Quenselita

Quenselita
Cristall de quenselita, de Långban (Suècia)
Fórmula química	PbMnO₂(OH)
Epònim	Percy Dudgeon Quensel
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	hidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FE.30
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FE.30
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.05
Dana	6.4.1.2
Heys	7.11.29
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,61Å; b = 5,70Å; c = 9,15Å; β = 93°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	space group P2/a (en)
Color	negre
Exfoliació	perfecta en {001}, micàcia
Tenacitat	flexible
Duresa	2,5
Lluïssor	adamantina, metàl·lica
Color de la ratlla	gris-marró fosc
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	6,84 g/cm³ (mesurada); 7,133 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,300
Birefringència	δ = 2,300
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1925
Símbol	Qns
Referències

La quenselita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Percy Dudgeon Quensel (1881-1966), professor de mineralogia de la Universitat d'Estocolm, Suècia.

Característiques

La quenselita és un òxid de fórmula química PbMnO₂(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls tabulars i també lleugerament allargats en [001] o [100]. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quenselita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.

Formació i jaciments

Es troba en dipòsits de manganès metamorfosat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, barita, hausmannita o braunita, Va ser descoberta l'any 1925 a Långban (Värmland, Suècia).