Vés al contingut

Sudis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Palissada moderna imitant un possible model romà a partir de diverses estaques (sudis; plural sudes).[1]

En l'equipament dels antics legionaris romans, el terme llatí sudis (en plural sudes) significava una estaca especial emprada per a fortificar el campaments (castrum; castra en plural).[2][3]

Sinònims de sudes eren vallis, suris i stipes, en plural.[4]

Palissades en campaments antics

[modifica]

Els exèrcits dels antics grec i romans, quan es desplaçaven per territori enemic, passaven la nit en campaments fortificats. Si l'estança era curta (d'una o dues nits) la fortificació era senzilla i es podia fer ràpidament amb elements que portaven els mateixos soldats.

Estaques

[modifica]

La tradició escrita sobre el tema indica que cada soldat d'infanteria regular (legionari en el cas de Roma) havia de portar mentre caminava (si no hi havia un altre mitjà de transport més adequat) dues o més estaques. Aquestes estaques eren les que hom emprava en la construcció d'una palissada (vallum, en llatí) que protegia el campament (castrum en llatí). Dissortadament, la qüestió no és tan senzilla. Part de la literatura i alguns dels comentaris d'èpoques posteriors demostren certes divergències pel que fa al nombre d'estaques i a la descripció de les mateixes.

Sembla imprescindible consultar les fonts originals abans de presentar conclusions.

Descripció

[modifica]

Les estaques més freqüents mostraven un acabat primitiu, amb poques modificacions del material original (un arbret petit o una branca d'un arbre). La secció era rodona, amb una punxa a cada cap.

  • Les estaques gregues eren més gruixudes i cada soldat només en podia portar dues. Quan es clavaven per a fer la palissada quedaven molt separades i eren relativament fàcils de desclavar o tombar.
  • Les estaques romanes eren més primes. Cada soldat en podia carregar tres o quatre. A més de les punxes dels extrems, es conservaven tres o quatre dels cimals originals (de l'arbret o branca de partida) i es treballaven per a deixar-los ben punxeguts. Un cop clavades fent palissada, quedaven molt juntes i es travaven de forma que era molt difícil arrencar-les.[5]

Estaques treballades

[modifica]
cavall frisó modern inspirat en una possible disposició antiga

Hi ha troballes arqueològiques d'exemplars d'estaques de fusta completament treballades. La forma és la que es pot veure a la imatge adjunta (a dalt i a la dreta). La secció és quadrangular i amb punxes als extrems. Cada extrem presenta la forma d'una piràmide molt allargada. La part central és més prima (i molt més feble).[6][7]

No hi ha cap document antic que parli d'aquesta mena d'estaques. Algunes teories modernes indiquen una possible doble funció:

  • servir d'estaques típiques de palissada, clavant-les verticalment al talús d'un campament
  • muntar-les per a formar un cavall frisó.[8]

Nombre

[modifica]

En teoria, cada soldat grec n'havia de transportar dues. Els soldats romans en podien portar tres o quatre. Per camins normals les estaques es podien carregar en mules o carros.

  • Escipió Emilià, com a càstig i per motius disciplinaris, va prescindir de les mules i ordenà que cada legionari carregués set estaques al coll (a més de les armes, el menjar i la impedimenta habitual).[9]
  • En la batalla del Mont Algidus cada soldat va haver de transportar dotze estaques.[10][11][12]

