Vés al contingut

Híria de la Pulla

Plantilla:Infotaula indretHíria de la Pulla
Map
 41° 52′ 45″ N, 15° 44′ 46″ E / 41.879167°N,15.746111°E / 41.879167; 15.746111
Probablement Híria estigui sota les aigües del llac de Varano, visible en aquesta imatge.

Híria de la Pulla (en grec antic Ύρια ; en llatí Hyria o Uria) fou una ciutat de la Pulla, a la costa de la mar Adriàtica, al nord del cap de Gargano, a la badia anomenada Urias Sinus. És esmentada per Estrabó,[1]Pomponi Mela,[2] Plini el Vell[3] i Claudi Ptolemeu[4] com a ciutat dels daunis. La ciutat és esmentada també per Dionís Periegetes com a ciutat marítima a l'entrada de l'Adriàtic, als límits amb el país dels iapigis.[5] Com que no apareix descrita per cap altre autor, una de les teories, segons les indicacions d'Estrabó, és que correspongui amb Rodi, una petita ciutat a uns 30 km a l'oest de Viesti prop del Llac de Varano que podria ser una deformació de Lacus Urianus. Les teories més recents indiquen que està enfosa dins la riba oest d'aquest llac. Es produeix alguna confusió amb Híria de Calàbria (situada a la moderna Pulla).

Història

[modifica]

Probablement fou fundada en l'època dels daunis (I mil·lenni aC) i després es va anar fent grega durant la segona colonització grega (segles VIII-V aC).

Va tenir el seu apogeu en època prèvia a la dominació romana, fins al punt de tenir moneda pròpia. Algunes monedes amb la inscripció en alfabet grec YPIA o YPIATΩN o, abreujat YP són els únics testimonis arqueològics que han perviscut.

Estava unida a la ciutat de Tiati (anomenada Teanum Apulum pels romans) a través d'una important calçada que recorria tot el Gargano septentrional.

La ciutat va desaparèixer de forma misteriosa, potser ja en època de l'Imperi Romà (segles I-V dC).

Tradicionalment s'ha suposat que va quedar submergida sota les aigües del llac de Varano a causa d'un terratrèmol i per això el llac hauria pres el nom d'"Urianum". Potser els ciutadans no van tenir temps de fugir i van perir en aquella tragèdia de la natura.

El problema de la localització

[modifica]

La seva localització roman encara avui una incògnita en debat:[a] la tradició historiogràfica l'identifica amb Vieste o amb Rodi, però alguns estudis recents semblen col·locar-la amb més certesa a la riba occidental del Llac de Varano, que a l'antiguitat era universalment conegut com a "Sinus Urianum".

Els historiadors dels segles xvi i xvii, Gabriele Barrio, Girolamo Marafioti i l'abat Fiore da Cropani van identificar, basats en lectures errònies, l'actual Condojanni [b] amb l'antiga Uria. En els seus escrits van afirmar que la ciutat podia haver estat fundada per Idomeneu, rei de Creta, que havia fugit de la Lòcrida grega i citaven com a suport d'aquesta hipòtesi a Titus Livi i a Estrabó.

Diverses campanyes d'excavacions fetes a començaments del segle XX i continuades a la dècada del 1950 a la plana que envolta el Llac de Varano han aportat restes d'una ciutat romana i la seva necròpoli.

Notes

[modifica]
  1. Les coordenades que s'indiquen són les del llac de Varano
  2. Condojanni és una pedania del municipi italià anomenat Sant'Ilario dello Ionio

Referències

[modifica]
  1. «Ante hunc sinum est promontorium Garganum... quod si circumflexeris oppidum invenies Urium», Estrabó "Geographica", VI, 3, 9
  2. «Dauni autem Tifernum, Celternium, Larinum, Teanum, denique montem Garganum. Sinus est continuo apulo litore incintus nomine Urias, modicus spatio, pleroque asper accessu. Extra Sipontum», Pomponi Mela, "De situ orbis", II, capítol IV
  3. «Hinc Apulia Dauniorum ... in qua oppidum Salapia ..., Sipontum, Uria, amnis Cervalus, Dauniorum finis», Plini el Vell, "Naturalis historia", III, capítol II
  4. «Salapia, Sipontum, Apeneste, Garganum mons et - iuxta sinum Adriaticum - Hyrium», Claudi Ptolemeu, "Geografia", III, I, 17
  5. «Gentes Iapigum extentae sunt usque ad Hyrium maritimum», Dionís Periegetes, "Orbis Terrae Descriptio", V, 379

Bibliografia

[modifica]
  • De Donato, Francescantonio. "Cenno storico intorno l'antica città di Uria Marittima nel Gargano, ora lago e campagna di Varano d'Ischitella", 1886. 
  • Del Viscio, Giuseppe. "Uria: studio storico-linguistico-archeologico", 1921. 
  • Cipriani, Eugenio «Uria garganica: origine, ubicazione, vicende e scomparsa». Archivio storico pugliese, VI, 1955, pàg. 263-292.
  • Russi, Angelo «Uria Garganica e una nuova iscrizione funeraria». Terza miscellanea greca e romana, 1971, pàg. 211-223.
  • Russi, Angelo «Nuove ricerche storiche ed epigrafiche su Uria Garganica». Ricerche e studi, X, 1977, pàg. 151-168.
  • Russi, Vittorio «Uria garganica: note di topografia antica e medievale». Cenacolo, XI-XII, 1981-1982, pàg. 52-62..
  • Diversos Autors. Uria Garganica e la grotta di Venere sull'isolotto del faro di Vieste. Vieste: Acta del Conveni Internacional de Vieste 17-18 octubre 1987, 1998.