One Night of Love

One Night of Love
	;
Fitxa
Direcció	Victor Schertzinger
Protagonistes	Grace Moore; Lyle Talbot; Tullio Carminati; Lluís Alberni; Henry Armetta; Jessie Ralph; Mona Barrie; Frederick Burton; André Cheron
Producció	Harry Cohn
Dissenyador de producció	Stephen Goosson
Guió	Edmund H. North
Música	Howard Jackson
Fotografia	Joseph Walker
Muntatge	Gene Milford
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1934
Durada	83 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema musical
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1935); Oscar a la millor actriu (1935); Oscar a la millor direcció (1935); Oscar al millor muntatge (1935); Oscar a la millor adaptació musical (1935); Oscar al millor so (1935) ;
Premis	Oscar a la millor adaptació musical (1933); Oscar al millor so (1933) ;

One Night of Love és una pel·lícula musical de la Columbia Pictures dirigida per Victor Schertzinger i protagonitzada per la soprano Grace Moore i Tullio Carminati.^[1] Basada en el relat “Don't Fall in Love” de Charles Beahan i Dorothy Speare,^[2] es va estrenar el 15 de setembre de 1934.^[3] Guanyà els Oscar a la millor banda sonora (la primera vegada que es concedia) i millor so en la gala dels Premis Oscar de 1934 i fou nominada en quatre categories més: a la millor direcció, a la millor actriu, a la millor pel·lícula i al millor muntatge.^[4] La revista Film Daily la classificà l'any següent com una de les 10 millors pel·lícules produïdes aquell any.^[5]

Argument

Després de fer una audició per a una ràdio, la cantant Mary Barrett informa els seus pares que marxa de Nova York per estudiar música a Milà. Allà aconsegueix feina al Cafè Roma, on l'eminent Giulio Monteverdi la sent cantar. Giulio promet la convertirà en una estrella si li permet controlar la seva vida i modelar-la però sense que això impliqui cap relació romàntica. En poc temps Mary està preparada per fer una gira pels teatres d'òpera de províncies i Giulio l'ajuda a superar la por escènica.

Després de diversos anys, Mary comença a cansar-se del domini i la disciplina de Giulio. A Viena, Mary i Giulio es troben amb una de les seves velles alumnes, Lally, que va renyir amb Guilio quan ella va intentar establir una relació. La Mary es posa gelosa i fa veure que té laringitis i Giulio s’hostatja en un hotel diferent. Mary creu que Guilio s'ha anat amb Lally i per això visita Bill Houston, un vell amic que es vol casar amb ella. Després d'un dia tirant fruita als seus cartells, Mary decideix no cantar aquella nit. Per persuadir-la de continuar Giulio li diu que Lally ocuparà el seu lloc i després se li declara. Mary interpreta "La Barrett" de Carmen de Bizet i el paper li guanya una invitació de la Metropolitan però Giulio insisteix que no està preparada. Bill marxa cap a Nova York i diu a Mary que són molt diferents. En tornar a un sopar que Giulio ha preparat per a Mary, Lally menteix a Mary dient que encara manté una relació amb l'empresari. La nit del seu debut a Madame Butterfly Mary està massa nerviosa per pujar a l'escenari, fins que veu en Giulio al seu lloc habitual a la caixa de l’apuntador. Un amic li ha explicat a Mary l'escapada de Lally, però s'havia mostrat massa orgullosa per trucar a Giulio sola.

Repartiment

Grace Moore (Mary Barrett)
Tullio Carminati (Giulio Monteverdi)
Lyle Talbot (Bill Houston)
Mona Barrie (Lally)
Jessie Ralph (Angelina, criada)
Luis Alberni (Giovanni, assistent de Giulio)
Andrés de Segurola (Galuppi)
Nydia Westman (Muriel)
Rosemary Glosz (Frappazini)
Jane Darwell (mare de Mary)
William Burress (pare de Mary)
Leo White (florista)

Premis i nominacions

Categoria	Nominats	Resultat
Millor pel·lícula	Columbia Pictures	Nominat
Millor banda sonora	Victor Schertzinger i Gus Kahn	Guanyador
Millor so	John Livadary	Guanyador
millor direcció	Victor Schertzinger	Nominat
millor actriu	Grace Moore	Nominat
millor muntatge	Gene Milford	Nominat

Referències

↑ Green, Stanley. Hollywood Musicals Year by Year (en anglès). Hal Leonard Corporation, 1999, p. 32. ISBN 978-0-634-00765-1.
↑ Reid, John Howard. Your Colossal Main Feature Plus Full Support Program (en anglès). Lulu.com, 2005-03-23, p. 131-132. ISBN 978-1-4116-2909-7.
↑ «One Night of Love» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 19 març 2023].
↑ «The 7th Academy Awards (1935) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 19 març 2023].
↑ The 1935 Film Daily year book (en anglès). Film Daily, 1935, p. 59.

Enllaços externs

One Night of Love al catàleg de l’American Film Institute

[1] Green, Stanley. Hollywood Musicals Year by Year (en anglès). Hal Leonard Corporation, 1999, p. 32. ISBN 978-0-634-00765-1.

[2] Reid, John Howard. Your Colossal Main Feature Plus Full Support Program (en anglès). Lulu.com, 2005-03-23, p. 131-132. ISBN 978-1-4116-2909-7.

[3] «One Night of Love» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 19 març 2023].

[4] «The 7th Academy Awards (1935) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 19 març 2023].

[5] The 1935 Film Daily year book (en anglès). Film Daily, 1935, p. 59.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]