Tractats militars antics i altres documents

[modifica]
  • Ilíada. Cant IX, versos 349-350.[13]
    • Palissada amb fossat del campament dels aqueus.
  • 362 aC. Enees Tàctic. Commentarius Poliorceticus.[14]
    • Aparentment, aquesta obra no parla d'estaques portades per soldats.
  • 167-149 aC. Polibi de Megalòpolis?
    • Pàgina 205 de la referència adjunta. Vallum.[15]
    • Pàgina 245 de la referència adjunta.[16]
  • 37 aC. Virgili en les Geòrgiques, Llibre II, 25.[17][18]
    • La frase següent ("Quadrifidasque sudes, et acuto robore vallos") parla d'estaques indicant plançons reproductors amb finalitats agrícoles. Però escriu "sudes" i "vallis", dos sinònims d'estaca en plural.
  • 22 aC-7 aC. Horaci. Carmina.[19][20]
  • c 110 dC. Liber de munitionibus castrorum. Hyginus Gromaticus.[21]
  • 130 dC. Poliorcetica. Apol·lodor de Damasc.[22]
  • 163 dC. Poliè el Macedoni. Stratagems of War.[23][24]
  • c 390 dC. Servius Maurus Honoratus. En la seva obra In tria Virgilii Opera Expositio indica que sudes i valli eren equivalents.[25]
  • 390 dC. Vegeci explicà la fortificació dels campaments militars romans (en llatí plural castra)[26]
    • Construcció d'una palissada d'estaques.[27]
    • Campament d'una nit.[28]
« ... Castra in unius noctis transitum et itineris occupationem leviorem, cum sublati cespites circumdantur, et aggerem faciunt, supra quem valli, hoc est sudes vel tribuli lignei, per ordinem digeruntur ... »
— Vegeci.
  • c 390 dC. Ammià Marcel·lí.
    • Esmenta les estaques de fortificació nombroses vegades però de forma general.
  • 1666. Polymathia, sive variæ antiquæ eruditionis libri sex. J. Laurentii.[29]
    • "Vallus et sudes idem significant. Sudes est quacumque obvia materia sed duriore acuta cum duabus aut tribus eminentiis, veluti cornibus".
  • 1709. Q. Horatii Flacci” Odarum: liber quintus, dictus liber Epodon. Horaci.[20]
  • 1784. Art militaire. Louis Félix Guinement Keralio.[30]
    • A la pàgina 535 del llibre (552/805 del document pdf) indica que les estaques eren de fusta dura (alzina o erable) i que podien tenir tres o quatre puntes que es disposaven a la part exterior de la palissada.
  • 1835. Consideraciones sobre las causas de la grandeza y decadencia de los romanos. Charles de Secondat Montesquieu.[31]
    • Escipió va suprimir les mules i va obligar a transportar set estaques a cada soldat, a més de les armes i els queviures.
  • 1839. Quinti Horatii Flacci opera: Interpretatione et notis. Ludoviens Desprez.[32]
  • 1864. Étude sur la castramétation des romains et sur les leurs institutions militaires. M. Masquelez.[33]
  • 1870. Dictionary of Greek and Roman Antiquities. William Smith.[34]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jean-Denis G.G. Lepage. British Fortifications Through the Reign of Richard III: An Illustrated History. McFarland, 1 desembre 2011, p. 59–. ISBN 978-0-7864-6254-4. 
  2. ↑ José Almirante. Diccionario militar: etimológico, histórico, tecnológico, con dos vocabularios francés y aleman. Imprenta y litografía del Departmentósito de la guerra, 1869, p. 1017–. 
  3. ↑ Frederick Percival Leverett. A New and copious lexicon of the Latin language. J. H. Wilkins and R. B. Carter, 1836, p. 862–. 
  4. ↑ Chemins celtiques. Didier, 1864, p. 204–. 
  5. ↑ Charles Rollin. The Ancient History of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians .... Leavitt & Allen, 1853, p. 28–. 
  6. ↑ Jean-Denis G.G. Lepage. British Fortifications Through the Reign of Richard III: An Illustrated History. McFarland, 1 desembre 2011, p. 60–. ISBN 978-0-7864-6254-4. 
  7. ↑ M.C. Bishop. The Pilum: The Roman Heavy Javelin. Bloomsbury Publishing, 18 maig 2017, p. 39–. ISBN 978-1-4728-1589-7. 
  8. ↑ Totius Latinitatis lexicon: T - Z : nebst Glossarium. Typis Aldinianis, 1875, p. 166–. 
