Vés al contingut

John Morton (cardenal)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Morton

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1420 Modifica el valor a Wikidata
Milborne St Andrew (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1500 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Knole House (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Canterbury Modifica el valor a Wikidata
Cardenal prevere Sant’Anastasia
23 setembre 1493 – 15 setembre 1500
← Antonio Pallavicini GentiliAntonio Trivulzio →
Lord canceller
6 març 1487 – 15 setembre 1500
← John AlcockHenry Deane →
Arquebisbe de Canterbury
6 octubre 1486 – 15 setembre 1500
← Thomas BourchierThomas Langton →
Bisbe d'Ely
8 agost 1478 – 6 octubre 1486
← William GreyJohn Alcock →
Diòcesi: bisbat d'Ely
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutge, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióThomas Bourchier Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 16368100 Modifica el valor a Wikidata

John Morton (Milborne St Andrew, 1420 - Knole House, 15 de setembre de 1500) fou un cardenal anglès.

Biografia

[modifica]

Nascut a Dorset, es va educar al Balliol College d'Oxford. El febrer de 1477 va ser enviat pel rei Eduard IV juntament amb Sir John Donne, com a ambaixador a la cort francesa. El rei Eduard el va nomenar bisbe d'Ely el 8 d'agost de 1479 i va ser consagrat el 31 de gener de l'any següent.

Després del canvi dinàstic de 1485, Enric VII el va nomenar, el 1486, arquebisbe de Canterbury, fent-lo Lord Canceller l'any següent. El 1493 va ser nomenat cardenal titular de l'església de Sant'Anastasia a Roma pel papa Alexandre VI. Va fer construir l'antic palau de Hatfield House on la futura reina d'Anglaterra Elisabet I va passar la major part de la seva infància.

Com a lord canceller Morton es va encarregar de restaurar les finques reials arruïnades per Eduard IV. Al final del regnat d'Enric VII, la frugalitat d'aquest i la política fiscal de Morton, implementada per Edmund Dudley i Richard Empson, havien tornat a reconstituir el tresor reial.

Morton va ser l'autor d'una màxima coneguda més tard com a "Morton's Fork" (bifurcació de Morton) que diu: "Si es veu que un súbdit viu de manera frugal, llavors li diràs que ha estalviat prou diners intel·ligentment per permetre's ser generós amb el rei. Si, en canvi, un súbdit viu una vida de gran extravagància, com que la seva opulència és tan evident, es pot permetre donar també molt al rei."

Mecenes i amant de la literatura i l'art, Morton va permetre que Thomas More, finançant-lo, emprengués els seus estudis a la Universitat d'Oxford i aquest el va esmentar a la seva obra principal, l'Utopia.

Després de la seva mort va ser enterrat segons el seu testament a la capella de la Mare de Déu de la catedral de Canterbury mentre que a la cripta de la mateixa es va aixecar un cenotafi amb la seva efígie decorada per àngels, el barret del cardenal i les bàculs amb la inscripció MOR (a joc de paraules amb el seu cognom: Mor-ton).

Bibliografia

[modifica]