Vés al contingut

John Atanasoff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Atanasoff

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) John Vincent Atanasoff
(bg) Джон Винсънт Атанасов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Hamilton (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Frederick (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Wisconsin-Madison
Mulberry High School
Universitat de Florida
Universitat Estatal d'Iowa Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn Hasbrouck van Vleck Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, matemàtic, informàtic, professor d'universitat, inventor, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal d'Iowa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralClifford Berry, Charles Joseph Thorne i Roy Herbert Cook Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 10142061 Modifica el valor a Wikidata
John Vincent Atanasoff.
Monument dedicat a John Atanasoff a Sofia, Bulgària.

John Atanasoff (Hamilton, Nova York, 4 d'octubre de 1903 - Frederick, Maryland, 16 juny de 1995) va ser un destacat enginyer electrònic estatunidenc d'origen búlgar. El seu treball va ser fonamental per al desenvolupament de l'ordinador digital modern.[1]

Història

[modifica]

En part a causa de la pesadesa de l'ús de la calculadora mecànica de Monroe, que era la millor eina de càlcul que disposava Atanasoff mentre escrivia la seva tesi doctoral, va començar a buscar un ús en les calculadores de Monroe esclaves i del tabulador IBM per a la resolució de problemes científics. El 1936 va inventar una calculadora analògica per a l'anàlisi de la geometria de superfícies. La tolerància mecànica requerida per aconseguir una bona exactitud el va portar a considerar un disseny digital. L'Atanasoff Berry Computer (ABC) va ser concedida pel professor partint d'una idea feliç durant l'hivern de 1937-1938. La idea li va sorgir en una taverna on va apuntar els principis del seu computador en un tovalló de paper. Aquests principis eren quatre: ús de l'electrònica i l'electricitat, ocupació de nombres binaris, ús de condensadors com a elements de memòria i càlcul directe d'operacions lògiques. Per al desenvolupament de l'enginy, Atanasoff va pensar a comptar amb l'ajuda d'un alumne graduat. Va consultar al seu col·lega Harold Anderson, i aquest li va recomanar Clifford Berry. Amb una beca de 650$ concedida al setembre de 1939, l'ABC va comptar amb un prototip; era el millor que s'havia fet fins al moment. El novembre d'aquest mateix any aquest primer prototip sumava o restava dos registres de vint bits usant un bit de ròssec, i és el primer computador electrònic digital conegut. Els punts claus que definien l'ABC eren un sistema numèric binari i l'ús de la lògica booleana per resoldre sistemes de fins a 29 equacions lineals. L'ABC no tenia Unitat Central de Procés (CPU), però estava dissenyat com una màquina electrònica i usava vàlvules de buit per aconseguir una ràpida velocitat de procés. També usava una memòria regenerativa a força de condensadors diferenciada de la resta de l'arquitectura, un sistema encara usat avui en les memòries DRAM.

L'embolic de la propietat intel·lectual

[modifica]

Atanasoff coneix Mauchly

[modifica]

John Atanasoff va conèixer John Mauchly en l''American Association for the Advancement of Science' celebrat a Filadèlfia el desembre de 1940, on Mauchly realitzava una demostració del seu 'harmonic analyzer'. Aquesta era una calculadora analògica per a l'anàlisi de dades meteorològiques. Atanosoff va parlar-li a Mauchly sobre el seu nou enginy digital i el va convidar a veure'l. Durant aquest mateix viatge a Filadèlfia, Atanasoff i Berry van visitar l'oficina de patents a Washington, on la seva investigació els va assegurar que els conceptes en què es basava la seva màquina eren nous. El 15 de gener de 1941, un article aparegut en el 'Des Moines Register' parlava de l'ABC com "una màquina de computació electrònica" amb més de 300 tubs de buit que podia "calcular complicades equacions algebraiques". El juny de 1941 Mauchly va visitar Atanasoff a Ames, Iowa per veure l'ABC. Durant aquests quatre dies com a convidat d'Atanasoff, Mauchly va discutir minuciosament el prototip de l'ABC, el va examinar, i va revisar el disseny manuscrit d'Atanasoff detalladament. Abans d'aquesta visita, Mauchly no havia proposat el disseny d'un computador digital. El setembre de 1942 Atanasoff va abandonar el l'estat d'Iowa per un lloc en el 'Naval Ordenance Laboratory' a Washington DC. Va confiar la sol·licitud de la patent de l'ABC als administradors del 'Iowa State College'. La sol·licitud mai va ser emplenada. Mauchly va visitar Atanasoff en múltiples ocasions a Washington durant 1943 i van discutir teories de computació, però no va esmentar que estava treballant en un projecte per a la construcció d'un computador. El treball personal de Mauchly, com ell mateix va dir, era massa secret per ser revelat. La construcció de l'ENIAC de John Mauchly amb l'ajut de John Presper Eckert entre 1943 i 1946, el primer computador de Turing, va suscitar la controvèrsia sobre qui era el veritable inventor del computador modern.

