Une femme douce
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Robert Bresson  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Pierre Charbonnier |
| Producció | Mag Bodard |
| Guió | Robert Bresson |
| Música | Jean Wiener |
| Dissenyador de so | Jacques Lebreton |
| Fotografia | Ghislain Cloquet |
| Muntatge | Raymond Lamy |
| Productora | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1969 |
| Durada | 88 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | París |
      
| |
Une femme douce és una pel·lícula de tragèdia francesa del 1969[1][2][3][4] dirigida per Robert Bresson. És la primera pel·lícula de Bresson en color, i adaptada de narració curta de Fiódor Dostoievski del 1876 "La submisa" (rus: Кроткая). La pel·lícula està ambientada al París contemporani.
La tragèdia es caracteritza pel conegut estil ascètic de Bresson, sense seqüències dinàmiques ni expressions experimentades i excessives d'actors professionals. Dominique Sanda, que interpreta la "dona gentil" titular, va debutar a la pel·lícula, iniciant la seva carrera com a actriu. Bresson la va triar justament arran de la seva primera prova de veu.[5]
Tot i que la pel·lícula aplica un rerefons de París dels anys seixanta, com ara el Museu Nacional d'Història Natural i el Musée National d'Art Moderne, el seu tema s'adhereix estretament a la novel·la.
Posteriorment Bresson va fer una altra adaptació de Dostoievski, la seva següent pel·lícula Quatre nuits d'un rêveur (Quatre nits d'un somiador) (1971) basada en Les nits blanques.
Sinopsi
[modifica]La pel·lícula comença amb un mocador que cau, que ens porta al cos mort d'una jove al carrer. A les escenes posteriors, entenem que la jove era Elle (Dominique Sanda), que va sortir del balcó del seu apartament parisenc, submergint-se fins a la seva mort. Per què ho ha fet? Quan el seu marit distret, Luc (Guy Frangin), mira el seu cos mort i explora el que la va portar a matar-se en una xerrada amb la criada, la imatge recorre la seva vida junts amb flashbacks. Elle és una criatura gentil, mansa, somiadora i reflexiva. Coneix Luc, que la persegueix amb passió. Es casen, però el partit mai sembla correcte. La història revela la seva desesperada i desesperant manca de comunicació. Tot i que intenten diverses diversions (teatre, televisió, pel·lícules), aquests són un respir de moment per a tots dos (per Elle més, així com veiem amb el seu interès per Hamlet, que es reprodueix en una escena estesa). El seu diàleg només aprofundeix el seu aïllament i la seva tristesa.
Repartiment
[modifica]- Dominique Sanda - Elle
- Guy Frangin - Luc, marit d'Elle
- Jeanne Lobre - Anna, la donzella
Premis
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ginestet, Gaëlle «Une femme douce by Robert Bresson: Hamlet or Anti-Cinematography». shakespeare_hamlet_Livre.indb [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ Swanky, Shawn. How to Improve Your Movie Literacy With Robert Bresson. Dragon Heart, 17 març 2015 [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ Cunneen, Joseph. Robert Bresson: A Spiritual Style in Film. Continuum, 2003 [Consulta: 6 abril 2019].
- ↑ Kehr, Dave. «FILM; A Legend of French Film Whose Legacy Is Clarity». [Consulta: 6 abril 2019]. «Yet the deaths in these films are as much ceremony as tragedy. The heroine of Une Femme Douce (A Gentle Woman, 1969) considers killing her husband but kills herself instead; the protagonist of L'Argent (1983) murders an old woman and walks off impassively to his execution. In both cases, Mr. Bresson withholds the psychological factors that may have motivated the actions; their gestures are accomplished with a blank automatism that suggests an ancient sacrifice, a yielding to the gods.»
- ↑ «Encountering Directors: Robert Bresson». Arxivat de l'original el 18 agost 2010.
- ↑ Premis del 1969 al web del Festival de Sant Sebastià