Wenjun Wu
  | |
| Nom original | (zh) 吳文俊 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (zh) 吴文俊 12 maig 1919 Shanghai (Taiwan) |
| Mort | 7 maig 2017 (97 anys) Pequín (RP Xina) |
| Causa de mort | causes naturals |
| President Societat Matemàtica Xinesa | |
| 1983 – 1987 ← Hua Luogeng – Yuan Wang → | |
| Dades personals | |
| Altres noms | 顧[古]今 |
| Formació | Universitat d'Estrasburg (1947–1949) Universitat Jiao Tong de Shanghai (–1940) |
| Tesi acadèmica | Sur les classes caractéristiques des structures fibrées sphériques (1949 ) |
| Director de tesi | Charles Ehresmann |
| Activitat | |
| Camp de treball | Topologia, ciències computacionals, topologia algebraica, geometria algebraica i història de les matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, topòleg, historiador de les matemàtiques, historiador |
| Ocupador | Acadèmia Xinesa de les Ciències (1976–) Universitat de Pequín (1951–1966) , Revolució Cultural Universitat de Zhejiang (1945–1945) |
| Partit | Partit Comunista Xinès (1979–) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Dongming Wang, Jinzhao Wu, Xiao-Shan Gao, Lihong Zhi, Jiang Kun i SenLin Xu |
| Premis | |
Wenjun Wu (xinès: 吳文俊) (Shanghai, 12 de maig de 1919 - Pequín, 7 de maig de 2017) va ser un matemàtic xinès.
Vida i obra
[modifica]Wu es va graduar en matemàtiques a la universitat Jiao Tong de Shanghai el 1940.[1] Els anys següents, durant la Segona Guerra sino-japonesa, va ser mestre d'escola fins que el 1946 va ser contractat a l'Institut de Matemàtiques com assistent de recerca de Shiing-Shen Chern.[2] El 1947 va obtenir una beca per estudiar a Europai hi va fer a la universitat d'Estrasburg on va obtenir el doctorat el 1949 sota la direcció de Charles Ehresmann; a continuació va estar a París, estudiant amb Henri Cartan al CNRS fins al 1951, quan va retornar a la Xina.[3]
En retornar va ser nomenat professor de la universitat de Pequín i va treballar en el camp de la topologia, sobre tot, en el problemes de l'homotopia.[4] Durant la Revolució Cultural (1966-1976) va ser enviat a treballar en una fàbrica de computadors analògics i híbrids i aleshores va començar el seu interès en l'estudi de la història de les matemàtiques xineses antigues.[5] Pel seu estudi, va establir dos principis bàsics: 1) Totes les conclusions extretes han d'estar basades en els textos originals feliçment conservats fins al moment i 2) Totes les conclusions extretes han d'estar basades en raonaments fets a la manera dels avantpassats i utilitzant els coneixements i i les eines i mètodes auxiliars disponibles en aquella època.[6] Wu va afirmar que les antigues matemàtiques xineses el van inspirar el mètode que va desenvolupar, tant pel seu estil general com per tècniques específiques, per la mecanització de les demostracions geomètriques.[7]
A partir de 1976,[8] com membre de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències, va dedicar els seus treballs a l'estudi de la mecanització i automatització dels procesos demostratius en les matemàtiques, motiu pel qual va rebre el premi Herbrand el 1997.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Gao i Kapur, 2012, p. 586.
- ↑ Gao, 2006, p. 60.
- ↑ Gao, 2009, p. 465.
- ↑ Gao, 2006, p. 61.
- ↑ Gao i Kapur, 2012, p. 587.
- ↑ Eberhard-Bréard, Dauben i Xu, 2003, p. 453-454.
- ↑ Hudecek, 2012, p. 41.
- ↑ Hudecek, 2014, p. 125.
- ↑ Gao, 2006, p. 62.
Bibliografia
[modifica]- Eberhard-Bréard, Andrea; Dauben, Joseph W.; Xu, Yibao «The History of Chinese Mathematics: The Past 25 Years» (en anglès). Llull, Vol. 26, Num. 56, 2003, pàg. 429-474. ISSN: 0210-8615.
- Gao, Xiao-shan «Wen-Tsun Wu's academic career» (en anglès). ACM Communications in Computer Algebra, Vol. 40, Num. 2, 2006, pàg. 60-64. DOI: 10.1145/1182553.1182567. ISSN: 1932-2232.
- Gao, Xiaoshan «Wen-tsun Wu's academic career and contributions» (en anglès). Acta Mathematica Scientia, Vol. 29, Num. 3, 2009, pàg. 465-468. DOI: 10.1016/S0252-9602(09)60046-1. ISSN: 0252-9602.
- Gao, Xiao-Shan; Kapur, Deepak «A brief introduction to Wen-Tsun Wu’s academic career» (en anglès). Journal of Symbolic Computation, Vol. 47, Num. 6, 2012, pàg. 586-588. DOI: 10.1016/j.jsc.2011.12.021. ISSN: 0747-7171.
- 胡, 作玄 «吴文俊——从拓扑学到数学机械化» (en xinès). 自然辩证法通讯, Vol. 25, Num. 1, 2003, pàg. 9-. ISSN: 1000-0763.
- Hudecek, Jiri «Ancient Chinese Mathematics in Action: Wu Wen-Tsun's Nationalist Historicism After the Cultural Revolution» (en anglès). East Asian Science, Technology and Society, Vol. 6, Num. 1, 2012, pàg. 41-64. DOI: 10.1215/18752160-1506346. ISSN: 1875-2160.
- Hudecek, Jiri. Reviving Ancient Chinese Mathematics (en anglès). Routledge, 2014. ISBN 978-0-415-70296-6.
- Wu, Wen-Tsun. Selected Works of Wen-Tsun Wu (en anglès). World Scientific, 2008. ISBN 978-981-279-107-8.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wenjun Wu» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Knill, Oliver. «Wenjun Wu, 1919-2017». Quantum Calculus, 2017. [Consulta: 1r gener 2023]. (anglès)
- 張, 素. «首屆國家最高科技獎得主吳文俊逝世 享年98歲». 人 民 網 版, 2017. [Consulta: 1r gener 2023]. (xinès)
- Wu, Wentsun. «Autobiography of Wentsun Wu». The Shaw Prize, 2006. [Consulta: 1r gener 2023]. (anglès)
- «首届国家最高科技奖得主吴文俊院士逝世». 中国科学报社, 2017. [Consulta: 1r gener 2023]. (xinès)