Vés al contingut

José Luis Arrese Magra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Luis Arrese Magra

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Luis Arrese Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1905 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 1986 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Corella (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 – José María Martínez y Sánchez-Arjona →
Ministre d'Habitatge
25 febrer 1957 – 17 març 1960
← cap valor – José María Martínez y Sánchez-Arjona →
Ministre Secretari General del Moviment
15 febrer 1956 – 25 febrer 1957
← Raimundo Fernández CuestaJosé Solís Ruiz →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1958
← Raimundo Fernández CuestaJosé Solís Ruiz →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 12 maig 1946
Procurador a Corts
1943 – 1977
Ministre Secretari General del Moviment
19 maig 1941 – 20 juliol 1945
← Agustín Muñoz GrandesRaimundo Fernández Cuesta →
Governador civil de la província de Màlaga
1939 – 1941
← Francisco Prieto MorenoEmilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS
Falange Espanyola de les JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaría Teresa Sáenz de Heredia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Monument a José Luis de Arrese a Corella (Navarra).

José Luis Arrese Magra (Bilbao, 14 d'abril de 1905 - 1986) fou un arquitecte[1] i polític basc que fou diverses vegades ministre en governs presidits per Francisco Franco.

Biografia

[modifica]

De jove va afiliar-se a Falange i a la guerra civil espanyola lluità al bàndol nacional. Un cop instaurat el franquisme, el 8 de novembre de 1939 fou nomenat governador civil de Màlaga.[2]

El 19 de maig de 1941,[3] Francisco Franco va encarregar-l'hi la secretaria general del Movimiento, en la que va destacar-se com a germanòfil, va publicar a la premsa del Movimiento les instruccions de reclutament per formar una divisió espanyola de voluntaris per a anar a lluitar a l'URSS amb els nazis.[4] El 20 de juliol de 1945, Arrese, per a l'opinió pública internacional era considerat com a pro-nazi, per això Franco va cessar-lo junt a altres ministres del govern per a donar una imatge menys identificada amb els perdedors de la Segona Guerra Mundial.[5]

El 15 de febrer del 1956, Franco va nomenar-lo un altre cop Ministre Secretari General del Movimiento, va intentar crear en aquella etapa unes lleis que institucionalitzessin la dictadura, però va trobar nombrosos obstacles, finalment com que no va trobar el suport necessari, va voler dimitir el 1957, i Franco, va encomenar-li la creació del nou ministeri de l'Habitatge, passant a ocupar Arrese aquesta nova cartera el 25 de febrer del 1957, càrrec que desenvolupà fins al 17 de març del 1960, en què fou destituït.[6][7] Fins al final del règim va dedicar-se a actuar com a Procurador a Corts i Conseller Nacional del Movimiento.[3]

Obres

[modifica]

Política

[modifica]
  • La revolución social del nacionalsindicalismo, escrit en 1935 i publicat en 1940.
  • Manuales del Pensamiento Falangista (1942)
  • Escritos y Discursos (1943)
  • Participación del pueblo en las tareas del Estado (1944)
  • La revolución económica como principio y base de la Revolución Social (1945)
  • El Estado totalitario en el pensamiento de José Antonio (1945)
  • El Movimiento Nacional como sistema político (1945)
  • Nuevos escritos y discursos (1945)
  • Misión de la Falange (1945)
  • Capitalismo, comunismo, cristianismo (1947)
  • Hacia una meta institucional (1957)
  • Una etapa constituyente (1982)
  • Política de Vivienda (1959 y 1961)
  • Treinta años de política, Madrid, 1966
  • Una etapa constituyente, Barcelona, Editorial Planeta, S.A., 1982

Literatura

[modifica]
  • Poesías (1930).
  • Esa estrella que brilla solitaria (1948)
  • Málaga desde el punto vista urbanístico, (1941)
  • Historia de una casa (1947)
  • Arte religioso de un pueblo de España (1963)
  • La Arquitectura del Hogar y la ordenación urbana, como reflejo de la vida familiar y social de cada época (1967, Discurso de entrada en la Academia)
  • Antonio González Ruiz, Madrid, 1973
  • Arqueología (Catálogo de la colección), Madrid, Autor-editor, 1978
  • El Arte, la Fundación y la Medalla de Honor , Catálogo del Arte Existente en la Casa Museo, capilla Panteón de la parroquia de San Miguel, Museo del Monasterio De La Encarnación. Madrid 1980, Fundación Arrese.
  • Catálogo general de Arte Sacro en el Museo de la Encarnación, Corella, Autor-editor, 1983.

Història

[modifica]
  • Los vascos en Lanzarote, 2º premio en Euskalerriaren Alde, 1927
  • El Músico Blas de Laserna (1952)
  • El conde Rotrou El Grande, (1964)
  • Diccionario biográfico de corellanos ilustres (1969)

Referències

[modifica]
  1. «ABC» (en castellà), 07-11-1967. [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. «José Luis de Arrese y Magra» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 10 febrer 2011].
  3. 3,0 3,1 Alzugaray, Juan José. Vascos relevantes del siglo XX. Encuentro, 2004, p.51. ISBN 8474907330. 
  4. Sinova, Justino. La censura de prensa durante el franquismo. Barcelona: De Bolsillo, 2006, p.261. ISBN 9788483461341. 
  5. Arasa, Daniel. Historias curiosas del franquismo. Ediciones Robinbook, 2008, p.151. ISBN 8479279796. 
  6. Governs d'Espanya 1931-2008
  7. Gallego, José Andrés. La época de Franco, Volum 1. Ediciones Rialp, p.110. ISBN 8432123595. [Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
  • Auñamendi Eusko Entziklopedia, José Luis de Arrese y Magra (castellà)