Vés al contingut

Mikhaïl Issakovski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMikhaïl Issakovski

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1900 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Glotovka (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1973 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, activitat traductora, periodisme d'opinió i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Smolensk
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, lletrista, periodista d'opinió, escriptor, traductor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1918 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme socialista Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 9113b9bd-5d49-430c-b54f-31a305b3735b Discogs: 805279 Find a Grave: 100326504 Modifica el valor a Wikidata

Mikhaïl Issakovski (Glotovka, 7 de gener de 1900 (Julià) - Moscou, 20 de juliol de 1973), nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Issakovski, rus: Михаи́л Васи́льевич Исако́вский, fou un poeta soviètic i rus, escriptor en prosa i traductor. Heroi del Treball Socialista (1970). Guanyador de dos Premis Stalin de primer grau (1943, 1949).

Comunista des de molt jove, va escriure molts poemes i cançons en lloança del règim; però la seva cançó més famosa és, sens dubte, la més apolítica, Katiuixa.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 19 de gener [C.J. 7 de gener] de 1900 al poble de Glótovka, uiezd de Iélnia, gubèrnia de Smolensk (avui raion d'Ugranski, óblast de Smolensk) en una família de pagesos pobres.[1] Va aprendre a llegir i escriure pel seu compte. A partir de la tardor de 1911, va poder anar a l'escola i es va graduar en la primavera de 1913, rebent un "5" en tots els temes. El 1915 va continuar els seus estudis al gymnasium, del qual va haver d'anar-se'n, ja que la família patia una gran necessitat. Un dels seus poemes d'estudiant, Prosba soldata, rus: Просьба солдата ("Sol·licitud d'un soldat"), es va publicar el 1914 al diari "Nov". El 1918 es va unir al PCUS. De 1921 a 1931 va treballar en diaris de Smolensk. El 1926, sent redactor d'un diari, va ajudar el seu jove talentós paisà Aleksandr Tvardovski. El 1931 es va traslladar a Moscou i va treballar com a editor de la revista Kolkhoznik. No obstant això, el 1932, a causa del deteriorament de la seva vista, va abandonar l'oficina editorial i es va dedicar únicament al treball literari.

Molts poemes d'Isakovski han estat musicats. Els més famosos són Katiuixa (rus: Катюша) i "Els enemics van cremar la seva pròpia barraca", (rus: Враги сожгли родную хату) (música de Matvei Blànter), "Al bosc prop del front" (rus: Влесу прифронтовом), "Les aus migratòries volen" (rus: Летят перелётные птицы), "Acordió solitari" (rus: Одинокая гармонь), "Sota els estels balcànics", (rus: Под звёздами балканскими) i altres. Les seves cançons "Així com eres, així et vas quedar" (rus: Каким ты был, таким ты и остался), i "Oh, el marfull floreix" (rus: Ой, цветет калина) es van utilitzar com a bandes sonores a la pel·lícula, Cosacs del Kuban (rus: Кубанские казаки) (1949).

El 1927, es va publicar la primera col·lecció de poemes del poeta, Próvoda v solome, rus: Провода в соломе ("Fils de palla") que van agradar a Maksim Gorki. Com a resultat de la cooperació amb Vladímir Zakhàrov, cançons amb les lletres d'Isakovsky apareixen al repertori del Cor Piatnitski. Les més famosa d'elles: «Вдоль деревни», «Провожанье», «И кто его знает». Segons Aleksandra Permiakova, actual directora artística del Cor Piatnitski, aquestes cançons van fer famós el cor. El poema Skazka o pravde, rus: Сказка о правде ("El conte de la veritat), escrit el 1945-1946, només es va publicar el 1987.

A més de nombroses col·leccions de poesia va publicar un llibre titulat O poetitxéskom masterstve, rus: О поэтическом мастерстве ("Sobre l'habilitat poètica"). Va dedicar molt de temps a transcriure i processar cançons antigues i contes de fades; també és conegut per les traduccions de l'ucraïnès, belarús i altres idiomes. Va traduir en particular les obres de Taràs Xevtxenko «Причинна», «Катерина», «Гоголю» i altres; els poetes belarussos Ianka Kupala («Нікому», «Над ракою Арэсай», «Адвечная песьня»), Iakub Kolas («Сымон-музыка») Arkadz Kuliaixou «(Прыгоды цымбал»).,[2] Adam Russak («Бывайце здаровы»); també va traduir cançons populars serbis i va escriure el llibre autobiogràfic Na Iélninskoi zemle rus: На Ельнинской земле ("Sobre la terra de Iélnia", 1969).

Mikhaïl estigué involucrat en política, i fou, durant quatre legislatures, diputat del Soviet Suprem de la RSFSR.

Mikhaïl Issakovski va morir el 20 de juliol de 1973. És enterrat al Cementiri de Novodévitxi (parcel·la núm. 7)

Premis i condecoracions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. (rus) Biografa a warheroes.ru
  2. De la traducció d'Issakovski del poema de Kuliaixou, el poeta montenegrí Radovan Zogović en va fer una traducció al serbocroat, i es va fer popular entre els partisans iugoslaus

Bibliografia

[modifica]
  • (alemany) Wolfgang Kasack, Lexikon der russischen Literatur ab 1917, Stuttgart: Kröner 1976; Segona edició sota el títol Lexikon der russischen Literatur des 20. Jahrhunderts, Múnic: Sagner 1992, ISBN 3-87690-459-5; Suplement Bibliogràfic i suplements biogràfics, Múnic: Sagner 2000, ISBN 3-87690-761-6
  • (rus) Mikhaïl Issakovski. На Ельнинской земле: Автобиографические страницы ("A la terra de Iélnina: pàgines autobiogràfiques") — Moscou: Sovietski píssatel, 1975. — 576 pàgs.

Enllaços externs

[modifica]