Vés al contingut

Elizabeth Alexander

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaElizabeth Alexander

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Harlem (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaNova York
Chicago Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Boston
Universitat de Pennsilvània
Universitat Yale
Sidwell Friends School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, professora, acadèmica, mestra d'escola, dramaturga, reformadora social, escriptora, docent, assagista, catedràtica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat Yale
Universitat de Chicago
Smith College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
18 setembre 2024Furious Flower Conference (4th: 2024) (en) Tradueix
24 setembre 2014tercera Furious Flower Conference
22 setembre 2004segona Furious Flower Conference
29 setembre 1994primera Furious Flower Conference Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareClifford Alexander Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webelizabethalexander.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Elizabeth-Alexander-167971069889168 X: ProfessorEA Instagram: alexanderlizzy Musicbrainz: 99bed09c-009d-470d-b02c-b5bee5e8ae41 Discogs: 103499 Modifica el valor a Wikidata

Elizabeth Alexander (Harlem, 30 de maig de 1962) és una poeta afroamericana estatunidenca, assagista i presidenta de La Fundació Andrew W. Mellon des del 2018.[1] Anteriorment fou professora durant 15 ans a la Universitat Yale, on va ensenyar poesia i va presidir el departament d'Estudis Afroamericà. El 2016 va començar a formar part del Departament d'Anglès i Literatura Comparada de la Universitat de Colúmbia com a professora d'humanitats.[2]

Joventut i estudis

[modifica]

Alexander va néixer al barri Harlem, de la Ciutat de Nova York, i va créixer a Washington DC. És filla de l'antic Secretari de l'Exèrcit i membre de la Comissió d'Igualtat en el Treball, Clifford Alexander, Jr. i d' Adele Logan Alexander, professora d'història de les dones afroamericanes a Universitat George Washington i escriptora.[3][4] El seu germà Mark C. Alexander fou assessor sènior de la campanya presidencial de Barack Obama i membre de l'equip de transició del president electe. Després del seu naixement, la família va anar a viure a Washington DC. Ella només era una nena petita quan els seus pares la van portar, l'agost de 1963 a la Marxa sobre Washington de Martin Luther King Jr en la que aquest va fer el seu speech famós I Have a Dream.[5]

Va ser educada a la Sidwell Friends School, en la que es va graduar el 1980. D'allà va anar a la Universitat de Yale en la que el 1984 va obtenir el graduat de batxillerat. Va estudiar poesia a la Universitat de Boston sota Derek Walcott i al 1987 va aconseguir la seva Master. La seva mare li va dir, "Aquell poeta que estimes, Derek Walcott, està ensenyant a la Universitat de Boston. Per què hi vas a estudiar?" Alexander al principi va entrar a estudiar escriptura de ficció, però Walcott va veure al seu diari i va veure el potencial de la seva poesia.[5]

El 1992, es va doctorar en anglès a la Universitat de Pennsilvània. Mentre acababa el seu grau, va ensenyar al Haverford College de 1990 a 1991. En aquesta època, va publicar la seva primera obra, The Venus Hottentot. El títol està basat en Sara Baartman, una dona Khoikhoi del segle xix.[6][7] Alexander fou alumna de la Fundació Ragdale.

Després de la universitat

[modifica]

Mentre va ser estudiant d'universitat, va treballar com a reportera pel Washington Post entre el 1984 i el 1985,[1] on es va adonar que no era la vida que volia viure.[5] Va començar a ser professora de la Universitat de Chicago el 1991 com a professora assistent de llengua anglesa. A aquí ella es va trobar per primera vegada amb el futur president Barack Obama, que era un lector sènior de l'escola de lleis entre el 1992 i el 2004, quan fou elegit Senador dels Estats Units. El 1992, mentre encara vivia a Chicago, va guanyar una beca en escriptura creativa del National Endowment for the Arts.[8]

El 1996 va publicar un volum de poemes, Body of Life. També va esdevenir un membre fundador del grup de treball Canem que ajudava a poetes afroamericans. El 1997 va rebre el Premi Quantrell de la Universitat de Chicago per la excel·lència en l'educació. Posteriorment, en el mateix any, va anar a viure a Massachusetts per ensenyar al Smith College, on va esdevenir la primera directora del Centre de Poesia.[9]

El 2000 va retornar a la Universitat Yale, a on va començar a ensenyar estudis afroamericans i anglès. A més a més, va editar la seva tercera col·lecció de poemes, Antebellum Dream Book.[9] El 2005 fou seleccionada com a professora de la Fundació AlPhonse Fletcher i entre el 2007 i 2008 fou elegida com acadèmica del Radcliffe Institute for Advanced Studi de la Universitat Harvard.[10] El 2007 Alexander va esdevenir la primera guanyadora del Premi de Poesia Jackson, un premi anual atorgat per Poets & Writers, que honora un poeta americà de talent excepcional.[11] Des del 2008, Alexander és membre del Departament d'Estudis Afroamericans de la Universitat Yale. En aquesta universitat, és professora de llengua i literatura anglesa, literatura afroamericana i estudis de gènere.

