Serra del Montsec
Tipus | serralada àrea protegida Pla d'Espais d'Interès Natural | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Vilanova de Meià (Noguera), Artesa de Segre (Noguera), Àger (Noguera), Camarasa (Noguera), Gavet de la Conca (Pallars Jussà), Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), Llimiana (Pallars Jussà), Castell de Mur (Pallars Jussà), Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) i Viacamp i Lliterà (Ribagorça) | |||
| ||||
Serralada | Prepirineus | |||
Format per | ||||
Característiques | ||||
Altitud | 1.676 m | |||
Dimensió | 40 () km | |||
Punt més alt | Tossal de les Torretes (1.676 m ) | |||
Material | pedra calcària | |||
Superfície | 30.894,48251 ha 187 km² | |||
Espècies conservades | carrascar, alzinar litoral, rouredes de roure valencià i de roure martinenc til·lers, aurons, servers, fageda, plantes centreuropees, comunitats oromediterrànies de carena, comunitats rupícoles de cingleres i parets rocoses, amb plantes endèmiques, canyissars i bolets; tritó pirinenc, gralla de bec groc, merla cuablanca, gat mesquer, marta, predadors carnívors i rapinyaires, llúdria, ocells aquàtics, fauna rupícola, quiròpters, fauna invertebrada endèmica: coleòpters cavernícoles, lepidòpters rars i en perill d'extinció, mol·luscs rars i endèmics, miriàpodes | |||
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 389188 | |||
Història | ||||
Creació | Llei 12/1985, de i Decret 328/1992, de 14 de desembre | |||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Generalitat de Catalunya | |||
El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. Els pics més alts són Sant Alís (1676), el Tossal de les Torretes (1676) i el Tossal de Mirapallars i Urgell (1668).
Al Pallars Jussà el Montsec s'estén pels municipis de Sant Esteve de la Sarga, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca i Isona i Conca Dellà, dels quals és el límit sud. Per contra, de l'actual comarca de la Noguera el Montsec n'és el límit nord, i s'estén al llarg dels termes municipals d'Àger, Camarasa, Vilanova de Meià i Artesa de Segre. A la mateixa comarca es coneix com els Aspres del Montsec (o els Aspres d'Urgell) la zona de transició entre el Montsec i la Plana d'Urgell, al voltant de Balaguer. La part occidental del Montsec està situada a la Franja de Ponent, a la comarca de la Baixa Ribagorça, i està inclosa pràcticament tota al terme municipal de Viacamp i Lliterà.
Descripció
[modifica]El Montsec és una sèrie de serres calcàries de més de 40 km de llargada i 18.696 hectàrees repartides entre les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.[1]
L'empenta i la força erosiva dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han aconseguit dibuixar i perfilar els espectaculars congostos de Mont-rebei i de Terradets, que, alhora, divideixen la serra en tres sectors: d'oest a est, el Montsec d'Estall (o Montsec de Benavarri), el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies (o Montsec de Meià).
L'etimologia de Montsec prové del llatí 'montem sectum' i fa referència a la verticalitat del Montsec, traduint-se per muntanya seccionada o muntanya tallada.
Biodiversitat
[modifica]Flora
[modifica]L'home ha transformat les condicions del medi amb la implantació agrícola, l'explotació forestal i pastoral; per això la vegetació es presenta més complexa, formada per comunitats secundàries o transitòries de resultes de l'alteració o destrucció de les comunitats climàtiques o permanents.
A grans trets, trobem al Montsec dos tipus de vegetació: al sud i a les solanes, s'estableix la vegetació de caràcter mediterrani, mentre que al nord i a les obagues predomina la de caràcter eurosiberià submediterrani. Gran part dels boscos han estat malmesos per les conseqüències de l'antic carboneig i l'ocupació agrícola.
Al sector meridional l'arbre dominant és l'alzina carrasca. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les màquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sòls força secs, on no hi arrelen gaires plantes. També hi trobem les garrigues, matollar molt dens i atapeït, punxós i força ombrívol i brolles calcícoles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrània.
Al nord, estenent-se per sota dels 1.000 metres, trobem el bosc de roure valencià (de fulla prou petita com per tenir una semblança amb l'alzina, però de color més clar, i caduca) i pinedes (pi blanc i pinassa). El sotabosc és format per arbusts (l'espina cervina, el corner i la ginesta sessilifòlia.
Per sobre dels 1.000 metres el bosc que hi domina és el de roure martinenc amb boix. Per damunt dels 1.400 metres ja no hi ha arbreda. És el domini del boix, del ginebrer, i la savina amb acompanyament de boixerola, diverses festuques, lliri i safrà bord.
Cap al mes de març, el narcís de roca forma catifes amb les seves flors grogues. Diferents molses i líquens entapissen les roques, i el sotabosc als llocs humits. Els anys favorables, s'hi poden trobar diverses varietats de bolets (rovellons, peus de rata, cames de perdiu, ceps, llenegues, etc.). Són molt valorades les herbes aromàtiques d'aquesta zona, de gran fragància a causa del clima, com la farigola, el fonoll, la menta, l'orenga, el romaní i la sajolida, condiments culinaris molt apreciats. Les roques calcàries són especialment prolífiques en te de roca (estimulant, tònic estomacal i, segons diuen, un bon remei per al refredat i la grip).
