Vés al contingut

Unió Esportiva Alzira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUE Alzira
Unió Esportiva Alzira
Dades
SobrenomAlzirenys
Tigres de la Ribera
Riberencs
Blaugranes
Alziristes
Tipusclub de futbol
Creació2 de novembre de 1922
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona Federació
Instal·lació esportivaLuis Suñer Picó (4.200 espectadors)
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaJuan Antonio Sanjuán[1]
Entrenador principalAdrián Ferrandis[2]
Altres
Color          blau, vermell
Equipament esportiu
Lloc webhttps://udalzira.com/
Facebook: udalzira X: udalzira Instagram: udalzira Youtube: UC2B6QNlQwe6GWYwN_2DStvg Modifica el valor a Wikidata

La Unió Esportiva Alzira (UEA) és un club de futbol de la ciutat valenciana d'Alzira, a la Ribera Alta. Fundat el 1922, es coneix principalment pel seu primer equip masculí, que actualment competix a Segona Federació, la quarta categoria del futbol a l'Estat. El seu primer equip femení juga a Segona Regional, la sexta categoria del futbol a Espanya. A més, disposa d'uns 30 equips de futbol base.[3] El seu estadi és l'Estadi Luis Suñer Picó, inaugurat el 1971, amb una capacitat aproximada de 4.200 espectadors.[4]

La màxima competició fins on va arribar l'Alzira és la Segona divisió espanyola, on va competir la temporada 1988-89. A més, ha jugat nou temporades a la Segona divisió B, quatre a la Segona Federació i dotzenes de temporades més a la Tercera divisió, la divisió en què ha participat més temporades.[5]

Història

[modifica]

Evolució del nom

[modifica]
  • Alzira Football Club (1922-1931)
  • Agrupación Deportiva Alcira (1931-1943)
  • Unión Deportiva Alcira (1946-1986)
  • Unión Deportiva Alzira (1986-present)[6][7]

Naixement de l'Alzira FC i primers passos (1922-1931)

[modifica]

El nou esport de futbol va arribar al País Valencià als primers anys del segle XX i va durar uns anys més fins que arribara a les ciutats menys grans, com Alzira.[8] El primer club de futbol a la ciutat riberenca va ser l'Alzira Football Club, fundat el 2 de novembre de 1922.[9] L'Alzira estava inicialment inscrit a la Federació Regional Llevantina, l'ens organitzatiu del futbol a la província de València d'aquella època, però tenia dificultats per competir amb normalitat cada temporada. L'any 1926, el club va desaparéixer per motius econòmics, quedant Alzira sense club de futbol representatiu. Malgrat açò, el mestre nacional Fernando Pérez Puig va impulsar la creació d'un campionat local, en què es van inscriure diferents equips.

Refundació com a AD Alcira (1931-1946)

[modifica]

El 1930, els futbolistes alzirenys van voler tornar a tenir un equip que representava la seua ciutat a nivell nacional, i per açò el 16 de juliol de 1931 es va refundar l'Alzira FC sota el nom Agrupación Deportiva Alcira.[10] El Club es va federar a la Federació Valenciana de Futbol un any després i va adoptar els colors blaugranes que encara usa hui en dia. El primer equip va guanyar un nombre considerable de partits, guanyant el sobrenom Els Tigres de la Ribera.

Fins a la Guerra Civil espanyola, l'Alzira competia en categories valencianes, i l'any 1940, el Club es va classificar per la següent edició de la Segona divisió espanyola. No obstant això, per les circumstàncies d'aquell moment no va arribar a jugar cap partit a nivell estatal.[10] No seria l'última dificultat dels anys 40 i el 1943, el Club va desaparéixer un altre cop per motius econòmics.[11]

Refundació com a UE Alzira i camí a Tercera (1946-1966)

[modifica]

Després d'uns anys en què Alzira no disposava d'un equip de futbol representatiu, alguns ex-directius van decidir crear un nou club que seria compost pels millors jugadors dels diferents equips més petits que hi havia a la ciutat riberenca.[3] L'agost de 1946, va quedar constituït la Unió Esportiva Alzira, oficialment anomenat Unión Deportiva Alcira per la prohibició de noms que no foren castellans durant la dictadura franquista.