El 2015 Alexander fou elegida Consellera de l'Acadèmia de Poetes Americans.[12]

El 2016 va esdevenir professora d'Humanitats de la Universitat de Colúmbia.[13][14]

El 2018 va esdevenir Doctora honorària en lletres per la Universitat Yale.[15] El 2019 fou elegida acadèmica de la American Academy of Arts and Sciences.[16]

Obra

[modifica]

Els poemes, contes i escrits crítics d'Alexander han estat publicats en molts diaris i revistes com The Paris Review, American Poetry Review, The Kenyon Review, The Village Voice, The Women's Review of Bookcs i el The Washington Post. La seva obra de teatre, Diva studies, que havia estat representada a l'Escola de Teatre de Yale, li va fer guanyar la Beca Nacional per les arts creatives i va un premi del Consell de les Arts d'Illinois.[17]

El seu llibre de poemes de 2005, American Sublime fou un dels tres finalistes pel Premi Pulitzer d'aquell any.[18] Alexander també fou professora de literatura afroamericana i de cultura afroamericana i ha publicat una col·lecció d'assajos titulat The Black Interior.[7]

Alexander va rebre el premi Anisfield-Wolf Book en poesia el 2010.[19]

2009 Inauguració Presidencial

[modifica]

El 20 de gener de 2009, Alexander va recitar el seu poema Praise Song for the Day a la inauguració presidencial del primer mandat de Barack Obama, obra que havia compost per aquella ocasió.[3][7] Va esdevenir la quarta poeta que va recitar en una inauguració presidencial després que ho havia fet Robert Frost el 1961, Maya Angelou el 1993 i Miller Williams el 1997.[20]

Alexandor va escriure sobre aquesta experiència al diari The New Yorker el gener de 2017.[21]

Vida personal

[modifica]

Segons la recerca feta per Henry Louis Gates Jr de la Universitat Harvard el 2010 per la sèrie de la Public Broadcasting Service, Faces of America, s'ha rebel·lat que, segons l'anàlisi del seu ADN, Alexander és cosina lineal de Stephen Colbert. El seu avi patern va arribar el 1918 als Estats Units procedent de Kingston, Jamaica. Les seves arrels maternals han pogut ser traçades fins a 37 generacions que demostren avantpassats notables, entre les quals hi ha la seva vint-i-tresena rebesàvia, Joan, princesa d'Anglaterra, els seus vint-i-quatrens rebesavis, el rei Joan I d'Anglaterra i Clemence, dona del rei i el seu 37è rebesavi, Carlemagne, primer emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.[22]

Alexander va estar casada amb Ficre Ghebreyesus fins a la seva mort, l'abril de 2012. Viu amb els seus dos fills a la ciutat de Nova York.[23]

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
Col·leccions
  • Alexander, Elizabeth. The Venus Hottentot. Graywolf Press, 1990. 
  • Alexander, Elizabeth. Body of Life. Chicago: Tia Chucha Press, 1997. 
  • Alexander, Elizabeth. Antebellum dream book. Graywolf Press, 2001. 
  • Alexander, Elizabeth. American Sublime. Graywolf Press, 2005. 
  • Alexander, Elizabeth. The Essential Gwendolyn Brooks. Library of America, 2005. 
  • Alexander, Elizabeth. American Blue: Selected Poems. Bloodaxe Books, 2006. 
  • Alexander, Elizabeth; Nelson, Marilyn Miss Crandall's School for Young Ladies and Little Misses of Color: Poems. Honesdale, Pa.: Wordsong, 2007. 
  • Alexander, Elizabeth. Praise Song for the Day. Graywolf Press, 2009. 
Llistes de poemes
Title Year First published Reprinted/collected
Early cinema
  • Alexander, Elizabeth. Antebellum dream book. Graywolf Press, 2001. 
  • Alexander, Elizabeth. «Early cinema». Poetry Foundation.

Assaig i introduccions

[modifica]
  • Dixon, Melvin. Love's Instruments. Chicago: Tia Chuca Press, 1995. 
  • Alexander, Elizabeth. The Black Interior. Graywolf Press, 2004. 
  • Alexander, Elizabeth. Power and Possibility: Essays, Reviews, and Interviews. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2007. 

