The Picture of Dorian Gray

The Picture of Dorian Gray
	;
Fitxa
Direcció	Albert Lewin
Protagonistes	Hurd Hatfield; George Sanders; Angela Lansbury; Donna Reed
Director artístic	Cedric Gibbons; Hans Peters
Producció	Pandro S. Berman
Dissenyador de producció	Cedric Gibbons
Guió	Albert Lewin,; adaptació de la novel·la El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde
Música	Herbert Stothart
Fotografia	Harry Stradling Sr.
Muntatge	Ferris Webster
Vestuari	Valles
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1945
Durada	109 minuts
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Pressupost	3.500.000 de dòlars
Descripció
Basat en	El retrat de Dorian Gray
Gènere	Drama fantàstic
Tema	sobrenatural, hedonisme, culpabilitat, doom (en) i crueltat
Lloc de la narració	Londres
Època d'ambientació	època victoriana
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1947); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1946); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1946); Globus d'Or a la millor actriu secundària (1945) ;
Premis	Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1944); Globus d'Or a la millor actriu secundària (1945) ;

The Picture of Dorian Gray és un drama fantàstic estatunidenc escrit i dirigit per Albert Lewin, estrenat el 1945. És una adaptació de la novel·la El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde.

Argument^[1]

Londres, 1886. Lord Henry Wotton ret visita al seu amic el pintor Basil Hallward i descobreix el retrat d'un jove molt bell, també present: Dorian Gray. Davant una figureta de gat egipci, aquest últim desitja que el quadre envelleixi al seu lloc i que conservi ell mateix una joventut eterna.

Repartiment

Diversos actors van ser considerats per encarnar Dorian Gray. Robert Taylor, Gregory Peck, Montgomery Clift i fins i tot Greta Garbo que desitjava tornar interpretant el paper. Però era inconcebible per qüestions de censura que una dona pogués interpretar un paper de travesti.^[2] Finalment, va ser un jove actor, Hurd Hatfield, que mai no havia rodat en una pel·lícula i que venia del teatre qui va ser escollit, mentre pensava no correspondre al personatge.^[3]

El paper de Lord Henry Wotton va ser confiat a George Sanders. Aquest últim ja havia interpretat a Albert Lewin a la seva primera pel·lícula The Moon and Sixpence (1942) i la següent The Private Affairs of Bel Ami (1947). És el cap de cartell del film,^[4] el paper corresponent al personatge principal de la novel·la. Angela Lansbury encarna Sibyl Vane. És la seva segona pel·lícula i el realitzador no considerava que pogués encarnar el personatge. Va fer tanmateix algunes adaptacions en el guió per a l'actriu.^[5] El personatge de Gladys Hallward encarnat per Donna Reed i el de David Stone interpretat per Peter Lawford es van inventar per a les necessitats de la pel·lícula i no existeixen a la novel·la original.^[4] Segons Patrick Brion, la tria de confiar el paper de l'encarregat del Blue Gate Field a John George, que havia encarnat l'amic de Lon Chaney a The Unknown, pot ser vist com un homenatge a Tod Browning^[6]

George Sanders: Lord Henry Wotton
Hurd Hatfield: Dorian Gray
Angela Lansbury: Sybil Vane
Donna Reed: Gladys Hallward
Peter Lawford: David Stone
Lowell Gilmore: Basil Hallward
Douglas Walton: Alan Campbell
Richard Fraser: James Vane
Mary Forbes: Lady Agatha
Miles Mander: Sir Robert Bentley
Lillian Bond: Kate
Robert Greig: Sir Thomas
Jimmy Aubrey: El conductor
Pedro de Cordoba: El pianista del Blue Gates Fields
Jimmy Conlin: Un pianista
Lumsden Hare: Thornton
Stuart Holmes: Hunter
Arthur Shields: El moosèn
Frederick Worlock: Francis
Moyna MacGill: La duquessa

Hurd Hatfield
George Sanders
Angela Lansbury
Donna Reed
Peter Lawford
Richard Fraser
Lowell Gilmore

Producció

Pre-producció

Abans de la versió d'Albert Lewin, la novel·la d'Oscar Wilde ja havia estat adaptat set vegades en el cinema. La primera versió El Retrat misteriós va ser dirigida per Georges Méliès el 1899. El més sorprenent és sens dubte la versió de Vsévolod Meierhold i Mikhail Doronin estrenada el 1915, on el paper masculí de Dorian Gray és interpretat per l'actriu Varvara Yanova. El guió d'Albert Lewin és l'únic que respecta els diàlegs de la novel·la original. La pel·lícula s'obre i es clou per la mateixa citació del Rubaiyat d'Omar Khayyam que reprendrà d'altra banda per a la seva següent pel·lícula Pandora el 1951: I sent my soul through the invisible (He enviat la meva anima a través de l'invisible)