El nou club va experimentar uns anys inicials exitosos vist que va campionar a tres ocasions en només sis anys, arribant a Tercera divisió l'any 1952.[11][12] El club blaugrana va romandre a la tercera categoria estatal durant 14 anys consecutius, participant a una promoció d'ascens a Segona divisió la temporada 1963-64. La primera etapa de l'Alzira a Tercera va acabar amb el descens a Primera Regional la temporada 1965-66.

Ascensos i descensos (1966-1982)

[modifica]

Malgrat obtenir resultats excel·lents a Primera Regional durant els anys 60 i 70, li va costar significativament a l'Alzira consolidar-se de nou a Tercera. Entre el 1966 i el 1977, els riberencs van baixar i tornar a pujar quatre cops, fins estabilitzar-se a Tercera, convertida en la quarta categoria espanyola.[12][13] Mentrestant, concretament l'any 1973, el club va inaugurar el seu nou Estadi Luis Suñer Picó.[14] Després de l'ascens a Tercera del 1977, l'Alzira va participar a cinc edicions seguides de Tercera, però va baixar a Regional Preferent un altre cop l'any 1982.

Dècada daurada (1982-1992)

[modifica]

Tot i que competia al cinquè nivell, la temporada 1982-83 a Regional Preferent va significar l'inici de l'època daurada de l'Alzira. El club va finalitzar la temporada liderant la classificació, pujant directament a Tercera divisió.[15] Aquí, es va convertir en un dels equips més forts a la competició, lluitant pel campionat cada temporada i acabant al primer lloc la temporada 1983-84 i 1985-86. Aquesta última edició va culminar amb l'ascens i debut a Segona divisió B. La temporada 1986-87, la Segona B consistia d'un sol grup, que significava que l'Alzira jugaria contra equips de tot l'Estat.[16] L'equip va assolir el desè lloc i va sorprendre la temporada següent, arribant al primer lloc. Vist que encara no es va implementar la promoció d'ascens a aquesta competició, l'Alzira va pujar directament a Segona divisió, convertint-se en el 16é equip valencià debutant a la categoria d'argent.

La temporada 1988-89 va acabar amb un 18é lloc i el següent descens a Segona divisió B, que comportaria una crisi econòmica.[15] El Club jugaria tres anys a la tercera categoria, però va tornar a Tercera, la competició en què havia jugat més temporades, després de la temporada 1991-92, culminant així la dècada daurada.[17]

Entre Segona B, Tercera i Regional Preferent (1992-2011)

[modifica]

Els anys després de l'aventura a Segona divisió van ser inestables. L'Alzira va baixar a Regional Preferent l'any 1994, on va jugar durant quatre temporades, guanyant el campionat la temporada 1996-97.[17] Va tornar a pujar a Tercera només l'any 1998 i a Segona B l'any 1999, però no va aconseguir consolidar-se a la categoria de bronze. La temporada 2000-01, l'Alzira va descendir a Tercera i dues temporades després de nou a Regional Preferent.[18]

Li va costar a l'Alzira sortir de la cinquena categoria, però la temporada 2005-06 ho va aconseguir.[18] Tal com va passar uns anys abans, el Club no va romandre durant moltes temporades a Tercera i va arribar a Segona B l'any 2008. Als anys següents, l'Alzira va baixar, pujar i baixar consecutivament.[19] El descens a Tercera l'any 2011 va significar l'inici d'una etapa amb més estabilitat.

Consolidació a Tercera i a Segona Federació (2011-present)

[modifica]

Entre el 2011 i el 2021, l'Alzira va participar a la Tercera divisió.[19][20][21] Va obtenir resultats diferents, variant entre participar a promocions d'ascens a Segona divisió B (2011-12, 2012-13, 2013-14, 2016-17, 2019-20) i evitar el descens (2014-15 i 2018-19). Finalment, la temporada 2020-21, l'Alzira va finalitzar al segon lloc i va pujar a Segona Federació, la nova quarta categoria.[22] Les temporades 2021-22, 2022-23 i 2023-24, l'Alzira va obtenir resultats suficientment bons per romandre a Segona Federació.

