Vés al contingut

Principat de Nagar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaPrincipat de Nagar
Tipusprincipat de l'Índia i entitat territorial administrativa desapareguda Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 35° 24′ N, 73° 48′ E / 35.4°N,73.8°E / 35.4; 73.8
CapitalNagar Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Dissolució25 setembre 1974 Modifica el valor a Wikidata
SegüentDomini del Pakistan Modifica el valor a Wikidata

Nagar (urdú: ریاست نگر) fou un estat tributari protegit, avui a Gilgit-Baltistan (abans àrees septentrionals o àrees del Nord del Pakistan), al districte d'Hunza-Nagar (abans districte de Gilgit). Va existir formalment fins al 1974. L'estat limitava amb l'agència de Gilgit pel sud i oest, i amb el principat d'Hunza pel nord i est. La capital n'era Nagar.

Història

[modifica]

El principat de Nagar va existir durant 1.200 anys sota la dinastia Maghlot o Mughlot amb títol de mirs o thams. Els principats de Nagar i Hunza formaven inicialment un principat unit, el territori del qual era conegut en conjunt com a Brooshaal (Brushal o Broshal o Buroshall) i la capital n'era Capal Dongs. Després del regnat de Miyor Khan, els seus fills es van repartir Brooshaal amb el riu Hunza com a límit: Mughlot Khan va esdevenir sobirà de Nagar i Kirkis Khan d'Hunza; els mirs de Nagar van regir l'estat durant deu segles (segles VIII a XVIII) però de la seva història fins al segle XIX gairebé res és conegut. Nagar i Hunza foren generalment estrets aliats i Hunza hauria estat feudatari de Nagar en alguns moments.

El 1869, el sobirà d'Hunza Muhammad Ghazan Khan es va reconèixer tributari de Caixmir; en aquell temps, l'ètnia de Nagar eren els nagirkuts, emparentats amb els hunzakuts d'Hunza, en gran part ismaïlites; la llengua habitual era el burushaski, una llengua aïllada. En aquest temps, a la frontera dels estats d'Hunza i Nagar amb Gilgit hi havia les fortaleses de Chaprot i Chalt, que feien de zona tampó, i foren terra sense amo fins al 1877, quan van ser ocupades pel sobirà de Nagar amb suport del govern de Caixmir; el 1886, Nagar va evacuar els forts deixant el lloc a una guarnició de Caixmir. El mateix any, el tham d'Hunza, Ghazan Khan, fou assassinat pel seu fill Safdar Ali Khan, que el va succeir i es va reconèixer vassall de Caixmir, però el 1888, aliat a Nagar, va expulsar les guarnicions caixmiris de Chaprot i Chalt i va amenaçar Gilgit; no obstant això, al cap de pocs mesos, Caixmir va recuperar les dues fortaleses.

Els britànics van establir una agència a Gilgit el 1889 i els diversos sobirans va acceptar respectar el control de l'agent i permetre el pas lliurement pels seus territoris, aturant d'altra banda els atacs que periòdicament feien a la ruta de Yarkand i en altres llocs, a canvi d'uns subsidis anuals, afegits als que els pagava Caixmir. Aquestes promeses no foren respectades i el maig de 1891 una força combinada d'Hunza i Nagar va atacar Chalt, però fou dispersada pels reforços enviats al fort. Posteriorment, dins el mateix any, els dos sobirans es van oposar a l'allargament de les rutes que portaven a Chalt per arribar fins als seus territoris, com volien els britànics, i aquestos van haver d'enviar una expedició que va ocupar Nagar i Hunza. Aquesta guerra menor fou anomenada Guerra anglobrusho.

El tham de Nagar es va sotmetre i el d'Hunza, Safdar Ali, va fugir a la Xina; els subsidis foren retirats i el 15 de setembre de 1892 es va tornar el poder al tham, mentre a Hunza es va establir com a nou tham el germanastre de Safdar, Muhammad Nazim Khan, lleial als britànics. Una força militar va romandre a Hunza i a Nagar fins al 1897, i el 1895 es van tornar a concedir els subsidis tant britànics com de Caixmir; aquest mateix any els dos sobirans van ajudar en la lluita a Chitral.

Djafar Zahid Khan, tham de Nagar, va morir el 1904 i el va succeir el seu fill Sikandar Khan o Iskandar Khan, mentre a Hunza Nazim Khan va romandre al poder fins a la seva mort, el 1938; les seves relacions amb les autoritats xineses foren controlades. Hunza i Nagar reconeixien la sobirania de Caixmir, a qui pagava un tribut simbòlic, i aportaven soldats a la defensa de les fronteres a canvi dels quals rebien el subsidi de Caixmir. Iskandar Khan va morir el 17 de març de 1940 i el va succeir el seu fill Shaukat Ali Khan (1930-2003), que el 3 de novembre de 1947 va proclamar l'accessió de l'estat al Pakistan.

El 1968, Syed Yahya Shah, el primer polític de la vall, va demanar drets civils al mir o tham de Nagar; quan la dictadura d'Ayyub Khan es va acabar, el govern democràtic del Partit Popular del Pakistan de Zulfikar Ali Bhutto va imposar la democràcia i va ordenar l'alliberament de presoners. Els principats de Nagar i Hunza foren dissolts (25 de setembre de 1974) i agregats a les àrees septentrionals (Nothern Areas) sota administració federal.[1] La zona va resistir al control pakistanès i fou anomenada pels nacionalistes Balawaristan. El tham de Nagar, Shaukat Ali Khan, va morir el 2003. L'hereu Barkat Ali Khan viu a Islamabad. Finalment, el 29 d'agost de 2009 les àrees del Nord foren reconegudes unilateralment com a autònomes (van esdevenir una província autònoma del Pakistan per un decret presidencial i van agafar el nom de Gilgit Baltistan), però els moviments nacionalistes no ho van acceptar.

Vall d'Hunza mirant a Nagar
Muntanya Rakaposhi

Llista de mirs o thams

[modifica]
Regnat Mirs de Nagar[2]
Dates desconegudes Fadl Khan
Dates desconegudes Daud Khan
Dates desconegudes Ali Dad Khan (primera vegada)
Dates desconegudes Hari Tham Khan
Dates desconegudes Ali Dad Khan (segona vegada)
Dates desconegudes Kamal Khan
Dates desconegudes Rahim Khan I
Data desconeguda - 1839 Rahim Khan II
1839 - 1891 Jafar Zahid Khan (primer cop)
1891 - 1892 Raja Azur Khan (provisional)
1892 - 1904 Jafar Zahid Khan (segon cop)
1905 - 17 de març de 1940 Raja Mir Iskandar Khan
17 de març de 1940 - 25 de setembre de 1974 Shaukat Ali Khan (1930-2003)
25 de setembre de 1974 Dissolució

Notes

[modifica]
  1. Buroshall Say Nagar Tak ka Safar, per Muhammad Ismail Tehseen, i Brushal ke Qabail per Syed Yahya Shah, llibres en urdú existents a la biblioteca de Gilgit
  2. Ben Cahoon, WorldStatesmen.org. «Pakistan Princely States».

Bibliografia

[modifica]
  • Buroshall say Nagar Tek Ka Safar per Mohammad Ismail Nashad.
  • Rasala Buroshall per Syed Mohammad Yahya Shah.
  • Where the three Empires meet per E.F.Knight & Zafar Hayat Paul

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]