Vés al contingut

República de l'Araxes

Plantilla:Infotaula geografia políticaRepública de l'Araxes
Araz Türk Cümhuriyyəti
Tipusestat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 39° 12′ 32″ N, 45° 24′ 44″ E / 39.208889°N,45.412222°E / 39.208889; 45.412222
CapitalTsolakert
Naxçıvan Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Llengua utilitzadaàzeri Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1918 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució26 juny 1919 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública Modifica el valor a Wikidata

La República de l'Araxes (àzeri: Araz Türk Cümhuriyyəti o Araz Cümhuriyyəti) fou un efímer estat proclamat a la major part del que avui dia és la República Autònoma de Nakhtxivan i que va agafar el nom del riu Araxes, que formava el seu límit sud.

Després de l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, els turcs van començar a retirar-se de l'Azerbaidjan, on el govern de Gandja, dirigit pel Musavat, els havia donat suport. Sir John Oliver Wardrop, comissionat en cap britànic pel sud del Caucas, va preveure lliurar els districtes de Nakhitxevan i Ordubad, de l'antiga província d'Erevan, a la República Democràtica d'Armènia i en resposta, el novembre, Jafar Kuli Khan Nakhchivanski, descendent dels antics kans, amb el suport del govern de Gandja i dels turcs, va proclamar la república.[1] El govern armeni no va reconèixer aquesta proclamació; tropes armènies foren enviades a Nakkhitxevan. Per fer front a la invasió, la república es va unir a l'Azerbaidjan, que de fet ja era qui exercia el domini del territori. Després del desembarcament dels britànics a Batum el maig de 1919, les tropes turques es van haver de retirar i els armenis van poder ocupar la república el juny de 1919. Llavors, van intervenir les tropes de l'Azerbaidjan, organitzades i dirigides per oficials turcs, que a finals de juliol van aconseguir expulsar els armenis de la ciutat de Nakhitxevan, però els armenis van mantenir la resistència i van conservar part del territori.[2]

Referències

[modifica]
  1. Shoemaker, M. Wesley. Russia and The Commonwealth of Independent States 2012 (en anglès). 43a ed.. Stryker Post, 2012, p. 210. ISBN Stryker Post. 
  2. Smele, Jonathan D. Historical Dictionary of the Russian Civil Wars, 1916-1926 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015, p. 130. ISBN 1442252812. 

Vegeu també

[modifica]