Vés al contingut

Pierre Rode

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre Rode

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJacob Peirre Josef Rode
16 febrer 1774 Modifica el valor a Wikidata
Bordeus (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1830 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Damasan (França) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióViolinista, compositor
Membre de
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
ProfessorsGiovanni Viotti Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoseph Böhm Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 06baf523-4f51-409e-ab20-e9f854249006 Discogs: 1247116 IMSLP: Category:Rode,_Pierre Modifica el valor a Wikidata

Pierre Rode (Bordeus, Aquitània, 16 de febrer de 1774 - Castell de Bourbon prop de Lamazan, Lot et Garonne, 25 de novembre de 1830) fou un violinista i compositor francès.

Primerament estudià a Bordeus i després a París amb Giovanni Battista Viotti, i donant-se conèixer com a violinista interpretant un concert del seu mestre. Després ingressà en l'orquestra de teatre Feydeau i més tard emprengué un viatge per Països Baixos i Alemanya, on assolí grans èxits, com igualment a Anglaterra.

Anomenat professor del Conservatori (1795) i individu de l'orquestra de l'Òpera, no renuncià per això als seus viatges i visità de nou Anglaterra i Holanda i més tard Espanya, entaulant relacions amb Luigi Boccherini, que llavors residia a Madrid. En retornar a París el 1800 entrà en la música del primer consol i el 1803 acompanyà en François Adrien Boieldieu a Rússia, capital en la qual va romandre cinc anys com a violí solista d'Alexandre I de Rússia.

Després de nous viatges pels països de l'Europa Central, fixà la seva residència a Berlín, on es casà (1814), renunciant després a la carrera de concertista al notar que ja no se'l acollia amb el mateix entusiasme que abans.

Rode fou un dels violinistes més notables de la seva època, i el mateix Beethoven va escriure per a ell una Romança (op. 50), però se li va retreure el deixar-se portar massa de la seva fantasia i al mancar de l'estil i puresa necessari per a la interpretació de les obres clàssiques.

Va compondre 13 concerts per a violí, 24 fantasies, 6 duets, 12 estudis i 8 quartets, però tot és de molt poc valor.

El seu mètodes per a violí foren editats per l'alemany Richard Kaden.[1]

Bibliografia

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 3270 (ISBN 84-239-4582-0)