Fauna
[modifica]La diversitat de paisatges permet la presència de nombrosos biòtops amb una gran riquesa faunística. La serra del Montsec presenta un poblament faunístic de gran interès, atesa la interacció entre els components mediterranis, predominants, i els eurosiberians. Aquest caràcter de transició i el fet de constituir el límit meridional de distribució per a moltes espècies pirinenques, com el tritó pirinenc (Euproctus asper) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), o el límit septentrional per a d'altres, com el còlit negre (Oenanthe leucura), determinen la composició de biocenosis singulars.[2]
En aquestes contrades conviuen, per exemple, espècies de característiques tant diferents com la fagina (Genetta genetta), de caràcter mediterrani, i la marta (Martes martes), de caràcter eurosiberià. Les comunitats de predadors (carnívors i rapinyaires) hi són molt ben representades. Per exemple, la llúdriga (Lutra lutra), la qual és present als dos rius que travessen la serra.[2]
Cal assenyalar les comunitats higròfiles (canyissars) de l'embassament de Terradets, que són un important centre de nidificació i hivernada d'un gran nombre d'ocells aquàtics, com és el cas del corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Pel que fa a la fauna ictiològica, hi és present una espècie molt interessant: el llop de riu (Noemacheilus barbatulus).[2]
L'abundància de cingleres, que són el medi vital per a una valuosa fauna rupícola, i de coves i avencs permeten el desenvolupament d'una notable fauna cavernícola, en alguns casos ben singular a Catalunya. En especial, acull més de la meitat de les espècies catalanes de quiròpters, com el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros); també constitueix una de les àrees d'hivernada més important a Catalunya del ratpenat de cova (Miniopterus schrebersi).[2]
La fauna invertebrada és especialment rica en els biòtops cavernícoles i mostra una gran diversitat, amb nombroses espècies endèmiques: coleòpters cavernícoles del nucli prepirinenc del gènere Troglocharinus, lepidòpters rars i en perill d'extinció com Chemarina caligenaria, mol·luscs rars i endèmics com Moitessiera rollandiana, Xeroplexa ripacurcica ssp. montsicciana; miriàpodes, etc. Altres invertebrats protegits que hi ha al Montsec són el cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes), els coleòpters Cerambyx cerdo i Lucanus cervus i el lepidòpter Graellsia isabellae.[2]
L'Espai d'Interès Natural del Montsec
[modifica]L'Espai d'Interès Natural' del Montsec és un espai natural de les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà que s'estén pels termes municipals d'Àger, Camarasa i Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera i pels de Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Sant Esteve de la Sarga i Tremp, a la comarca del Pallars Jussà. Ocupa la major part de la Serra del Montsec, però en deixa fora l'extrem oriental, pertanyent a Artesa de Segre.
Extensió
[modifica]De les seves 18.503,15 ha. d'extensió, 8.650,84 són a la comarca de la Noguera (4.546,30 d'Àger, 838,65 de Camarasa i 3.265,89 de Vilanova de Meià. Al Pallars Jussà pertanyen 9.852,31 ha, de les quals 1.400,40 són de Castell de Mur, 1.587,89 de Gavet de la Conca, 111,88 d'Isona i Conca Dellà, 2.013,64 de Llimiana, 4.735,65 de Sant Esteve de la Sarga, i només 2,85 de Tremp. Per tant, està molt equilibrat pel que fa a la pertinença al vessant sud o nord de la serra que li dona nom.
Descripció general
[modifica]En el preàmbul del decret de creació[3] d'aquest espai d'interès natural podem llegir:
L'espai natural de la Serra del Montsec és la unitat prepirinenca central, i en especial de les serres exteriors, que presenta una major diversitat i representativitat dels paisatges d'aquest territori. Els elements dels seus sistemes naturals -geològics, flora, fauna-, en determinen un conjunt de notable interès i de gran singularitat dins de Catalunya.
El Montsec presenta la particularitat de constituir una barrera natural entre la Conca de Tremp i les serres interiors del Prepirineu central, i els primers contraforts que s'obren a la Depressió central. En realitat, constitueix un espai de transició entre el caràcter pirinenc i prepirinenc al nord, i el mediterrani continental al sud. El seu relleu, format per un potent massís de materials calcaris que alternen amb materials margoargilosos, constitueix un dels més importants contraforts del Pirineu. Els seus vessants presenten una notable dissimetria, amb els vessants meridionals abruptes, tallats per forts rocams i cingleres, i els vessants septentrionals molt més suaus. Malgrat que el congost de Terradets, pel qual travessa la Noguera Pallaresa, divideix la serra en dues subunitats: el Montsec de Rúbies a llevant, i el Montsec d'Ares a ponent, cal considerar aquesta serra com una sola unitat morfoestructural.
