Enrique Villarroya Llorens

Enrique Villarroya Llorens

Nom original	(es) Enrique Villarroya
Biografia
Naixement	1844 València
Mort	1899 (54/55 anys) València
Senador al Senat espanyol
1893 – 1894 Circumscripció electoral: Castelló
Senador al Senat espanyol
1891 – 1893 Circumscripció electoral: València
Senador al Senat espanyol
1889 – 1890 Circumscripció electoral: Toledo
Diputat al Congrés dels Diputats
29 maig 1884 – 8 març 1886 ← Manuel de Salamanca Negrete – José Manteca Oria → Circumscripció electoral: Xelva
Diputat al Congrés dels Diputats
30 agost 1881 – 31 març 1884 ← Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda – Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda → Circumscripció electoral: Districte electoral de Llíria
Diputat al Congrés dels Diputats
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 – Manuel Pérez de Junquitu y Gómez de Barreda → Circumscripció electoral: Districte electoral de Llíria
Diputat al Congrés dels Diputats
29 abril 1872 – 28 juny 1872 ← Diego Musoles de Arremendía – Vicent Barberá i Villegas → Circumscripció electoral: Districte electoral de Llíria
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Liberal Fusionista
Premis
Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc  Orde d'Isabel la Catòlica

Enrique Villarroya Llorens (castellà: Enrique Villarroya) (València, 1844 - València, 1899) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia

Era nebot de Domingo Mascarós Vicente. La seva família tenia propietats a Ontinyent i València i es casà amb la filla del Marquès de San Joaquín. Es quedà orfe de pare als dos anys i la seva mare el va enviar a estudiar a França i Bèlgica. Allí va participar en el Congrés Liberal de Malines.

Quan tornà a València el 1864 treballà com a periodista a La Unión i El Valenciano, dirigits per Trinitario Ruiz Capdepón, aleshores cap de la Unió Liberal. El 1866 començà la carrera diplomàtica i el 1869 fou secretari del Ministre d'Estat, Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero. El novembre de 1869 dirigí el diari La Patria, que defensava la candidatura com a rei d'Espanya del duc de Montpensier. Després va formar part del Partit Constitucional i fou elegit diputat per Llíria a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, alhora que exercia de corresponsal a Madrid de Le Français i de la Revue Generale.

Després del cop d'estat del general Pavía (gener de 1874) fou nomenat diputat provincial. Alhora, es distancià de Trinitario Ruiz Capdepón, i formà una fracció dissident liberal aplegada al costat del diari EL Comercio. Després de la restauració borbònica fou elegit diputat del Partit Constitucional pel districte de Llíria a les eleccions generals espanyoles de 1876. Fou derrotat a les eleccions de 1879, però fou novament elegit diputat pel districte de Llíria a les eleccions generals espanyoles de 1881 per Izquierda Dinástica, i pel de Xelva a les eleccions generals espanyoles de 1884, aquest cop dins les files del Partit Liberal Fusionista. El 1889 fou nomenat senador per la província de Toledo, el 1891 ho fou per la Universitat de València i el 1893 per la província de Castelló.

Obres

• Eulalia (1865), novel·la

Referències

• Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.576. ISBN 9788495484802. 
• Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
• Fitxa del Senat