Sàlvia
|
Per a altres significats, vegeu «Sàlvia (desambiguació)». |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Salvia officinalis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | sage leaf (en)  i Sage oil (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 203260 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Tribu | Mentheae |
| Gènere | Salvia |
| Espècie | Salvia officinalis L., 1753 |
La sàlvia comuna (Salvia officinalis) és nativa del Mediterrani, però ara es cultiva també a escala comercial a Europa occidental, Rússia i als Estats Units. Té un tija llenyosa en la base de què parteixen tiges herbàcies que es renoven cada any. Se n'utilitzen les fulles, grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; també es consumeixen en infusió com a planta medicinal. La sàlvia s'utilitza, a més, com a inhibidora de la transpiració i per les seues propietats estrogèniques.
Etimologia
[modifica]El terme Salvia officinalis és una redundància de "planta medicinal que cura". Així Sàlvia prové de la combinació del mot llatí salvare (que cura) i l'epítet officinalis (medicinal) que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.
Ecologia
[modifica]Prefereix com a hàbitat els vessants pedregosos, les vores dels camins, els prats secs poc adobats i fèrtils i els llocs calcaris. Floreix al juny i al juliol.
Descripció
[modifica]Camèfit en forma de mata perenne petita d'una altura de 20 a 70 cm de longitud. És una planta d'arrels fasciculades que presenta una tija llenyosa, ramificada, de port erecte i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una sèrie de tiges herbàcies que es van renovant cada any, les quals poden atènyer de 20 a 50 cm de longitud. Té una escorça grisenca i amb nombroses rames densament piloses i foliades fins a la part superior. Les fulles són oposades i coriàcies, la mida de les quals és molt variable però que no supera els 9 cm de llargada i els 2,5 cm d'amplada. Tenen una forma ovalada i a la vegada de llança (lanceolada) i s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecíol. Presenten un marge dentat; són rugoses i espesses; i de color verd-grisós. Es caracteritzen per tenir una nervadura molt marcada i pennada que s'atenua a la base.
Les inflorescències són verticals i de tipus de raïm, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un verticil. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubulós el qual presenta els seus sèpals soldats (gamosèpala). La corol·la és de tipus bilabial, de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 lòbuls i l'inferior amb tres lòbuls. És de color blau-violeta, rosat o blanquinós. L'androceu està constituït per 2 estams fèrtils amb els filaments curts i inserits a la gorja de la corol·la. Estan articulats a l'àpex a partir d'un connectiu filiforme, més curt que el filament, i amb dues branques desiguals. El gineceu és súper i està format per dos carpels soldats en un ovari bilocular, que es converteix en tetralocular un cop madura. Els fruits són tetraquenis amb 4 mericarps ovoides i llisos; gairebé esfèric i de color bru fosc. És un fruit sec on al seu interior trobem una sola llavor no soldada al pericarp i de coberta generalment no consistent.
La droga d'aquesta planta, és a dir la part utilitzada, són les flors i les fulles. Per obtenir herba seca es fan servir les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aèria florida.
Composició química
[modifica]Conté fins a un 2,5% d'olis essencials que contenen:
- Tuiona: component principal (40% a 50%)
- Àcid ursòlic (1% a 2%)
- Flavonoides: glucosídics de luteolina i de l'apigenina.
- Àcids: rosmarínic (2% a 3%), cafèic i clorogènic.
- Tanins catèquics
- Carnosol: és la forma lactònica de la salvina (0,35%)
- Estrògens (hormones femenines)
- Vitamina B i C.
Usos
[modifica]- En infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós.
- En perfumeria, cosmètica.
- En preparats farmacèutics.
- En l'àmbit culinari: les fulles potencien el gust d'alguns menjars.
- Als licors.
- Als sabons: la infusió de les fulles de sàlvia, barrejat amb farigola i romaní, vigoritza i dona lluentor als cabells.
- Per enfortir les genives i pel tractament d'úlceres.
Accions farmacològiques
[modifica]- Cicatritzant i bactericida: Per curar les ferides i les úlceres, afavoreix la cicatrització i impedeix que una ferida es pugui infectar.
- Estomacals, antidiarreiques i antivomitives: Contra les digestions pesades, la diarrea i els vòmits és un bon remei prendre tres tasses repartides al llarg de tot el dia de la infusió de fulles seques amb aigua.
- Emmenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidat, evitant els problemes que tot això ocasiona, com ara el mal de cap, mal d'estómac i retenció de líquids.
- Diürètica: Afavoreix l'eliminació de líquids del cos, per la qual cosa resulta interessant pel conjunt de malalties que milloren amb l'eliminació d'aigua i la consegüent eliminació de toxines, especialment l'àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, artritis, reumatisme, cel·lulitis, etc.
- Hipoglucemiant: El seu ús disminueix la quantitat de sucre a la sang, resultant interessant a la diabetis.
- Dolors musculars: Resulta molt útil com a relaxant de la musculatura per tal de tractar malalties com la fibromiàlgia.
- Antisudoral: La thuyona, principi actiu principal, bloqueja les terminacions nervioses de les glàndules sudorípares.
- Abortiu: En certes quantitats ha estat utilitzat al llarg dels anys per dones per a evitar embarassos no desitjats.
Toxicitat
[modifica]Com que presenta una gran concentració de principis actius, cal utilitzar-la exclusivament en la dosi adequada i en ús extern, ja que si se supera la quantitat permesa resulta extremadament verinosa.
Pot afectar externament a la pell produint dermatitis, al sistema nerviós central, al fetge i pot produir avortaments.
Observacions
[modifica]No s'ha de confondre la sàlvia comuna ("Salvia officinalis L.") amb la sàlvia espanyola ("Salvia lavandulifolia Vahl."), ja que són bastant similars. Ara bé, la sàlvia espanyola té les fulles més petites, estretes i en forma de llança, que recorden les de la lavanda i que li donen el nom ("lavandulifolia" : fulla de lavanda).
Referències bibliogràfiques
[modifica]- Gran Enciclopedia de les plantes medicinals, Dr. Berdonces i Serra, Tikal Ediciones
- Plantes medicinals - El dioscòrides renovat per Dr. P. Font Quer, Editorial Labor S.A., Barcelona (1987)
- Arbustos - Guia de Naturaleza,Traducció de Margarida Costa Orfila editorial Blume, S.A Barcelona (1986)