El 2022, l'Alzira va celebrar el seu centenari.[23] Les celebracions incloïen les presentacions de dos llibres sobre el Club, conferències sobre la seua història i dimensió social, la presentació d'un escut i equipacions commemoratives i moltes activitats més.[24][25][26][27][28] A més, va jugar la final estatal de la Copa Federació al seu dia de centenari contra el CD Arenteiro gallec a l'Estadi Luis Suñer Picó, perdent 0-2.[29]

Símbols

[modifica]

Escut

[modifica]

L'escut actual de la UE Alzira va néixer l'any 1946 amb la refundació del Club. El seu primer escut, creat el 1922, consistia d'una corona reial, el nom del club, una pilota i la senyera, que tenia una posició prominent al fons de l'escut. El 1931, es va adoptar un escut diferent, que s'assemblava a l'escut d'Alzira. El 1946, l'escut va arribar a consistir d'una pilota, el nom del club, una clau (símbol d'Alzira), barres blaugranes (una referència als colors del Club) i barres grogues i roges (una referència a la senyera del País Valencià).[7]

Colors

[modifica]

Al llarg de la seua història, els colors de la indumentària de la UE Alzira no han sigut sempre iguals. Després de la fundació del Club l'any 1922, es va decidir jugar amb samarretes i pantalons i calcetins negres.[6] Nou anys després, quan es va refundar el club, es van triar colors diferents: samarretes blaugranes i pantalons negres.[30] Aquests colors a la samarreta s'han mantingut des de llavors -tot i que el disseny de la samarreta ha anat variant amb els anys- i els pantalons van arribar a ser blaus a partir dels anys 40.

1922-1931
1931-1946
1946-present
  • Primera equipació: samarreta blaugrana, pantalons blaus i calcetins blaus
  • Segona equipació: samarreta groga, pantalons grocs i calcetins grocs

Himne

[modifica]

L'himne de la UE Alzira va ser compost l'any 1982.[31] La lletra de l'himne de la UE Alzira és la següent:

Alzira, Alzira, ra ra ra
Alzira, Alzira, Alzira guanyarà
Hi ha un club que és entre tots el millor
i que alenta la il·lusió de nostra vida,
quan juga posa tot el cor
defenent el nostre honor que és el d’Alzira
Nostre Xúquer va regant amb amor
el progrés i l’afan de nostra indústria,
les taronges donen color i la Murta el seu esplendor
a xillar visca el Alzira guanyador.

Hi ha un club que és entre tots el millor
i que alenta la il·lusió de nostra vida,
quan juga posa tot el cor
defenent el nostre honor que és el d’Alzira
Nostre Xúquer va regant amb amor
el progrés i l’afan de nostra indústria,
les taronges donen color i la Murta el seu esplendor
a xillar visca el Alzira guanyador.
Alzira, Alzira, ra ra ra
Alzira, Alzira, Alzira guanyarà

Instal·lacions

[modifica]

Estadi Luis Suñer Picó

[modifica]
Article principal: Estadi Luis Suñer Picó

L'estadi de la UE Alzira és l'Estadi Luis Suñer Picó, inaugurat l'1 de novembre de 1973 amb un partit a la Copa del Generalíssim contra el Vila-real CF (1-1). Disposa d'una capacitat aproximada de 4.200 espectadors, dels què 1.596 asseguts en tribuna, 184 asseguts en llotja i 2.400 drets en grada general.[14] És de gespa natural i de propietat municipal, tot i que la UE Alzira assumix des de 2012 la seua gestió.[32][33][34]

La construcció del camp va ser encarregada per Luis Suñer Sanchis amb la intenció de construir el millor estadi de la província de València després de l'Estadi de Mestalla i l'Estadi Ciutat de València, ambdós a la ciutat de València. L'estadi porta el nom del seu fill, mort el 1964 als 21 anys quan era president del club.[14]

Camp d'Esports Venècia

[modifica]
Article principal: Camp d'Esports Venècia

El Camp d'Esports Venècia era el camp de l'Alzira des dels anys vint fins el 1973, quan es va obrir el camp Luis Suñer Picó. El Venècia es va construir sobre els terrenys del Pare Castells, que els cedia sota la condició de que sempre s'utilitzarien per fins esportius. Després de la Guerra Civil espanyola, el camp adoptava oficialment el nom Campo del Frente de Juventudes o Campo Juvenil. L'any 1971, es va instal·lar il·luminació artificial amb els llamps de l'Estadi de Mestalla, on es van instal·lar uns de nou. El camp encara existix, tot i que l'Alzira ja no hi juga, i és de propietat municipal.[14][35]