La patent

[modifica]

La disputa sobre els drets de la patent van desembocar en un plet el 26 de maig de 1967 de Honeywell Inc. contra la patent de l'ENIAC, defensada per Sperry Rand en nom de Mauchly i Eckert al jutjat del districte de Minneapolis, Minnesota. El procés, un dels més llargs i costosos en els jutjats federals en el seu temps, va començar l'1 de juny de 1971 i va durar fins al 13 de març de 1972, i va comptar amb 77 testimonis. Va ser legalment resolt el divendres 19 d'octubre de 1973, quan el jutge de districte Earl R. Larson va declarar invàlida la patent, dictaminant que l'ENIAC havia heretat moltes idees claus de l'Atanasoff Berry Computer. El jutge Larson va dir textualment: "Eckert i Mauchly no van inventar ells sols el primer computador electrònic, sinó que van partir des d'un del Dr. John Vincent Atanasoff". La decisió a Honeywell Inc. contra Sperry Rand Corp et al. va ser tan ben corroborada que no hi va haver apel·lació. Però el veredicte va ser poc publicitat en el seu temps, potser perquè va quedar enfosquit pel cas Watergate. Tot i la reivindicació d'Atanasoff, la seva victòria no va ser completa, ja que l'ENIAC, i no l'ABC, continua sent considerat el primer computador modern.

Rèplica de 1997 del computador Atanasoff-Berry, Durham Center, Iowa State University

Després de la guerra

[modifica]

Després d'acabar la Segona Guerra Mundial Atanasoff va continuar treballant per al govern i va desenvolupar sismògrafs i microbaròmetres especialitzats en la detecció d'explosions a llarga distància. El 1952 va fundar i va dirigir la 'Ordenance Engineering Corporation'. El 1956 va vendre la seva companyia a la 'Aerojet General Corporation' i es va convertir en el president de la seva divisió atlàntica. L'ABC es va convertir en un simple record. No va ser fins a 1954 quan es van escoltar rumors que algunes de les seves idees havien estat 'manllevades'. La patent de l'ENIAC va ser sol·licitada el 1947 però no va ser concedida fins al 1964. El 1961 Atanasoff va fundar una altra empresa, 'Cybernetics Incorporated'. Només es va involucrar gradualment en la disputa legal veient el ràpid creixement de les companyies d'ordinadors. Seguint a la resolució de la patent, Atanasoff va ser afectuosament reconegut pel 'Iowa State College', que s'havia convertit en la 'Iowa State University'. Més tard van arribar més premis. Es va retirar a Maryland i va morir el 1995. John Mauchly, Presper Eckert, i les seves famílies mai van admetre cap conducta incorrecta.

Honors i distincions

[modifica]

Ivan, pare d'Atanasoff, havia emigrat el 1889 des de Bulgària amb 13 anys. El 1970 Atanasoff va ser convidat a Bulgària per la 'Bulgarian Academy of Sciences' perquè el govern búlgar li atorgués l'ordre 'Cyril i Methodius' al mèrit de primera classe. Estava orgullós perquè Bulgària va ser el primer país a reconèixer el seu treball i sempre emfatitzava en les seves arrels búlgares. El 1981 va rebre la 'Computer Pioneer Medal' atorgada pel prestigiós 'Institute of Electrical and Electronics Engineers' (IEEE). L'Atanasoff Hall, un edifici d'informàtica al campus de la 'Iowa State', rep el seu nom en honor seu. Finalment, el 1990, el president George H. W. Bush va premiar Atanasoff amb la 'United States National Medal of Technology'. Va rebre altres distincions, entre les quals:

  • U.S. Navy Distinguished Service Award (1945)
  • Citation, Seismological Society of America (1947)
  • Citation, Admiral, Bureau of Ordnance (1947)
  • Cosmos Club membership (1947)
  • Order of Cyril and Methodius (1970)
  • Doctor of Science (hon.) University of Florida (1974)
  • Honorary membership, Society for Computer Medicine (1974)
  • Iowa Inventors Hall of Fame (1978)
  • Iowa Governor's Science Medal (1985)
  • Order of Bulgaria, First Class Award (1985)
  • Computing Appreciation Award, EDUCOM (1985)
  • Holley Medal, American Society of Mechanical Engineers (1985)
  • Coors American Ingenuity Award (1986)
  • Doctor of Science (hon.) University of Wisconsin (1987)

Referències

[modifica]
  1. «John Vincent Atanasoff. The father of the computer» (en anglès). Columbia University. [Consulta: 8 novembre 2015].