Vés al contingut

Escarlatina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaEscarlatina
Erupcions cutànies típiques de l'escarlatina. modifica
Tipusmalaltia del tracte respiratori superior, infecció estreptocòccica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i pediatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesllengua de gerd, febre, dolor abdominal, vòmit, exantema, amigdalitis, limfadenopatia, mal de coll, ring of paleness around the mouth (en) Tradueix, Pastia's lines (en) Tradueix i taquicàrdia Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Transmissió patògenadroplet transmission (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perStreptococcus pyogenes Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111B50 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A38 i A38.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9034 i 034.1 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0229812 Modifica el valor a Wikidata
OMIM012541 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29032 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000974 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1053253 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKscarlet-fever-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012541 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet36235 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0343487 i C0036285 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8596 Modifica el valor a Wikidata

L'escarlatina és una malaltia infecciosa de tipus bacterià —que afecta sobretot els infants— produïda per l'estreptococ (beta-hemolític) del grup A.[1][2] Aquest bacteri també pot produir quadres de faringoamigdalitis (angines), impetigen, i altres. Es distingeix per l'aparició d'una erupció cutània (de color roig o escarlata), sovint apareguda després que hagi remés la infecció faríngia. És rogenca, puntejada, estenent-se després per tot el cos. A voltes es palpa més que no pas es veu.

Els nens afectats amb aquest quadre presenten una cara rosada, però pàl·lida, als voltants de la boca.[3] Un cop ha desaparegut aquesta erupció, és característica la presència de descatació tant a la cara com a les mans (palmell i dits).[3]

S'acompanya de febre i afectació de l'estat general, i pot presentar dolor abdominal i vòmits. Les infeccions greus s'acompanyen de febre alta, nàusees i vòmits.[3]

L'edat de major freqüència d'aparició és l'escolar i en adolescents, sobretot en èpoques de primavera i hivern. La forma de contagi és la de contacte persona a persona, a través de les secrecions respiratòries.

L'escarlatina pot arribar a repetir-se 3 cops a la vida, ja que són 3 les toxines de l'estreptococ que poden produir-la: toxines A, B i C.

La prova o reacció de Dick per mitjà de la injecció d'un filtrat diluït d'estreptococ hemolític d'escarlatina (0,1 ml) per avaluar la receptivitat del pacient a la malaltia infecciosa.

Incidència

[modifica]

La incidència a Catalunya ha baixat molt en les darreres dècades, i s'ha situat al voltant dels 30 casos per cada 100.000 habitants i any. Malgrat això, es tracta d'una malaltia de declaració obligatòria (numèrica).

Diagnòstic

[modifica]

El diagnòstic es basa en l'anamnesi, les dades clíniques (edat, contactes, història clínica i examen físic) i en estudis de laboratori, com els exsudats orofaringis amb cultiu i les proves de detecció ràpida de l'estreptococ a la gola.

Les proves de detecció ràpida són efectives, però sempre requereixen el cultiu d'exsudats orofaringis par tal de confirmar el diagnòstic. Els resultats dels cultius triguen unes 48 hores.

Tractament

[modifica]

El tractament d'elecció és la penicil·lina per via oral durant 10 dies.[1][2] Hi ha també altres antibiòtics molt efectius, però que es miren de reservar per a casos especials per evitar l'aparició de resistències.

És important respectar i complir amb la medicació antibiòtica indicada, ja que així s'eviten complicacions futures molt més greus, com per exemple la febre reumàtica (afectació cardíaca, de la pell, neurològica, etc.) o la glomerulonefritis post-estreptocòccica (afectació renal) produïdes per l'estreptococ.

L'escarlatina i les faringoamigdalitis milloren en poc temps amb tractament antibiòtic (1 a 2 dies), però la millora no és sinònim de curació i no s'ha de suspendre el tractament.

És habitual trobar nens amb complicacions per incompliment del tractament antibiòtic. Els nens al·lèrgics a la penicil·lina han de rebre eritromicina o altres macròlids com la claritromicina.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Podestá López, Loreto. «Exantemas». A: Arnoldo Quezada. Pediatría Ambulatoria. 2°. Mediterráneo, 2011. ISBN 9789562203234. 
  2. 2,0 2,1 Marcela Ferrés Garrido, Enrique Fanta Núñez. «Exantemas en Pediatría». Manual de Pediatría PUC. Arxivat de l'original el 2017-04-30. [Consulta: 6 agost 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Wessels, Michael R. Streptococcus pyogenes : Basic Biology to Clinical Manifestations. Oklahoma City (OK): University of Oklahoma Health Sciences Center, 2016. 

Enllaços externs

[modifica]
  • MedlinePlus Enciclopedia 000974 (castellà)
  • Kids Health (castellà)
  • Mès informació sobre la escarlatina (castellà)