Primer equip

[modifica]

Plantilla 2024-25

[modifica]

Plantilla i cos tècnic del primer equip masculí.[36]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR País Valencià Vicent Dolz
3 DEF Catalunya Marcel Céspedes
4 DEF País Valencià Javi Jiménez
5 DEF País Valencià Sergio Bono
6 MIG País Valencià Víctor Sala
7 DAV Espanya Dani Sánchez
8 MIG Mali Famoussa Kanouté
9 DAV País Valencià Joan Piera
10 MIG País Valencià Míchel Herrero
11 DAV País Valencià Koke Sáiz
12 DAV Marroc Adam Jari
13 POR País Valencià Leandro Montagud
14 DAV Comunitat de Madrid Borja Encada
N. Pos. Nac. Jugador
16 MIG País Valencià Kike Fabra
17 DEF País Valencià Raúl González
18 DEF País Valencià Miguel Borja
19 DAV França Bazo
20 DAV País Valencià Rubén Carretero
21 DAV Illes Canàries Giovanni Navarro
22 DEF Comunitat de Madrid Mario Robledo
23 DEF País Valencià Borja Boronat
24 MIG País Valencià Marc Abril
- DEF Illes Canàries Jesús Fortes
- MIG País Valencià Roberto Laurel
- DAV País Valencià Fermín Rodríguez

Cos tècnic

[modifica]
  • Entrenador: Adrián Ferrandis
  • Segon entrenador: Daniel Castellanos
  • Preparador Físic: Alberto Pons
  • Entrenador de porters: Sergio Torres
  • Delegat: Vicent Dolz
  • Fisioterapeuta: Bernat Pérez
  • Analista: Nacho Mata
  • Utiller: Salem Torres
  • Director esportiu: José Alemany
  • Cap de comunicació: Arnau Sanjuán

Directiva

[modifica]

Després de les eleccions del 2024, la directiva de la UE Alzira ha quedat amb les següents persones:[37][38]

  • President: Juan Antonio Sanjuán Pellicer
  • Vicepresident: Rafael Asensio López
  • Vicepresident: Vicent Dolz Prats
  • Vicepresident: Paula Hernández Beteta
  • Vicepresident: Miguel Carrasco Moreno
  • Secretari: Aureliano Lairón Pla
  • Tresorer: José Manuel Ferrando Bisbal
  • Vocal: José Luis Cañes Camps
  • Vocal: Vicente Corts Mascarell
  • Vocal: Francisco Felguera Unguetti
  • Vocal: Xavier Ferri Carrasco
  • Vocal: José Vicente Hurtado Cervera
  • Vocal: José Ramón Mazo Baldoví
  • Vocal: José Manuel Pla Just
  • Vocal: Marcos Pla Just
  • Vocal: Arnau Sanjuan Armengol
  • Vocal: José Antonio Sifre Bonillo
  • Vocal: Enrique Vidal Gómez
  • Vocal: Pablo Vila Ferrer
  • Vocal: Roberto Valia

Dades del club

[modifica]

Temporades

[modifica]
  • Temporades en Segona divisió (1): 1988-89
  • Temporades en Segona divisió B (9): 1986-87 a 1987-88, 1989-90 a 1991-92, 1999-2000 a 2000-01, 2008-09 i 2010-11
  • Temporades en Segona Federació (4): 2021-22 a 2024-25
  • Temporades en Tercera divisió (43): 1952-53 a 1965-66, 1967-68, 1969-70, 1973-74, 1977-78 a 1981-82, 1983-84 a 1985-86, 1992-93 a 1993-94, 1998-99, 2001-02 a 2002-03, 2006-07 a 2007-08, 2009-10, 2011-12 a 2020-21
  • Temporades en divisions regionals (25): 1940-41 a 1942-43, 1946-47 a 1951-52, 1966-67, 1968-69, 1970-71 a 1972-73, 1974-75 a 1976-77, 1982-83, 1994-95 a 1997-98 i 2003-04 a 2005-06
  • Millor classificació en lliga: 19é (Segona divisió, temporada 1988-89)
  • Pitjor classificació en lliga: 9é (Regional Preferent valenciana, temporada 1994-95)

Nota: només s'inclouen totes les temporades a partir del 1940-41, la temporada en què es va implementar l'estructura de futbol estatal.

