Iota d'Orió
Iota d'Orió (ι Orionis) és un sistema estel·lar múltiple a la constel·lació d'Orió. És el vuitè membre més brillant de la constel·lació i el més brillant dels que conformen l'espasa d'Orió, amb magnitud aparent +2,75. El component principal, Iota d'Orió Aa1, s'anomena oficialment Hatysa. Tradicionalment el sistema també és conegut pel nom àrab Na’ir al Saif,[8] que significa precisament «la brillant de l'espasa».
Situat a una incerta distància de 1.300 anys llum —però que pot arribar a ser de fins a 2.000 anys llum—, Hatysa és un gegant blau de tipus espectral O9III molt calent. Amb una temperatura efectiva de 31.500 K, 25.000 K més calent que el Sol.
Hatysa és, a més, una estrella binària espectroscòpica.[9] Al costat del gegant blau, amb un període orbital de només 29 dies, es mou un estel blanc-blavós de tipus B1 en una òrbita molt excèntrica que fa que la separació entre els dos estels oscil·li entre 0,11 i 0,8 ua. La gran excentricitat del sistema pot explicar-se sobre la base de dos estels fugitius de tipus espectral gairebé idèntic, AE del Cotxer i Mi de la Coloma. El càlcul de les trajectòries dels estels suggereix que fa 2,5 milions d'anys, una trobada propera entre dos sistemes binaris va resultar en l'expulsió a gran velocitat de dos dels estels —AE del Cotxer i Mi de la Coloma— mentre que els altres dos van aconseguir romandre units en una òrbita molt excèntrica.
Altres dos estels molt més allunyats, a 50 i 11 segons d'arc, completen el sistema estel·lar de Iota d'Orió.
Referències
[modifica]- ↑ E. J. Alfaro «The Galactic O-Star Spectroscopic Survey. I. Classification system and bright northern stars in the blue-violet at R ~ 2500». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 10-03-2011, pàg. 24. DOI: 10.1088/0067-0049/193/2/24.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «The determination of T_eff_ of B, A and F main sequence stars from the continuum between 3200 A and 3600 A». Astronomy and Astrophysics, 1995, pàg. 553–564.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 9-2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
- ↑ 7,0 7,1 «Coarse analysis of the helium weak B star iota Ori B» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1970, pàg. 197–203.
- ↑ «Na'anar al Saif» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Iota Orionis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 desembre 2020].
