Friedrich Heinrich Jacobi

Friedrich Heinrich Jacobi

Biografia
Naixement	25 gener 1743 Düsseldorf (Alemanya)
Mort	10 març 1819 (76 anys) Múnic (Alemanya)
Sepultura	Antic Cementiri del Sud
Geheimrat
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	filòsof, professor d'universitat, novel·lista, teòleg, escriptor
Ocupador	Universitat de Múnic
Membre de	Illuminati Emkendorfer Kreis (en) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències
Influències	Adam Smith, David Hume, Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz, Johann Wolfgang von Goethe i Immanuel Kant
Família
Cònjuge	Helene Elisabeth Jacobi
Fills	Johann Friedrich Jacobi, Carl Wigand Maximilian Jacobi, Clara von Clermont
Pare	Johann Konrad Jacobi
Germans	Johann Georg Jacobi Marie Winckelmann
Signatura

Friedrich Heinrich Jacobi (Düsseldorf, 25 de gener de 1743 - Múnic, 10 de març de 1819) va ser un filòsof alemany. El punt central de la filosofia de Jacobi era la necessitat d'anar més enllà del coneixement demostrable, més enllà del saber intel·lectual per arribar a un coneixement immediat de l'absolut. El pensament conceptual era sospitós i Jacobi oposava a aquest la primacia de la creença i del sentiment. Però, per a ell, la fe no equival necessàriament a la creença en realitats transcendents o ocultes, es tracta de certeses immediates, com ara l'existència del nostre ésser i d'altres éssers, certeses que fonamentarien el pensament discursiu.

Després de treballar com a comerciant i conseller de finances dels ducats de Berg i Juliers, es va dedicar a la filosofia, convertint-se en President de l'Acadèmia de Ciències de Baviera, des del 1807 al 1813. A la casa de camp en Pempelfort, prop de Düsseldorf, rebia l'elit intel·lectual de l'Alemanya del seu temps. Especialment lligat a Johann Gottfried Herder, Johann Georg Hamann i Goethe. Deixeble de Jean-Jacques Rousseau, Jacobi va combatre vivament als hereus idealistes de Kant, particularment Johann Gottlieb Fichte i Friedrich Schelling. Un dels seus deixebles més destacats va ser Carl August von Eschenmayer, que també va polemitzar amb Schelling.

Bibliografia

• Homann, F., Jacobi Philosophie der Freiheit, Alber, Friburgo, 1973.
• Verra, V., F. H. Jacobi. Dall'illuminismo all'idealismo, Edizioni di Filosofía, Turín, 1963.
• Baum, G., Vernunft und Erkenntnis. Die Philosophie F. H. Jacobi, Bouvier, Bonn, 1969.
• Hammacher, K., Die Philosophie F. H. Jacobis, Fink, Múnic, 1969.