Classificacions a la Lliga espanyola

[modifica]

La UE Alzira ha militat un total de 60 temporades a categories estatals: una a Segona divisió, nou a Segona divisió B, quatre a Segona Federació i 43 a Tercera divisió, a més d'un total de 25 temporades a categories regionals sota diverses denominacions.[6][7][5]

  • 1940-41: 1a Regional (8é)
  • 1941-42: 2a Regional (?)
  • 1942-43: 2a Regional (?)
  • 1946-47: 3a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1947-48: 2a Regional (?)
  • 1948-49: 2a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1949-50: 1a Regional (2n)
  • 1950-51: 1a Regional (2n)
  • 1951-52: 1a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1952-53: 3a Divisió (5é)
  • 1953-54: 3a Divisió (9é)
  • 1954-55: 3a Divisió (8é)
  • 1955-56: 3a Divisió (7é)
  • 1956-57: 3a Divisió (7é)
  • 1957-58: 3a Divisió (9é)
  • 1958-59: 3a Divisió (11é)
  • 1959-60: 3a Divisió (5é)
  • 1960-61: 3a Divisió (7é)
  • 1961-62: 3a Divisió (13é)
  • 1962-63: 3a Divisió (11é)
  • 1963-64: 3a Divisió (2n)
  • 1964-65: 3a Divisió (15é)
  • 1965-66: 3a Divisió (18é) Descens
  • 1966-67: 1a Regional (2n) Ascens
  • 1967-68: 3a Divisió (13é) Descens
  • 1968-69: 1a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1969-70: 3a Divisió (10é) Descens
  • 1970-71: Reg. Preferent (3r)
  • 1971-72: Reg. Preferent (2n)
  • 1972-73: Reg. Preferent (1r) Lliga Ascens
  • 1973-74: 3a Divisió (13é) Descens
  • 1974-75: Reg. Preferent (7é)
  • 1975-76: Reg. Preferent (4t)
  • 1976-77: Reg. Preferent (1r) Lliga Ascens
  • 1977-78: 3a Divisió (11é)
  • 1978-79: 3a Divisió (6é)
  • 1979-80: 3a Divisió (19é)
  • 1980-81: 3a Divisió (7é)
  • 1981-82: 3a Divisió (17è) Descens
  • 1982-83: Reg. Preferent (1r) Lliga Ascens
  • 1983-84: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1984-85: 3a Divisió (2n)
  • 1985-86: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 1986-87: 2a Divisió B (10é)
  • 1987-88: 2a Divisió B (1r) Lliga Ascens
  • 1988-89: 2a Divisió (18é) Descens
  • 1989-90: 2a Divisió B (7é)
  • 1990-91: 2a Divisió B (8é)
  • 1991-92: 2a Divisió B (20é) Descens
  • 1992-93: 3a Divisió (14é)
  • 1993-94: 3a Divisió (19é) Descens
  • 1994-95: Reg. Preferent (9é)
  • 1995-96: Reg. Preferent (4t)
  • 1996-97: Reg. Preferent (1r) Lliga
  • 1997-98: Reg. Preferent (3r)
  • 1998-99: Reg. Preferent (1r) Lliga Ascens
  • 1999-00: 3a Divisió (4t) Ascens
  • 2000-01: 2a Divisió B (18é) Descens
  • 2001-02: 3a Divisió (6é)
  • 2002-03: 3a Divisió (19é) Descens
  • 2003-04: Reg. Preferent (3r)
  • 2004-05: Reg. Preferent (6é)
  • 2005-06: Reg. Preferent (2n) Ascens
  • 2006-07: 3a Divisió (15é)
  • 2007-08: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 2008-09: 2a Divisió B (17é) Descens
  • 2009-10: 3a Divisió (2n) Ascens
  • 2010-11: 2a Divisió B (17é) Descens
  • 2011-12: 3a Divisió (4t)
  • 2012-13: 3a Divisió (3r)
  • 2013-14: 3a Divisió (2n)
  • 2014-15: 3a Divisió (14é)
  • 2015-16: 3a Divisió (6é)
  • 2016-17: 3a Divisió (2n)
  • 2017-18: 3a Divisió (9é)
  • 2018-19: 3a Divisió (14é)
  • 2019-20: 3a Divisió (2n)
  • 2020-21: 3a Divisió (2n) Ascens
  • 2021-22: 2a Federació (7é)
  • 2022-23: 2a Federació (12é)
  • 2023-24: 2a Federació (8é)
  • 2024-25: 2a Federació
  • - Campionat de Lliga
  • - Ascens
  • - Descens

