Vés al contingut

Repussatge dels metalls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Base d'acer amb rebaixos semiesfèrics usada per a repussar.

El repussatge i *repujat (castellanisme per l'ús del sufix -at)[1] del metall és la tècnica de conformar xapes manualment mitjançant un martell, colpejant-les sobre una base apropiada. El repussatge permet obtenir des de formes de grans dimensions fins a detalls molt petits. Entre les aplicacions tradicionals típiques poden esmentar-se la fabricació de peces d'armadura, d'estris de coure o de joies d'or i argent.

Detalls del procés

[modifica]

El repussatge del metall es practica sobre xapes relativament primes. La xapa se situa sobre una base rígida amb depressions disposades expressament i es colpeja directament amb un martell de bola o un punxó percutit amb un martell o maceta. També pot practicar-se sobre bases no rígides: fusta, sacs de sorra o blocs de plom. Segons la força de l'impacte la xapa es deforma o abonyega localment. L'experiència de l'operari permet obtenir formes relativament complexes.

Quan el treball es practica en fred la xapa va adquirint acritud i pot ser necessari una recuita per a eliminar-la, en prevenció que es formin esquerdes. Cal considerar, també, que la xapa deformada s'estira i aprima (afeblint-se i amb possibilitat que es trenqui si s'estira massa). A més de conformar xapes planes el repussatge pot usar-se per a aplanar xapes abonyegades.

Referències

[modifica]
  1. «Substantius en -at per a operacions tècniques», dins l'article «El diccionari de l'Institut. Una aproximació sistemàtica», de Francesc Esteve i Gómez, Josep Ferrer i Costa, Lluís Marquet i Ferigle, Juli Moll, Els Marges, núm. 60, 1998, pàgs. 26-28

Vegeu també

[modifica]