René Cassin
René Samuel Cassin (Baiona, Pirineus Atlàntics, França 1887 – París 1976) fou un jurista i jutge del País Basc del Nord, redactor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans, i guardonat el 1968 amb el Premi Nobel de la Pau.[1]També va ser fundador de l'Institut Francès de Ciències administratives el 1947 i de la UNESCO. Va ser president del Tribunal Europeu de Drets Humans i va rebre la Gran Creu de la Legió d'Honor de França.[2][3]
Joventut i estudis
[modifica]
Va néixer el 5 d'octubre de 1887 a la ciutat de Baiona en una família d'orígens jueus. Estudià Dret i es llicencià el 1919, esdevenint posteriorment professor a Ais de Provença, Lilla i París. Durant la Primera Guerra Mundial Cassin fou ferit per la qual cosa posteriorment promogué la fundació de l'Union fédérale des anciens combattants et victimes de guerre (Unió Federal d'antics combatens i víctimes de guerra).[4]
Membre de la Societat de Nacions
[modifica]Delegat pel seu país a la Societat de Nacions entre 1924 i 1938 refusà continuar a Ginebra després d'expressar públicament el seu rebuig als Acords de Múnic, que posaven fi al Conflicte dels Sudets.[5]
A partir de 1940, juntament amb el general Charles de Gaulle, fou un dels portaveus de la França Lliure, durant l'exili a Londres provocat per l'ocupació nazi del territori francès.[5]
Activisme social
[modifica]Posteriorment fou nomenat delegat a les Nacions Unides pel seu país i com a humanista va defensar apassionadament els drets de l'home, sent un dels principals inspiradors i redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans. Així mateix participà activament en la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides i en el Tribunal Permanent d'Arbitratge de la Haia. Des de la seva posició privilegiada aconseguí que la seu central de la UNESCO s'instal·lés a la ciutat de París.
El 1959 fou designat membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que presidirà entre els anys 1965 i 1968.
El 1968 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans. El mateix any va rebre el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides a les persones amb aportacions significatives "a la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals.[6] Durant el congrés de la World Jurist Association, li fou concedit el premi World Peace and Liberty a títol pòstum.[7]
Cassin morí a la ciutat de París el 20 de febrer de 1976, sent transferides les seves cendres al Panteó de París.
Referències
[modifica]- ↑ Palmowski, Jan. Historia Universal del siglo XX (en castellà). Madrid: Complutense, 1998, p. 128. ISBN 9788489784574.
- ↑ Revista AMIJAI, año 22, número 25, setiembre de 2014.
- ↑ Prost, Antoine «L'inconnu du Panthéon» (en francés). L'Histoire, 455, 2019, pàg. 20-21.
- ↑ «René Cassin (1887 – 1976) Francia - Español». [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «René Cassin (1887 – 1976) Francia - Español». [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «Premio de Derechos Humanos de las Naciones Unidas». [Consulta: 14 novembre 2010].
- ↑ Abogacía Española. Consejo General "`World Peace & Liberty Award´ a la magistrada de la Corte Suprema de EEUU Ruth Bader Ginsburg" (11/02/2020)
Enllaços externs
[modifica]
- «René Cassin» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- Advocats bascos
- Advocats francesos
- Premis Nobel de la Pau
- Membres de l'Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
- Persones de Baiona
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Alumnes de la Universitat de París
- Alumnes del Liceu Masséna
- Companys de l'Orde de l'Alliberament
- Morts a París
- Alumnes de la Universitat de Provença Ais-Marsella I
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Oxford
- Professors de la Universitat de Lilla
- Naixements del 1887