Palmarés

[modifica]

Tornejos estatals

[modifica]

Tornejos regionals

[modifica]

Presidents

[modifica]

Al llarg de la seva història, l'Alzira ha tingut 39 presidents.[39]

  • Luis Navarro (1922-23)
  • Emilio Sales Salvá (1923-24)
  • Faustino Blasco Damià (1924)
  • Francisco Martín (1924)
  • José Valentín Escobedo (1924-25)
  • Leopoldo Serra Villanueva (1925)
  • Francisco Pérez Sala (1925-26)
  • Vicente Escribá (1932)
  • Bernardo Moreno Corts (1932-33)
  • Salvador Escrivà Gallach (1933-34)
  • Joaquín Chordà Asensi (1934-43)
  • Antonio Pastor Aracil (1946-47)
  • Francisco Palau (1947-48)
  • Antonio Pastor Aracil (1948-54)
  • Bernardo Magraner Carrió (1954-55)
  • Antonio Pastor Aracil (1955-56)
  • Enrique Garrigues Gregori (1956-57)
  • Antonio Pastor Aracil (1957-61)
  • Manuel Pla Garrido (1961-63)
  • Luis Suñer Picó (1963-64)
  • Manuel Pla Garrido (1964-65)
  • Octavio Daries Martínez (1965-66)
  • Francisco Colom Ull (1966-67)
  • Joaquín Rodilla (1967-68)
  • Alfredo Suñer Oliver (1968-74)
  • Salvador Sanchis Pavía (1974-76)
  • Francisco Colom Ull (1976-77)
  • Adrián Campos Bialcanet (1977-78)
  • Agustín March Pérez (1978-82)
  • José Martínez Manresa (1982)
  • Muñoz (1982)
  • José Ferri Ballester (1982)
  • José Palacios Boquera (1982-85)
  • Alberto Campos Suñer (1985-87)
  • Alfredo Suñer Oliver (1987-88)
  • José Furió Santaulalia (1988-90)
  • Ramón Alcarria Jaén (1990-91)
  • Jordi Blasco Castany (1991-92)
  • José Luis Baviera (1992-94)
  • Sebastià Fontana Palacios (1994-2003)
  • José Bartolomé López (2003-07)
  • José Bosch Juan (2007-12)
  • Javier Giménez Sala (2012)
  • Javier Pérez Parra (2012-16)
  • Juan Antonio Pellicer Sanjuán (2016-)

Entrenadors

[modifica]

Al llarg de la seva història, l'Alzira ha tingut 79 entrenadors.[40]

Partits internacionals

[modifica]

Al llarg de la seua història, l'Alzira ha disputat partits contra diversos equips internacionals de renom, com el 1. FC Nürnberg, l'Ajax d'Amsterdam, el Clube Oriental de Lisboa, el ŠK Slovan Bratislava, l'Hertha BSC, l'FK Spartak Moscou i la selecció de Bahrain.[4]

Penyes i massa social

[modifica]

Penyes

[modifica]