D'entre els elements que integren els sistemes naturals del Montsec, cal destacar alguns d'ells pel seu especial interès i perquè compleixen alguns dels requisits bàsics de diversitat, representativitat, sigularitat i fragilitat que permeten definir aquest espai natural dins l'àmbit territorial de Catalunya.
En l'aspecte geològic, cal remarcar la singularitat dels gresos submareals de la vall d'Àger - les Alteres - coll d'Orenga, representants de diversos tipus de fàcies sedimentològiques de deltes mareals i platges. A part d'això, cal considerar pel seu excepcional interès paleontològic la pedrera de Rúbies, un jaciment juràssic superior dels més importants del país i inclús mundialment.
D'entre els elements biològics, destaquen diverses unitats de vegetació, tant per la seva representativitat com singularitat. El paisatge predominant és el de tipus mediterrani amb els obacs de caràcter submediterrani, i de forma molt localitzada l'eurosiberià.
El carrascar (Quercetum rotundifoliae) i molt més localitzat l'alzinar litoral típic (Quercetum ilicis galloprovinciale) ocupen una gran part del territori. A les obagues destaquen les rouredes de roure valencià (Violo-Quercetum fagineae), les de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), els bosquetons de til·lers, aurons i servers (Poo-Tilietum platyphylli) i en especial la fageda (Buxo-Fagetum) acompanyada d'un conjunt de plantes centreuropees, que troben en aquesta serra el seu límit més meridional del Prepirineu. Entre les comunitats dels indrets especials, cal esmentar les comunitats oromediterrànies de les carenes (Ononidetalia striatae) i les comunitats rupícoles de les cingleres i parets rocoses (Asplenietea rupestria) en què es refugien diverses plantes endèmiques com: Petrocoptis montsicciana, Aquilegia montsicciana, Brassica repanda ssp. turbonensis var. montsicciana, Centaurea emigrantis, etc. En els indrets de condicions especials i en les diverses etapes de substitució, apareix una notable diversitat de comunitats vegetals, moltes d'elles exclusives d'aquest territori (Teucrio-Thymetum fontqueri, Vicio-Geranietum sanguinei...). De les plantes inferiors, cal assenyalar l'interès micològic d'algunes zones d'aquest espai. La diversitat de paisatges permet la presència de nombrosos biòtops amb una gran riquesa faunística. Sens dubte, aquest espai presenta un poblament faunístic del més gran interès, donada la interacció entre els components mediterranis, predominants, i els eurosiberians. Aquest caràcter de transició, i el fet de constituir el límit meridional de distribució per a moltes espècies pirinenques com el tritó pirinenc (Euproctus asper) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), o el límit septentrional d'altres, com la merla cuablanca (Oenanthe leucura), determina la composició de biocenosis singulars. En aquestes conviuen, per exemple, espècies de requeriments tan diferents com el gat mesquer (Genetta genetta), de caràcter mediterrani, i la marta (Martes martes), de caràcter eurosiberià. Les comunitats de predadors (carnívors i rapinyaires) hi són molt ben representades; la llúdria és present als dos rius que travessen aquest espai. D'altra banda, cal destacar les comunitats higròfiles (canyissars) de l'embassament dels Terradets que són un important centre de nidificació i d'hivernada d'un gran nombre d'ocells aquàtics, i l'abundància de cingleres que són el medi vital per a una valuosa fauna rupícola. L'abundància de coves i avencs permeten el desenvolupament d'una notable fauna cavernícola que habita aquest medi, en alguns casos ben singular a Catalunya. En especial, s'ha de ressenyar l'interès dels quiròpters, per la seva diversitat (l'espai acull més de la meitat de les espècies catalanes) i per constituir una de les més importants àrees d'hivernada a Catalunya del rat penat de cova. Per acabar, la fauna invertebrada és especialment rica en els biòtops cavernícoles i mostra una gran diversitat amb nombroses espècies endèmiques: coleòpters cavernícoles del nucli prepirinenc del gènere Troglocharinus, lepidòpters rars i en perill d'extinció com Chemarina caliginearia, mol·luscs rars i endèmics (Moitessiera rollandiana i Xeroplexa ripacurcica montsicciana, miriàpodes, etc.).
Delimitacions
[modifica]Estan clarament definides en el Pla especial de delimitació del març del 2000 de la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya:
L'espai comprèn les subunitats orogràfiques del Montsec d'Ares i de Rúbies i també queden compresos l'embassament de Cellers i el riu Noguera Ribagorçana. Al nord, l'espai limita amb els barrancs de Jullana, de Sant Esteve de la Sarga i de Margarit, el riu Barcedana, la serra de Cuait i l'obaga de Comiols fins al Coll, mentre que al sud el límit s'emmotlla al peu de la muntanya”.
En el mateix document hi ha encara una altra delimitació molt detallada.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Rossell Sanuy, Joan. Gestació i naixement de la Serra del Montsec. Tremp: Garsineu Edicions, Gener 2014, p. 49-53. ISBN 9788494173431.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Serra del Montsec». Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/estat_tramitacio_plans.jsp?ComponentID=66557&SourcePageID=68191 Arxivat 2010-05-02 a Wayback Machine.. Cal cercar-hi l'enllaç per consultar el document de text adequat.