Ovide Decroly
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juliol 1871 Ronse (Bèlgica) |
Mort | 12 setembre 1932 (61 anys) Uccle (Bèlgica) |
Residència | Bèlgica |
Formació | Universitat de Gant |
Activitat | |
Camp de treball | Pedagogia |
Ocupació | pedagog, neuròleg, psiquiatre, psicòleg, professor |
Alumnes | Amélie Hamaïde |
Ovide Decroly (Ronse, 23 de juliol del 1871 - Uccle, 10 de setembre del 1932) va ser un metge i psicopedagog belga, pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna. Els centres d'interès i la globalització corresponen respectivament a aquests camps de la pedagogia.
Decroly va ser un home profundament preocupat pel futur, compromès amb la societat, atent sempre als estudis i aportacions dels seus contemporanis, i disposat a contrastar aquestes dades amb la seva experiència quotidiana propera als infants. Es va apropar a la realitat escolar mitjançant tres enfocaments: va formular uns principis pedagògics sobre l'aprenentatge, va presentar uns processos didàctics i va proposar un programa educatiu alternatiu. La seva dedicació professional i els seus interessos van ser la vida (en el sentit biològic i humà), la humanitat (entesa com el conjunt d'homes en societat) i l'infant (a qui va dedicar tot el seu esforç).
Va néixer en una família de classe burgesa i culta. Orfe de mare, va créixer sota l'autoritat del seu pare, un industrial d'origen francès que es va fer càrrec de la seva educació i el va iniciar des dels seus primers anys de vida en els treballs manuals en un medi obert: un taller de bricolatge familiar que tenien al jardí de casa seva. Les feines manuals i tota la seva formació musical van marcar profundament la personalitat d'aquell nen, que es va convertir en un home culte, inquiet i interessat en la recerca d'allò desconegut.
Estudià medicina a Gant i amplià els seus estudis a Berlín i París. Va començar la seva activitat professional amb nens amb disfuncions mentals i el 1907 inclogué en el seu camp d'acció els infants psíquicament normals a l'École de l'Ermitage.
La seva influència ha estat determinant tant al seu país, com a la resta del món.[1]
Metodologia
[modifica]- “L'infant viu en un canvi perpetu, les seves possibilitats d'adquisició, d'abstracció i de generalització, d'emotivitat i de sentiment, d'iniciativa i d'energia, de resistència i de força de caràcter, s'obren, es desenvolupen, creixen d'una manera desigual, ondulatòria, no paral·lela, tal com ho fan les seves aptituds físiques, si no més”.
- “L'escola s'ha d'adaptar a l'infant. La seva primera tasca és observar-lo”.
- “És absurd de voler preparar a la vida social de demà amb procediments que convenien a la societat d'ahir”.
- “L'obra de l'educació més que tota altra obra humana ha de ser àgil i capaç d'evolució”.
- “La tasca de l'escola no és ensenyar a llegir, escriure, calcular, que són coses secundàries, sinó de fer viure l'infant, de fer-lo esdevenir un home”.
- “Ensenyar a observar amb precisió els fets naturals més importants, ensenyar a treure de l'observació conceptes generals, afavorir l'exteriorització d'allò que els conceptes determinen, tals són les finalitats de l'escola”.
- “Per a realitzar el seu comès l'escola ha d'ésser un mitjà on l'infant s'iniciï, a poc a poc, en les activitats i responsabilitats materials i socials de la vida real”.
- “L'infant, en lloc de rebre passivament una successió de nocions previstes, ha de participar directament i activament en l'elaboració d'aquestes nocions. Contribuir a la recerca de documents, a la confecció del material, a l'experimentació, a la descoberta. Res del mestre que parla, mentre els infants escolten, sinó col·laboració estreta, durant el curs de la qual l'infant aprèn a actuar”.
- “Per a cultivar l'activitat cal afavorir al màxim la intervenció d'aptituds motrius proporcionant els diversos utillatges, apropiats a l'edat, el sexe i als interessos i recursos locals, organitzant tot un ambient per a facilitar el maneig dels diversos materials i afavorir els assaigs”.
- “Aquests principis impliquen d'una part l'estudi de l'infant en ell mateix, i, de l'altre, les necessitats de la societat”.
- ”L'infant és un ésser social, l'escola ha d'ésser concebuda de tal manera que afavoreixi l'eclosió i el desenvolupament de les tendències socials de l'individu”.
CONCEPTE D'INFANT O D'INFÀNCIA
[modifica]CONCEPTE D'ALUMNE SEGONS L'AUTOR
[modifica]Segons Decroly:
- És un ésser biològic que s'adapta evolutivament als canvis del seu entorn.
- Adverteix que es respecti la seva originalitat juntament amb el seu organisme.
- S'ha de respectar l'originalitat de l'infant per a poder aconseguir una millora en la seva integració de les generacions joves amb el medi social.
PAPER DE L'ESCOLA
[modifica]L'escola tindrà un protagonisme molt important en el mètode, on tindrà els punts següents:
- Haurà de ser creada com un recinte aïllat del seu medi social, ja que és considerat com alguna cosa negativa i aportarà conseqüències horribles per a l'infant.
- L'escola és considerada com la institució humana més important.
Un dels trets més importants que va dir Declory va ser que l'escola hauria de modificar-se d'una manera més detallada, ja que considerava que aquest no complia els seus propòsits.
CENTRES D'INTERÈS
[modifica]S'organitzen a partir de les següents fases:
- L'observació: les activitats intel·lectuals han de ser continues i en el medi natural.
- L'associació: l'infant afegeix les seves experiències personals amb les representacions d'altres. Desenvolupant-se en: dimensió espacial, temporals, associacions tecnològiques, relacions de causa i efecte.
- Expressió: inclou tot allò que permet la manifestació del pensament d'una forma accessible.
Respecte al coneixement del medi natural i humà, Decroly diferència quatre necessitats bàsiques:
- Alimentació
- Protecció
- Defensa; contra els perills i els accidents que puguin sorgir
- Producció; actuar i treballar solidàriament, de la renovació constant, d'associació i d'ajuda mútua.
Obres
[modifica]- Les mesures de la intel·ligència del nen.
- Fets de psicologia individual i la psicologia experimental. 1908
- El tractament i educació dels nens deficients. 1915
- Cap a l'escola renovada, una primera etapa amb observacions aplicables al Perú: classificació dels escolars, programa de les idees associades, mètode dels centres d'interès. 1921
- Funció de globalització. 1923
- La llibertat de l'educació. 1925
- L'evolució de l'efectivitat. 1927
- La pràctica dels tests d'intel·ligència. 1928
- Problemes de la psicologia i la pedagogia (Actualitats pedagògiques). 1929
- La funció de la globalització i altres escrits. 1929
- La pràctica dels tests mentals: De O.Decroly i R.Buyse. Volum 7, Núm. 1 d'Enciclopèdia d'educació. 1930
- El desenvolupament del llenguatge parlat en el nen. 1930
- El joc educatiu: iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu. 1930
- El Doctor Decroly a Colòmbia. 1932
- Études de psychogenèse 1932
- La iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu pels jocs educatius: contribució a la pedagogia dels nens i dels irregulars. 1930
- Les aplicacions americanes de la psicologia a l'organització humana i a l'educació. 1937
Referències
[modifica]- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 26.
- ↑ «Escola Decroly». [Consulta: 24 novembre 2014].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Biografia d'Ovide Decroly. Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine. (francès)
- Escola Decroly
- Escola El Brot Arxivat 2012-01-03 a Wayback Machine.