Ripogonum
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Liliales |
| Família | Ripogonaceae |
| Gènere | Ripogonum  J.R.Forst. i G.Forst., 1775 |
| Distribució | |
| |
Ripogonum és l'únic gènere de la família monotípica de les ripogonàcies (Ripogonaceae),[1] una família monotípica de plantes angiospermes de l'ordre de les lilials (Liliales), dins del clade de les monocotiledònies.[2] Són plantes natives de l'est d'Austràlia, l'est de Nova Guinea i Nova Zelanda.[3]
Descripció
[modifica]Són lianes, plantes enfiladisses amb rizoma i tiges que poden atènyer fins a 15 metres, quan són joves poden presentar una forma arbustiva. Les tiges són glabres i sovint tenen punxes. Les fulles són coriàcies i amb l'àpex agut, poden ser oposades, alternes o verticil·lades. Les flors són generalment hermafrodites, no tenen corol·la però si tèpals, i s'agrupen en inflorescències racemoses axil·lars o en panícula. L'androceu és format per sis estams. L'ovari és sèssil, súper i trilocular, amb dos òvuls per lòcul. El fruit és una baia.[4][5][6]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1776 a l'obra Characteres Generum Plantarum:quas in itinere ad insulas maris Australis, collegerunt, descripserunt, delinearunt, annis 1772-1775 pels naturalistes alemanys Johann Reinhold Forster (1729-1798) i Georg Forster (1754-1794).[7][5]
La família de les ripogonàcies va ser descrita per primer cop l'any 1985 a la revista Nordic Journal of Botany pels botànics australians Harold Trevor Clifford (1927-2019) i John Godfrey Conran (n. 1960).[8][4]
Espècies
[modifica]Dins d'aquest gènere es reconeixen les 6 espècies següents:[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Ripogonaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3, 15.
- ↑ «RIPOGONACEAE» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 24 març 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Clifford i Conran, 1985, p. 219.
- ↑ 5,0 5,1 Forster i Forster, 1776, p. 49.
- ↑ «Genus Ripogonum» (en anglès). National Herbarium of New South Wales. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Ripogonum J.R.Forst. & G.Forst.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Ripogonaceae Conran & Clifford» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 25 març 2023].
- ↑ «Ripogonum» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 març 2023].
Bibliografia
[modifica]- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Forster, Johann Reinhold; Forster, Georg. Characteres Generum Plantarum:quas in itinere ad insulas maris Australis, collegerunt, descripserunt, delinearunt, annis 1772-1775 (en llatí), 1776.
- Clifford, Harold Trevor; Conran, John Godfrey «The taxonomic affinities of the genus Ripogonum» (en anglès, llatí). Nordic Journal of Botany, vol. 5, núm. 3, 8-1985, pàg. 215-219. DOI: 10.1111/j.1756-1051.1985.tb01650.x. ISSN: 0107-055X.