Kara-Daria
Tipus | riu | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Continent | Àsia | |||
País de la conca | Kirguizstan i Uzbekistan | |||
Entitat territorial administrativa | província d'Oix (Kirguizstan) | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | Província del Turquestan (Kazakhstan) | |||
Localització | Sirdarià | |||
| ||||
Afluents | Kurshab River (en) , Aravan River (en) , Jazy River (en) , Kegart River (en) , Kara-Unkyur (en) , Kara-Kulja River (en) , Ak-Buura River (en)
| |||
Característiques | ||||
Dimensió | 180 () km | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 30.100 km² | |||
Mesures | ||||
Cabal | 136 m³/s | |||
El Kara-Daria (kirguís: Кара-Дарыя, Qara-Darıya/Kara-Daryýa, قارا-دارىيا; uzbek: Qoradaryo, Қорадарё, قارەدەريا - literalment riu negre-) és un riu que es troba a les regions d'Oix del Kirguizstan, i a les regions de Namangan i Andidjan de l'Uzbekistan. És el tributari esquerre, i un dels principals, del Syr Daria. El riu és format per la confluència entre el riu Kara-Kuldzh i el riu Tar. Es coneixen més de 200 tributaris del Kara-Daria; els més llargs són el riu Jazy, el riu Unkur, el Kegart, el Kurshab, l'Absir Sai i l'Aravan Sai.[1]
Característiques hidrològiques
[modifica]La longitud del Kara-Daria és de 180km, i la seva conca comprèn 30.100 km²[2] segons algunes fonts i 28.600 km²[1] segons algunes altres. El Kara-Daria és alimentat principalment per les aigües nivals i del desgel de les glaceres.[3] El cabal mitja anual a Uchtepa és de 136 m³/s, mentre que el màxim registrat en aquest punt ha estat de 265 m³/s i el mínim de 68,4 m³/s (anys 1969 i 1975 respectivament). El 55% del flux anual es registra durant el període entre març i juliol, amb un màxim al mes de juny. El mínim es registra durant el període hivernal per la manca d'aigües procedents de la neu o el gel.[1] La terbolesa de l'aigua és de 1 kg/m³. Alguns hiverns les ribes del Kara-Daria es congelen per poc temps.[2]
Flux del riu
[modifica]El Kara-Daria està format per la confluència dels rius Tar i Kara-Kuldzh que naixen al massís de Ferganà i als vessants septentrionals de les muntanyes d'Alai.[1] La confluència dels dos rius té llo a uns 1150 metres sobre el nivell del mar, prop del poble de Kenesh, a la regió d'Oix del Kirguizstan.[4] Generalment el Kara-Daria flueix cap a l'oest. Fins al poble de Kampirravata, el riu flueix per una vall força ampla (entre 0,5 i 4,5 km) que es redueix bruscament tot formant el congost de Kampirravata. En aquest punt el riu és detingut per una presa, anomenada Kuygan-Yar,[5] que forma l'embassament d'Andidjan. Tot seguit, el Kara-Daria entra a la vall de Ferganà, ja a l'Uzbekistan.[1][6]
El límit de les regions d'Andidjan i Namangan el forma el riu Kara-Daria. El riu Kara-Daria, acaba confliuint amb el riu Narín per a formar el Syr Darya.[7]
Ús econòmic
[modifica]A la vall de Fergana les aigües del riu s'utilitzen intensivament per al reg a través de grans canals.[1]
Tributaris
[modifica]El Kara-Daria té dos afluents principals: el riu Kurshab i el riu Iasi. A més a més rep diferents tributaris que són, en ordre des de la font:[1]
- → Karakuldzha
- ← Tar
- ← Dzhalpak-Tash
- - Embassament d'Andijan
- - Kurshab
- → Kök Art
- ← Karagunan
- → Tentyaksay
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Enciclopèdia Nacional de l'Uzbekistan» (en uzbek). Arxivat de l'original el 2016-08-21. [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Gran Enciclopèdia Soviètica (en rus). AM Prokhorov.
- ↑ Feenders, Joest. «The Amu Darya and the Syr Darya, Central Asia’s lifelines - From the Glaciers to the Aral Sea - Water Unites» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-11-15. [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ «Fulls del mapa "K-43-123" i "K43-123"». Jany-arik, 1990.
- ↑ «Karadarya river basin». [Consulta: 12 novembre 2018].
- ↑ «Fergana Valley | valley, Central Asia» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Squires, Victor Roy; Milner, Hugh Martin; Daniell, Katherine Anne. River Basin Management in the Twenty-First Century: Understanding People and Place (en anglès). CRC Press, 2014-07-10. ISBN 9781466579620.