Some letter of that after-life to spell

And by and by my soul returned to me

And answered I myself am Heaven and Hell (i va contestar que jo mateix sóc el cel i l'infern)

Pandro S. Berman va ser encarregat de la producció de la pel·lícula per la Metro-Goldwyn-Mayer el pressupost de la qual va ser d'1.129.969 de dòlars, però es va superar amb aproximadament 700. 000 dòlars. El productor Louis B. Mayer va fer tanmateix confiança al realitzador i li va permetre acabar el rodatge malgrat els increments.^[7]

Rodatge

El rodatge de la pel·lícula va durar quatre mesos, de març a juny de 1944, als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer. Albert Lewin va ser ajudat per Gordon Wiles. La tria del blanc i negre pel realitzador simbolitza el bé i el mal,^[8] només les pintures són filmades en color. Per accentuar el caràcter misteriós de la fesomia de Dorian Gray, l'escenògraf s'ha imposat no filmar l'actor Hurd Hatfield després de les quatre de la tarda, i de filmar-lo en pla general quan l'actor presentava signes de fatiga.^[7] En una de les escenes de la pel·lícula, era previst d'incorporar un número de Pendet interpretat per la companyia de ballarins de Devi Dja. Aquesta escena va ser tallada al muntatge.^[7]

Música

La música és utilitzada a la pel·lícula: Sonata al clar de lluna de Ludwig van Beethoven, Preludi per a piano No 24 de Frederic Chopin, el piano del qual és interpretat per Lella Simone. Pel que fa a la cançó, Goodbye Little Yellow Bird de Clarence Wainwright Murphy, William Heargreaves i Dan O'Brien.

Accessoris

Per la seva naturalesa simbòlica, els objectes tenen un paper important a la pel·lícula. El gat a Egipte antic al principi del sortilegi és copiat d'una figureta egípcia exposada al Museu d'Art de Saint Louis. A l'habitació on és amagat el quadre es troben cubs disposats d'una certa manera que les lletres que hi figuren donen les inicials de les víctimes de Dorian Gray.^[9] Per a la pintura dels retrats de Dorian Gray, Albert Lewin escull confiar la realització del retrat no corromput a Malvin Marr Albright i el que està en descomposició al seu germà Ivan Albright. El retrat de Malvin Marr no es va guardar i va ser reemplaçat per una altra versió pintada per Henrique Medina. El D'Ivan Albright és exposat a l'Art Institute of Chicago.^[10] En un documental de 1944 titulat Grandpa Called it Art de la sèrie Passing Exhibició de John Nesbitt, es veuen els germans Albright pintant el quadre.

Premis i nominacions

Premis

1946: Oscar a la millor fotografia per Harry Stradling
1946: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Angela Lansbury

Nominacions

1946: Oscar a la millor actriu per Angela Lansbury
1946: Oscar a la millor direcció artística per Cedric Gibbons, Hans Peters, Edwin B. Willis, John Bonar i Hugh Hunt

Referències

↑ «The Picture of Dorian Gray». The New York Times.
↑ P. Brion (2002) op. cit pàg. 54
↑ Entrevista d'Hurd Hatfield a P. Brion (2002) op. cit pàg. 143
↑ ^4,0 ^4,1 P.Brion (2002) op. cit. p.147
↑ P. Brion (2002) op. cit pàg. 55
↑ P. Brion (2002) op. cit p.56
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Brion, Patrick. Albert Lewin, 2002. ISBN 2-9509-0486-6.
↑ Testimoni de Lewin a P. Brion (2002) op. cit p.98
↑ Brion, Patrick. «El Retrat de Dorian Gray», 26-11-2007.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Anònim. «Ivan Albright, American, 1897-1983».

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Picture of Dorian Gray

El Portrait de Dorian Gray (anglès)

[1] «The Picture of Dorian Gray». The New York Times.

[2] P. Brion (2002) op. cit pàg. 54

[3] Entrevista d'Hurd Hatfield a P. Brion (2002) op. cit pàg. 143

[10vo-4] 4,0 ^4,1 P.Brion (2002) op. cit. p.147

[5] P. Brion (2002) op. cit pàg. 55

[6] P. Brion (2002) op. cit p.56

[P.Brion_(2002)_p.58-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Brion, Patrick. Albert Lewin, 2002. ISBN 2-9509-0486-6.

[8] Testimoni de Lewin a P. Brion (2002) op. cit p.98

[9] Brion, Patrick. «El Retrat de Dorian Gray», 26-11-2007.^{[Enllaç no actiu]}

[10] Anònim. «Ivan Albright, American, 1897-1983».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Argument[1]