Vés al contingut

Maragda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Magadha.
Aquest article tracta sobre el mineral Maragda. Vegeu-ne altres significats a «Verd maragda».
Infotaula de mineralMaragda
Varietat de: beril

Maragda sense polir
Fórmula químicaBe₃Al₂(SiO₆O18)
Classificació
Categoriasilicats > ciclosilicats
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·límassiu a ben cristal·litzat
Estructura cristal·linaa = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2
Grup puntual(6/m 2/m 2/m) – dihexagonal dipiramidal
Massa molar537.50
Colorverd
Exfoliacióimperfecta {0001}
Fracturaconcoidal
Duresa7,5 a 8
Lluïssorvidriosa
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Diafanitattransparent a opaca
Densitat2,65 - 2,90
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.564–1.595,
nε = 1.568–1.602
Birefringènciaδ = 0,0040 a 0,0070
Fluorescènciano en té
Més informació
Referències[1][2]

Una maragda o esmaragda és un mineral, una varietat del beril, de color verd brillant degut al seu contingut de crom i de vegades de vanadi.[3] També es fa servir com a gemma, la qual és molt valorada perquè és l'única gemma de color verd que cristal·litza. El nom de maragda té prioritat sobre el de beril per anomenar el mineral.

Característiques

[modifica]

La maragda és una varietat de beril, de color verd degut a les impureses de crom i/o vanadi que pot arribar contenir. En la dècada de 1790, Louis Nicolas Vauquelin, el descobridor del crom, va demostrar que la maragda i beril eren essencialment el mateix compost químic i que les maragdes, stricto sensu, contenien crom. A les darreries del segle xx, es va descobrir que algunes maragdes contenen més de vanadi de crom. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7,5 a 8.

Formació i jaciments

[modifica]

Les maragdes, així com els berils, es poden trobar a les pegmatites. En l'antiguitat s'han extret maragdes a Egipte des de l'any 1500 abans de la nostra era, i a l'Índia i Àustria, almenys des del segle xiv.[4]

Colòmbia és, de lluny, el major productor mundial de maragdes, i constitueix el 50-95% de la producció mundial, depenent de l'any, l'origen i grau.[5] La producció de maragda a Colòmbia s'ha incrementat dràsticament en l'última dècada, augmentant en un 78% entre el 2000 i 2010.[6] Les tres principals àrees de mineria de maragdes a Colòmbia són Muzo, Coscuez i Chivor.

Zàmbia és el segon major productor del món, amb els seus dipòsits de la zona del riu Kafubu (mines Kagem), a uns 45 km al sud-oest de Kitwe, responsable del 20% de la producció mundial de pedres de qualitat gemma en 2004.[7]

Varietats

[modifica]
Maragdes trapiche, de Colòmbia

Es coneix una varietat de maragda anomenada maragda trapiche, la qual mostra característiques de creixement de sis radis.[8]

Altres usos

[modifica]

La maragda és la pedra del mes de maig i els signes del zodíac associats. Neró usava una maragda com a lent correctora per seguir els combats de gladiadors, ja que patia miopia.[9] S'aplicaven maragdes per pal·liar dolors d'ossos i com a amulet protector contra les serps, del mateix color de pell. S'han usat per predir el futur i per guarir malalties com la lepra.[10]

Referències

[modifica]
  1. «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
  2. «Beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
  3. Hurlbut, Cornelius S. Jr. and Kammerling, Robert C. (1991) Gemology, John Wiley & Sons, New York, p. 203, ISBN 0-471-52667-3
  4. «Pendant | V&A Search the Collections». [Consulta: 30 gener 2014]. Museum item number M.138-1975
  5. Badawy, Manuela. «Emeralds seek the 'De Beers' treatment». Reuters, 13-06-2012. Arxivat de l'original el 17 de juny 2012. [Consulta: 14 juny 2012].
  6. Wacaster, Susan. «2010 Minerals Yearbook: Colombia [ADVANCE RELEASE]». United States Geological Survey, 01-03-2012. [Consulta: 7 agost 2012].
  7. Behling, Steve and Wilson, Wendell E. (January 1, 2010) "The Kagem emerald mine: Kafubu Area, Zambia Arxivat 2013-05-10 a Wayback Machine.", The Mineralogical Record
  8. «Trapiche emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 novembre 2014].
  9. Suetoni, Vida de Neró XXXII
  10. Bruce Mitford, M., Enciclopedia de signos, Diana, Mèxic, 1997