  9. ↑ Charles François Lhomond. Des hommes illustres de la ville de Rome, depuis Romulus jusqu'à C. Auguste. Begyn, 1811, p. 224–. 
  10. ↑ Livy. T. Livii Patavini Historiarum ab urbe condita: libri qui supersunt omnes. W.Baxter, 1818, p. 181–. 
  11. ↑ Pablo Lozano. Coleccion de las partes mas selectas de los mejores autores de pura latinidad: con notas castellanas. Don R. Verges, 1831, p. 87–. 
  12. ↑ Levas de la Gente de Guerra ; su empleo en todas Facciones Militares ; sirve de introduccion a los Elementos Militares, o primeros principios de todas las Matematicas, de que necessita el noble exercicio Militar ; obra, que se divide en catorze tomos. Sanchez Bravo, 1647, p. 134–. 
  13. ↑ Homer. Neuvième chant de l'Iliade. L. Hachette et cie., 1848, p. 46–. 
  14. ↑ Aeneas (Tacticus). Aeneae Commentarius poliorceticus. In aedibus B.G. Teubneri, 1874. 
  15. ↑ Polybius. Polybii Megalopolitani de Militia Romana, 1731. 
  16. ↑ Justus Lipsius. Iusti LipsI De militia Romana libri quinque, commentarius ad Polybium. ex officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1602. 
  17. ↑ Virgil. The Works of Virgil. Joseph Davidson, at the Angel in the Poultry, 1743, p. 108–. 
  18. ↑ Obras completas de P. Virgilio Marón. Imp. y Est. de M. Rivadeneyra, 1869, p. 80–. 
  19. ↑ Les poësies d'Horace, avec la traduction françoise du R.P. Sanadon, de la Compagnie de Jesus, 1756, p. 388–. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Horace. “Q. Horatii Flacci” Odarum: liber quintus, dictus liber Epodon, 1709, p. 191–. 
  21. ↑ Hyginus (Gromaticus.). Liber de munitionibus castrorum: Textum ex codicibus constituit, prolegomena, commentarium, tabulas duas. Vandenhoeck et Ruprecht, 1848. 
  22. ↑ Apollodore de Damas; Athenaeus Mechanicus; Philon de Byzance Veteres mathematici. ex typographia regia, 1693. 
  23. ↑ Polyaenus. Polyænus's Stratagems of War. G. Nicol, 1793. 
  24. ↑ Polyaenus (Macedo.). Stratagematum libri octo, 1691. 
  25. ↑ Virgil. P. Virgilii Maronis Opera omnia: ex editione Heyniana cum notis et interpretatione in usum Delphini, variis lectionibus, notis variorum, excursibus Heynianis, recensu editionum et codicum et indice locupletissimo accurate recensita. A. J. Valpy, 1819, p. 1839–. 
  26. ↑ Flavius Vegetius Renatus. Epitoma rei militaris. In aedibvs B.G. Tevbneri, 1869. 
  27. ↑ Flavius Vegetius Renatus. Vegetius: Epitome of Military Science. Liverpool University Press, 1996, p. 80–. ISBN 978-0-85323-910-9. 
  28. ↑ Alexandre Louis Allonville (comte d'). Dissertation sur les camps romains du département de la Somme: avec leur description; suivie d'éclaircissemens sur la situation des villes gauloises de Samarobrive et Bratuspance, et sur l'époque de la construction des quatre camps romains de la Somme .... Thibaud-Landriot, 1828, p. 30–. 
  29. ↑ J. Laurentii ... Polymathia, sive variæ antiquæ eruditionis libri sex ... Cum indicibus, etc. Sumptibus L. Anisson, 1666, p. 307–. 
  30. ↑ Mr. Louis Félix Guinement Keralio. Art militaire. Panckoucke, 1784, p. 535–. 
  31. ↑ Charles de Secondat Montesquieu. Consideraciones sobre las causas de la grandeza y decadencia de los romanos. Miguel Puigrub, 1835, p. 24–. 
  32. ↑ Horace; Quintus Haratius Flaccus Quinti Horatii Flacci opera: Interpretatione et notis illustravit Ludoviens Desprez, cardinalitius socius ae rhetor emeritus, jussu Christianissimi regis, in usum serenissimi Delphini ae serenissimorum principum Burgundiæ. Andium et Biturigum. J. Allen, 1839, p. 1–. 
  33. ↑ Étude sur la castramétation des romains et sur les leurs institutions militaires par m. Masquelez. J. Dumaine, 1864, p. 170–. 
  34. ↑ William Smith. Dictionary of Greek and Roman Antiquities. J. Walton, 1870, p. 1183–. 


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sudis&oldid=32155208»