Defi
| Altres noms | Gbe, Defi |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 13.500 (ethnologue)[1] 22.000 (joshuaproject)[2] |
| Autòcton de | departament d'Ouémé |
| Estat | Benín |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües gbe | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | gbh |
| SIL | gbh |
| Glottolog | defi1235 |
| Ethnologue | gbh |
| IETF | gbh |
El defi (o gbe, defi) és una llengua gbe que parlen els defis que viuen al departament d'Ouémé de Benín.[1][2] El seu codi ISO 639-3 és gbh i el seu codi al glottolog és defi1235.[3]
Població, territori i pobles veïns
[modifica]El 2002 hi havia 13.500 defis a Benín[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 22.000.[2]
El territori defi està situat a l'extrem sud-est del departament d'Ouémé, al municipi de Sèmè-Kpodji, entre el riu Ouémé, al nord, la línia de ferrocarril entre Cotonou i Porto Novo, a l'oest i el golf de Guinea, a la frontera amb Nigèria, al sud.[1]
Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue, el territori defi està situat entre Cotonou, al nord-oest i Nigèria, a l'oest. És territori poc extens i els pobles veïns dels defis són els xwles orientals, a l'oest i els guns al nord.[4] Els guns també habiten en el territori nigerià, situat a l'est del territori dels defis.[5]
Família lingüística i relació amb altres llengües
[modifica]El defi és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües gbes.[6] Segons l'ethnologue, hi ha 21 llengües gbe: l'Aguna, l'ewe, el gbe, ci, el gbe, xwla oriental, el gbe, gbesi, el gbe, kotafon, el gbe, saxwe, el gbe, waci, el gbe, xwela occidental, el gbe, xwela, el kpessi, sis llengües aja (aja, gbe, ayizo, gbe, defi, tofin, gbe, weme i gun), dues llengües fons (fon i gbe, maxi) i la llengua gen, considerada l'única llengua mina.[6] Segons el glottolog, és una de les llengües gbes orientals juntament amb el gbe, gbesi; l'ayizo; el gbe, xwla oriental; el fon; el gbe, ci; el gun; el gbe, kotafon; el gbe, maxi; el gbe, saxwe; el gbe, tofin; el gbe, weme; el gbe, xwla occidental; el wudu i el gbe, xwela.[3]
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua
[modifica]El defi és una llengua vigorosa (EGIDS 6a): Tot i que no està estandarditzada, és parlada per persones de totes les generacions tant a la llar com en l'àmbit social i la seva situació és sostenible.[7] Els defis també parlen el francès, el gun i el ioruba.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Gbe, Defi. A language of Benin». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Language: Defi». Joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «Language: Gbe, Defi». glottolog. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingúístic de Benín. El territori defi és el número 49». ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Nigèria. Index Map». ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Gbe». ethnologue. [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ «Defi Gbe in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 14 febrer 2015].
Bibliografia
[modifica]- Kluge, Angela. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo: Gbe language family overview. A: SIL Electronic Survey Reports 2011-012. 1-21. Comparativa entre llengües gbes
- Johnson, Eric C. 2011. A sociolinguistic survey of the Gbe language communities of Benin and Togo, Volume 7: Defi language area. (SIL Electronic Survey Reports 2011-019.) SIL International. 37pp. Comparativa
| Llengües kwa orientals |
| ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües nyos |
| ||||||||||||||||
