Vés al contingut

Plaça de l'Ajuntament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Plaça de l'Ajuntament (desambiguació)».
Infotaula de vial urbàPlaça de l'Ajuntament

Plaça de l'Ajuntament de València amb la font en primer terme Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaValència Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 28′ N, 0° 23′ O / 39.47°N,0.38°O / 39.47; -0.38
Vista general de la plaça amb l'Ajuntament a l'esquerra.
Cantó nord i font de la Plaça de l'Ajuntament.
Assistents a una mascletà durant les Falles de 2004
Placa amb el nom actual.

La Plaça de l'Ajuntament és la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València. Ocupa els solars resultants de l'enderrocament del convent de Sant Francesc. Durant el franquisme rebia el nom de Plaza del Caudillo i després de la Transició democràtica espanyola, es va anomenar Plaça del País Valencià fins a l'any 1987. Entre 1936 i 1939, s'anomenava Plaça Emili Castelar. Hi ha una proposta per part del Consell Valencià de Cultura que reba el nom de Jaume I, el fundador del Regne de València. Després de les revoltes del 15 de Maig, els manifestants rebatejaren simbòlicament la plaça com a Plaça del Quinze de Maig, modificant les plaques per a mostrar aquest nou nom. Està declarada Conjunt Històric Artístic.

Té una forma triangular, amb la Plaça del Mercat al nord i la replaça de l'Estació del Nord (València) al sud. A la vora de l'oest hi trobem l'Ajuntament de València, i a l'est l'edifici de Correus. Al nord de la plaça hi ha una gran font, i al sud, un gran espai obert envoltat d'aparadors de flors. La seua fesomia actual procedeix de la reforma realitzada per l'arquitecte Javier Goerlich entre 1931 i 1935, tot i que ha desaparegut el mercat neobarroc de flors subterrani que va rebre el nom popular de La Escupidera.

Edificis destacables

[modifica]

Falles

[modifica]

Durant les Falles la replaça central està closa per grans tanques enreixades, i cada dia a les dues de migdia s'hi fan espectacles de pirotècnia anomenades mascletades o mascletaes. Fora de l'espai de la mascletà, s'hi planta la falla de l'Ajuntament, típicament de les més grans i costoses, i la falla infantil de l'Ajuntament.

Opinions

[modifica]

Segons l'assagista valencià Joan Fuster la plaça era «una de les places més horribles que coneix l'experiència urbanística de la humanitat». L'escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira creu que Fuster exagera. Tot i això, la plaça és força emblemàtica i apreciada pels valencians, i a més és lloc de pas per als turistes i visitants de la ciutat.[1]

Referències

[modifica]
  1. Joan Francesc Mira. «València. Guia Particular» de Barcanova, Pàgina 117 1992. ISBN 84-7533-808-9

Bibliografia

[modifica]
  • Article Javier Goerlich Lleó de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. València, 2005 (castellà) ISBN 84-87502-56-3

Enllaços externs

[modifica]