János Bolyai
  | |
| Nom original | (hu) Bolyai János |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 15 desembre 1802 Cluj-Napoca (Romania) |
| Mort | 27 gener 1860 (57 anys) Târgu Mureș (Romania) |
| Causa de mort | malaltia |
| Sepultura | Reformed Protestant cemetery (en)  |
| Residència | Transsilvània |
| Formació | Acadèmia Militar Teresiana (1818–1822) |
| Director de tesi | Farkas Bolyai |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria, geometria no euclidiana i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Professors | Farkas Bolyai |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Farkas Bolyai |
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17[1] o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
El seu pare, Farkas Bolyai, també era matemàtic i amic de Carl Friedrich Gauss. Entre 1818 i 1822 va estudiar al Col·legi Reial d'Enginyeria de Viena. El 1832 va publicar un complet tractat en geometria no euclidiana, sense conèixer a Nikolai Lobatxevski, que tres anys abans havia publicat un estudi semblant, per la qual cosa els seus èxits matemàtics no van ser merescudament reconeguts. El seu pare li havia enviat una carta a Carl Gauss perquè aquest el prengués com a deixeble, però aquest es va negar, adduint que els seus èxits els havia concebut deu anys enrere, però que no els havia publicat, encara que en cartes a altres matemàtics en reconegué el seu geni. Això va desanimar irremeiablement a János Bolyai i mai no va continuar la seva carrera com a matemàtic.
Va pertànyer al cos d'oficials-enginyers de l'exèrcit austríac durant 11 anys, on va destacar per la seva gran capacitat lingüística, que li va permetre parlar fins a nou idiomes estrangers (inclòs el xinès) i per les seves qualitats de violinista, ballarí i esgrimidor.
A l'any 1843, afectat de febres, va haver de jubilar-se de la carrera militar. Des de llavors es va dedicar a la recerca matemàtica. Va morir de pneumònia el 1860.
En el seu homenatge, s'ha col·locat el seu nom a un cràter d'impacte lunar. No es conserven fotos de Bolyai, encara que durant la dècada del 1960 els moviments nacionalistes soviètics van publicar un retrat d'un model com a seu en diferents impressions.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Bolyai, Janos». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 264. ISBN 8429270043.
