (Torralba, Francesc. Seleccions ; 4). ISBN 9788497796170. 
  • Torralba, Francesc. La llibertat que necessites. Badalona: Ara Llibres, 2010. ISBN 9788492552948. 
  • Torralba, Francesc. Paraules per ser feliç. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 9788492552702. 
  • Núñez Pereira, Cristina; Valcárcel, Rafael R. L'Art d'emocionar-te : explora les teves emocion. Barcelona: Nube de Tinta, 2016. ISBN 9788416588077. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Ciceró&oldid=140077»