Memòries

[modifica]
  • Alexander, Elizabeth. The Light of the World: A Memoir. Nova York: Grand Central Publishing, 2015. 
  • Alexander, Elizabeth «Lottery tickets : grieving for a husband». The New Yorker, 90, 47, 09-02-2015, pàg. 24–28.

Estudis crítics i bibliografia sobre les obres d'Alexander

[modifica]
  • Anon. «How to remember». The Economist, 415, 8933, 11-04-2015, pàg. 75–76. Review of The Light of the World.
  • Gollin, Andrea «Review: Elizabeth Alexander’s 'The Light of the World'». Miami Herald, 01-05-2015 [Consulta: 3 maig 2015]. «In art, in poetry and in her community of friends and family, Alexander finds divinity. The memoir itself is, of course, art. Its eloquent, grief-struck gratitude draws the reader in, and we celebrate and mourn alongside Alexander.»

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Elizabeth Alexander». The Africana Research Center. PennState College of the Liberal Arts. Arxivat de l'original el 30 juliol 2010. [Consulta: 15 gener 2009].
  2. ↑ «Elizabeth Alexander - Words That Shimmer». On Being with Krista Tippett. [Consulta: 3 setembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 Katharine Q. Seelye «Poet Chosen for Inauguration Is Aiming for a Work That Transcends the Moment». , 21-12-2008 [Consulta: 15 gener 2009].
  4. ↑ Biography Today. Detroit, Michigan: Omnigraphics, 2010, p. 9–10. ISBN 978-0-7808-1051-8. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 "Biography Today", p. 10.
  6. ↑ "Biography Today", pp. 10–11.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Yale Professor Elizabeth Alexander Named Inaugural Poet». Yale Bulletin. Yale University, 19-12-2008 [Consulta: 15 gener 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-07-09. [Consulta: 10 octubre 2019].
  8. ↑ "Biography Today", p. 11.
  9. ↑ 9,0 9,1 "Biography Today", p. 12.
  10. ↑ Corydon Ireland «Radcliffe Fellow, poet Elizabeth Alexander reads». Harvard University Gazette Online, 08-05-2008 [Consulta: 15 gener 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-05-11. [Consulta: 10 octubre 2019].
  11. ↑ «Jackson Poetry Prize», 12-02-2008. [Consulta: 10 desembre 2018].
  12. ↑ Alexander, Elizabeth. «Elizabeth Alexander - Poet - Academy of American Poets», 09-05-2000. [Consulta: 10 desembre 2018].
  13. ↑ Milstein, Larry; Emma Platoff «Elizabeth Alexander, poet and professor, to depart for Columbia». Yale Daily News, 18-09-2015 [Consulta: 9 febrer 2017].
  14. ↑ «Renowned Poet and Scholar Elizabeth Alexander Joins Faculty | Department of English and Comparative Literature» (en anglès). Arxivat de l'original el 14 de setembre 2015. [Consulta: 9 febrer 2017].
  15. ↑ «Yale awards honorary degrees to 10 individuals for their achievements», 20-05-2018. [Consulta: 10 desembre 2018].
  16. ↑ [enllaç sense format] https://www.amacad.org/news/2019-members-announcement
  17. ↑ «Elizabeth Alexander: Biography and CV». Arxivat de l'original el 4 febrer 2009. [Consulta: 15 gener 2009].
  18. ↑ Jay Parini «Why Obama chose Elizabeth Alexander for his inauguration». The Guardian [Londres], 18-12-2008 [Consulta: 15 gener 2009].
  19. ↑ «Lifetime - Elizabeth Alexander». [Consulta: 10 desembre 2018].
  20. ↑ Michael E. Ruane «Selection Provides Civil Rights Symmetry». The Washington Post, 17-12-2008 [Consulta: 15 gener 2009].
  21. ↑ «A Poet's Tale from Obama's first inaugural». The New Yorker, 17-01-2017 [Consulta: 18 gener 2017].
  22. ↑ «4». . Faces of America (Public Broadcasting Service), Temporada:1 , episodi:4, 03-03-2010. « »
  23. ↑ «Elizabeth Alexander». Academy of American Poets. [Consulta: 13 juny 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Vídeos externs
"Praise Song for the Day", 2009 Presidential Inauguration, Elizabeth Alexander
Keynote Address-Prof. Elizabeth Alexander, IRAAS 20th Anniversary, November 1, 2013
Keynote- Elizabeth Alexander, Towards an Intellectual History of Black Women Conference, April 29, 2011
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elizabeth_Alexander&oldid=32684905»