L'any 2024, la UE Alzira disposa d'una penya oficial: la Gent Blaugrana, fundada l'any 2009. No obstant això, el Club ha comptat amb nombroses penyes seues al passat, com la Penya Sapo Gol, Los chupichichis, la penya El Loco, la 51, 10 i 20 amigos, Fanàtics, Penya Blaugrana, El Ruido, El Cocodrilo, Venècia, el Front Blaugrana i les Brigades Blaugranes.[41]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format]https://udalzira.com/juan-antonio-sanjuan-reelegit-president-de-la-ud
  2. ↑ [enllaç sense format]https://golsmedia.com/comunidad-valenciana/futbol/ud-alzira/2024/06/23/ud-alzira-anuncia-nuevo-entrenador/
  3. ↑ 3,0 3,1 «UD Alzira – Web oficial de la Unió Esportiva Alzira». [Consulta: 15 setembre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Estadi – UD Alzira». [Consulta: 16 setembre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Palmarés». UE Alzira. [Consulta: 17 setembre 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Unión Deportiva Alzira» (en espanyol europeu). La Futbolteca. [Consulta: 17 setembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Història». UE Alzira. [Consulta: 17 setembre 2024].
  8. ↑ Martínez Calatrava, Vicente «El fútbol en Valencia antes del Valencia FC». Cuadernos de fútbol. CIHEFE, vol. 31, 01-04-2012. ISSN: 1989-6379.
  9. ↑ «ANYS 20». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 «ANYS 30». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «ANYS 40». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 «ANYS 50-60». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  13. ↑ «ANYS 70». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Estadi». UE Alzira. [Consulta: 16 setembre 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 «ANYS 80». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  16. ↑ Llamas, Eugenio «La reducción y ampliación de la Segunda B en 1986 y 1987» (en espanyol europeu). Cuadernos de fútbol. CIHEFE, vol. 6, 01-01-2010. ISSN: 1989-6379.
  17. ↑ 17,0 17,1 «ANYS 90». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  18. ↑ 18,0 18,1 «ANYS 2000». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 «ANYS 2007-12». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  20. ↑ «ANYS 2012-16». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  21. ↑ «Anys 2016-ACT». UE Alzira. [Consulta: 19 setembre 2024].
  22. ↑ Ribera Televisió. «La UD Alzira celebra el seu ascens a a la nova categoria Segona RFEF després d'empatar a 0 contra el CD Eldense», 11-05-2021. [Consulta: 19 setembre 2024].
  23. ↑ «L'Alzira celebra hui 100 anys». UE Alzira, 02-11-2022. [Consulta: 19 setembre 2024].
  24. ↑ «La UD presenta el seu primer llibre infantil: Els Tigres del Xúquer». UE Alzira, 15-11-2022. [Consulta: 19 setembre 2024].
  25. ↑ «Fes-te amb el Llibre del Centenari de l'Alzira». UE Alzira, 13-04-2023. [Consulta: 19 setembre 2024].
  26. ↑ «Repàs a la història de la UD». UE Alzira, 30-04-2022. [Consulta: 19 setembre 2024].
  27. ↑ «El catedràtic alzireny Ramón Llopis parla del futbol com a fenomen social». UE Alzira, 31-05-2022. [Consulta: 19 setembre 2024].
  28. ↑ «La UD ja té les camisetes del Centenari». UE Alzira, 17-06-2022. [Consulta: 19 setembre 2024].
  29. ↑ «L'Alzira es queda sense la Copa en la pròrroga (0-2)». À Punt, 02-11-2022. [Consulta: 19 setembre 2024].
  30. ↑ «ANYS 30». UE Alzira. [Consulta: 17 setembre 2024].
  31. ↑ «Himne». UE Alzira. [Consulta: 17 setembre 2024].
  32. ↑ roberta. «Estadi Lluis Suñer Picó – Esports Municipals Alzira» (en castellà). [Consulta: 16 setembre 2024].
  33. ↑ «La UD Alzira asume la gestión del estadio Luis Suñer Picó» (en castellà). Alcoralzira.com, 15-03-2012.[Enllaç no actiu]
  34. ↑ «La UD Alzira ya dispone del pleno dominio del Luis Suñer Picó» (en castellà). Las Provincias, 16-03-2012.
  35. ↑ «Camp d’Esports Venècia» (en castellà). Esports Municipals Alzira. [Consulta: 18 setembre 2024].
  36. ↑ «Primer Equip Masculí – UD Alzira». [Consulta: 16 setembre 2024].
  37. ↑ «Juan Antonio Sanjuán, reelegit president de la UD» (en espanyol europeu). UE Alzira, 31-05-2024. [Consulta: 16 setembre 2024].
  38. ↑ «Organigrama». UE Alzira. [Consulta: 16 setembre 2024].
  39. ↑ «Presidents». UE Alzira. [Consulta: 17 setembre 2024].
  40. ↑ «Entrenadors». UE Alzira. [Consulta: 18 setembre 2024].
  41. ↑ «Penyes». UE Alzira. [Consulta: 17 setembre 2024].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Chordà Argente, David. U. D. Alzira. 100 anys 1922-2022. Alzira: Reclam, 2023. 
  • Salvador Sáez, David. Els Tigres del Xúquer. Alzira: Reclam, 2022. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Esportiva Alzira
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Esportiva_Alzira&oldid=34066769»